Thread by @jlmarti2025

Com sempre, arribo una mica tard a valorar la sentència del TSJC publicada ahir, i de la qual ja s'ha dit tot. Ningú no es sorprendrà si afirmo que la sentència, no obstant estar molt ben argumentada, en le meva opinió està equivocada. Obro fil i explico per què.

En primer lloc, la sentència com he dit està molt ben argumentada. És impossible discrepar de moltes de les afirmacions jurídiques que es realitzen als Fonaments de Dret. La qüestió és gran part d'elles resulten del tot irrellevants. Vaig per tant al centre de l'assumpte.

Totes les disquisicions sobre la competència del vice-president aragonés per a ajornar les eleccions, sobre la cobertura legal del Decret, sobre el vuit legal de la legislació electoral, etc., no importen. L'argument central del TSJC per estimar el recurs i declarar nul el Decret

és que no concorre una causa de força major que justifiqui l'ajornament. Com a mínim, que no concorre una causa que sigui comparable a la que va justificar l'ajornament de les eleccions gallegues i basques, i que no fos coneguda en el moment de signar el Decret de convocatòria

del mes de desembre. Si hi hagués hagut realment força major que hagués impedit materialment la realització de les eleccions, algú hauria d'haver estat competent per a dictar l'ajornament, i tot i que el TSJC no es pronuncia sobre això, sembla difícil sostenir que l'autoritat...

competent x ajornar podria haver estat una altra q el President de la Generalitat (o, en el seu defecte, el Vice-president q el substitueix) q tenia la competència x a convocar-les). Això sense perjuidici de que hi hagués control jurisidccional posterior, com l'exercit pel TSJC.

Per tant, tornem-hi, la raó sobre la que descansa tota l'argumentació de la sentència és q aquí a Catalunya en aquest mes de febrer NO HI HA CAUSA DE FORÇA MAJOR per a ajornar les eleccions, ja que no hi ha "impossibilitat material per organitzar-les".

Però com es pot saber si concorre una "causa de força major"? Per més que el TSJC diu i repeteix que no entra a fer un judici des del punt de vista sanitari (pel qual és evident que no tenen el coneixement expert necessari) de fet no pot avaluar-se si hi ha força major...

d'altra forma q no sigui des del punt de vista sanitari! Quan es parla "d'impossibilitat material de celebrar les eleccions" no s'ha d'interpretar literalment, és clar. La força major no requereix q literalment no es puguin fer. De fet, el TSJC concedeix que a Galícia i País Basc

sí hi havia força major que justificava l'ajornament, però és clar que no era literalment impossible celebrar les eleccions. Hi havia confinament domiciliari, sí, però bé es podria haver reconegut l'exercici del dret de vot com a excepció a aquest confinament, com hi havia altres

Així que tornem a la pregunta: com sabem si hi ha causa de força major per ajornar les eleccions? La única manera de fer-ho és entrar a valorar el risc des del punt de vista de salut pública que implica la celebració de la campanya electoral i de la pròpia jornada electoral.

Cal, per tant, un judici tècnic. I aquí ve la part més sorprenent. TOTS els epidemiòlegs i metges especialitzats en salut pública, començant pel propi Departament de Salut, creuen que des d'un punt de vista mèdic i tècnic calia ajornar les eleccions, ergo sí hi ha força major.

En canvi el TSJC, que diu que no està fent un judici sanitari, estima que NO hi ha força major, no se sap ben bé per què. Que la situació que vivim ara al febrer pogués ser més o menys previsible al mes de desembre, quan es van convocar les eleccions és del tot irrellevant.

La decisió de convocar eleccions al desembre podria haver estat equivocada, si és que efectivament la situació epidemiològica actual era previsible. Però això no implica que el Decret d'ajornament estigui també equivocat. Si, per hipòtesi, hi hagués ARA una causa de força major

que fes raonable ajornar, que aquesta causa fos ja previsible al mes de desembre i el Govern no la veiés no que la causa major d'ARA s'evapori! Per tant, la previsibilitat de la força major és irrellevant. El que és important, un cop més, és si hi concorre causa de força major.

Finalment, el TSJC utilitza un argument força sorprenent (tot i que he sentit a molta gent utilitzar-lo en les discusions de café) per a justificar la seva decisió: el TSJC ADMET q hi hauran algunes persones "que no podran exercir el seu dret individual al vot", però...

afegeix que "en tots els processos electorals hi ha un grup de l'electorat que no pot anar a votar per raons mèdiques". Correcte. Sempre hi ha gent que pot tenir un infart o un accident de trànsit el dia abans de les eleccions o el mateix dia. Hi ha una petita...

diferència, però, entre les (quantes?) 500 o 1.000 persones que poden veure's afectades en una elecció normal i les entre 150.000 i 250.000 que es veuran afectades en aquestes eleccions. La distorsió sobre la representativitat del Parlament és incomparable!!

I, sobretot, hi ha una qüestió derivada sobre la que el TSJC no es pronuncia. Com que aquestes 200.000 no tindran formalment manllevat el seu dret a votar, i com que són elles les més potencialment contagioses, el fet que sí puguin exercir el seu dret genera un efecte de por

tant en la resta de potencials votants com en els integrants de les meses que fa es posi en risc la capacitat de celebrar unes eleccions en condicions de seguretat i llibertat que és necessària per a que les eleccions siguin plenament legítimes des del punt de vista democràtic.

Pensem quantes persones més grans de 70 anys, que són, recordem, les potencials víctimes més directes de la pandèmia, decidiran quedar-se a casa per por a fer cua a la porta del col·legi al costat d'una persona positiva o contacte estret de positiu!

Només aquest fet ja ens hauria de fer reflexionar sobre si realment es donen les condicions adequades per a votar o si, com ens diuen els especialistes en salut pública, concorre una causa de força major (és a dir, una justificació mèdica) per ajornar-les.

Però també ens ha de fer pensar sobre els grans col·lectius de persones que es veuran materialment presionats en contra d'exercir el seu dret de vot (els positius i contactes, per resonsabilitat cívica i per obeïr a Salut, i la gent gran i vulnerables per por al contagi).

La resta de punts de la sentència són qüestions merament tècniques que només ens interessen als juristes, però que no importen per a decidir el fons de l'assumpte. Finalment, em sembla correcte tot el que diu el magistrat de Soler al seu vot particular.

Sigui com sigui, el TSJC ha parlat, i en un estat de dret cal respectar les resolucions judicials. A menys que algun altre ciutadà impugni el procés electoral per afectació dels seus drets de sufragi actiu, tindrem eleccions el 14F i ja veurem què succeeix. 🙈