Thread by @josepcosta

Avui és un bon dia per explicar com amb pocs mesos de diferència he patit dues campanyes de difamació pràcticament idèntiques per part d’ERC.
Unes campanyes que curiosament coincideixen amb una evident censura al meu llibre “Eixamplant l’Esquerda” a certs mitjans.

Fil (1/12):👇🏻

El modus operandi en les dues campanyes es repeteix:
Un digital treu la filtració, convenientment cuinada.
Molt pocs mitjans s’hi enganxen immediatament.

Quins mitjans? Curiosament els diaris catalans que en 3 anys no han entrevistat mai el vicepresident del Parlament.

(2/12)

Com que el tema no sembla interessar gaire, apareixen coordinadament diversos càrrecs d’ERC a fer grans escarafalls i demanar la meua dimissió a Twitter.
Acte seguit l’agència de notícies dirigida per una persona del partit en fa el corresponent teletip i així s’escampa.
(3/12)

Els temes són prou anecdòtics, perquè al món del treball telemàtic passen cada dia sense sortir als diaris. Primer, una trucada que es cola amb el micro obert. A qui no li ha passat? L’organitzador tanca el micro (muteja) i problema resolt. Llevat que no sigui casual.
(4/12)

Sí, ho heu llegit bé. La meua famosa trucada amb el vicepresident segon del Parlament, la varen escoltar els membres de la mesa perquè el president Torrent es va negar a tancar el meu micro malgrat la insistència de 2 dels presents.
Després es va filtrar molt manipulada.
(5/12)

L’altre dia se’ns va colar algun ultra en una videoconferència de 18 persones, la majoria de les quals no les coneixia de res.
No és excusa, però qui no ha entrat tard, sortit momentàniament o apagat micro i càmera en una reunió virtual?
Sempre costa mantenir l’atenció.
(6/12)

Són relliscades que poden fer gràcia o ser desgraciades, però que ben explicades les circumstàncies i el context és evident que no constitueixen cap escàndol polític. I molt menys motiu de dimissió.

De fet, sense una filtració intencionada mai no arribarien a ser notícia.
(7/12)

A tot això, els mitjans rarament truquen abans per demanar la meua versió.
Només qui tira la filtració deixa un Whats o una perduda com a coartada (curiós, ja que mai no em contacten per res).
És així com l’escàndol fabricat arriba a la màxima difusió del tot esbiaixat.
(8/12)

Quan veus que durant l’estiu l’editorial envia el meu llibre a tots els mitjans i ofereix entrevistes, passen coses molt curioses. Els mitjans públics i els grans grups no hi estan interessats. M’entrevisten només els mitjans petits o secundaris (324, CatInfo).
(9/12)

Qualsevol diria que el que jo faig o dic no interessa, i no ha d’interessar forçosament.

Però alguna cosa passa quan els mitjans que no volen parlar del llibre són els que més difonen els “escàndols” i amb més freqüència m’ataquen a les seues tertulies o editorials.

(10/12)

En 3 anys he fet poquíssimes entrevistes a programes de màxima audiencia o als principals diaris. Sobretot en comparació amb les que han fet altres persones de la mateixa rellevància institucional.
Demà tenia prevista fa dies una entrevista a TV3. Esper que no passi res.
(11/12)

Fil dedicat en especial al vicesecretari general i responsable de comunicació d’ERC, @sergisabria.

El proper dia que coincidim al Parlament, si vol li regalaré el llibre dedicat.

Malgrat l’apagada mediatica, “el llibre que ERC no vol que llegeixis” és un èxit de vendes.
(12/12)