Avui és un bon dia per explicar com amb pocs mesos de diferència he patit dues campanyes de difamació pràcticament idèntiques per part d’ERC.
Unes campanyes que curiosament coincideixen amb una evident censura al meu llibre “Eixamplant l’Esquerda” a certs mitjans.
Fil (1/12):👇🏻
El modus operandi en les dues campanyes es repeteix:
Un digital treu la filtració, convenientment cuinada.
Molt pocs mitjans s’hi enganxen immediatament.
Quins mitjans? Curiosament els diaris catalans que en 3 anys no han entrevistat mai el vicepresident del Parlament.
(2/12)
Com que el tema no sembla interessar gaire, apareixen coordinadament diversos càrrecs d’ERC a fer grans escarafalls i demanar la meua dimissió a Twitter.
Acte seguit l’agència de notícies dirigida per una persona del partit en fa el corresponent teletip i així s’escampa.
(3/12)
Qualsevol que em conegui sap que no aniria mai a cap reunió amb ultres.
Si ahir hagués sabut que hi serien, no m’hauria connectat.
Si al principi hagués sentit qui eren els presents, m’hauria desconnectat.
Vaig entrar-hi de bona fe, com altra gent que em mereix tot el respecte.
Em va convidar gent a la que conec, i no tenia motius per desconfiar-ne. Volien parlar de sumar esforços per defensar el mandat de l’1O.
Segons ens varen dir, havien convidat tots els partits independentistes.
Sempre vaig deixar molt clar que hi entrava només a títol personal.
Hagués agraït que, per una vegada, determinats mitjans haguessin parlat amb mi abans de llençar-la notícia a la xarxa amb aquesta malícia.
Si no he agafat la primera trucada, o contestat el primer missatge, em sap greu. Érem a Wad-Ras acomiadant la presidenta Forcadell.
Ara explicaré per què la decisió del Tribunal Constitucional de denegar la suspensió de la sentència que va inhabilitar el president @QuimTorraiPla és una presa de pèl i un insult a la democràcia i a la justícia.
Fins al punt que tenim el cas guanyat a Estrasburg.
👉🏻Fil (1/6):
Abans que res, menció d'honor per a la Fiscalia de @sanchezcastejon i @PabloIglesias que, encantats d'haver deixat el país sense govern en les circumstàncies actuals, afirmen que restituir el president provocaria "una nova y greu pertorbació dels interessos generals".
(2/6)
El TC se'ns pixa a la cara dient que la inhabilitació no genera cap perjudici real i imminent perquè, tot i que li impedeix ser candidat a unes eleccions, "en aquest moment no hi ha convocat cap procés electoral".
Nota: saben la data del 14 de febrer, com tot el país.
A les properes eleccions l’independentisme s’ho juga quasi tot. La gent haurà de triar entre dues estratègies incompatibles:
✅ PERSISTIR o
❌ ESPERAR.
Hem de continuar pel camí encetat el 2012 o el procés s’ha acabat? Hem d’anar endavant o hem de tornar enrera?
👉🏻 Fil (1/8):
Les eleccions del 14F seran molt diferents a les del 21D. Aleshores no es va explicar als votants que l’independentisme no tenia una estratègia compartida. Ara és impossible amagar-ho. Ni seria bo fer-ho. En una demòcracia els desacords es resolen votant. Ha arribat l’hora.
(2/8)
Els últims 3 anys no ha estat fàcil distingir les estratègies, però ja comença a estar tot clar:
▪️ERC fa temps que aposta per esperar. El llibre de Junqueras, Rovira i Voltas ens diu clarament que el 2017 vàrem fracassar i que no estam en condicions de culminar el procés.
(3/8)
La desobediència de l'Estat espanyol als dictamens de l'ONU que demanen alliberar els presos polítics és un escàndol majúscul, que fa encara més ignominiosa la possible inhabilitació del president @QuimTorraiPla per demanar exactament el mateix.
En aquest fil explic les claus:
L'Estat i l'unionisme han intentat desacreditar els dictamens dient que qui els fa és poc més que un grup d'amics.
La veritat és que és l'òrgan competent de l'ONU per analitzar possibles detencions il·legals dels estats.
No n'hi ha cap altre.
El logo dels informes és eloqüent:
Tot i que suposadament els dictamens no tenien cap valor, el govern del PSOE va impugnar-los i va intentar que la petició d'alliberar Cuixart, Sànchez, Junqueras, Forn, Rull, Romeva i Bassa fos revocada.
Ningú no ho ha explicat, però aquesta impugnació d'Espanya va ser rebutjada:
Quan una cosa no s’entén, segurament és que no l’hem explicat bé:
El pressupost del Parlament el fan els tècnics i mai fins ara no havia estat objecte de polèmica partidista. De fet, la notícia no és que hi votin a favor PP i Cs, que ho han fet sempre des que jo tenc memòria...
La notícia és més aviat que el president el porti a aprovació i no hi voti a favor.
El motiu és que les seues propostes per incrementar la despesa prevista en la celebració del 40 aniversari no han tengut prou suport per ser incloses.
Sobre la proposta inicial es varen proposar canvis i només 2 han tengut el suport majoritari:
-rebaixar l’increment de sou dels diputats del 2% a l’1’75%
-ajustar inversions al creixement previst pel govern.
En tot cas, és el govern qui ho ha de tramitar per a poder-se aplicar.