1) Tenim unes condicions més que favorables: majoria absoluta folgada, trespassat el llindar del 50%, un Estat espanyol en hores baixes que cada cop és més qüestionat des d'Europa... I, tot i això, tinc la impressió que no som capaços de donar un pas endavant, tot el contrari.🔽
2) Partits i polítics independentistes q donen una sensació de desconcert difícilment explicable (no em refereixo a un partit ni a uns polítics en concret, sinó a l'ambient que es respira a les relacions entre polítics i les declaracions que recolleixen els mitjans).
3) Jo no sé si es tracta d'allò q en diuen "les inèrcies de la política" una espècie de "fàtum" q regeix el món polític i, que con tots els "fàtums" té una lògica que no està al nostre abast, o és tracta simplement del vell vici d'anteposar els interesos particulars als generals.
4) Sigui el que sigui, pot fer molt de mal a tots aquells, que amb bona fé i disposats a lluitar fins al final, ens vam embarcar com "personal de tropa" en l'aventura de recuperar els drets i les llibertats de Catalunya, pq retrocedir és un verb q no estem disposats a conjugar.
5) I no em vull allargar més, en part per falta de ganes, pq la veritat és que fa molta mandra tornar a parlar de situacions indesitjables que ja hauriem d'haver superat fa temps.
6) Per acabar, només dir-vos que si tota aquesta situació, que a vegades em sembla del tot absurda, ens porta a un carrerò sense sortida, a un punt de no retorn, aquest cop dubto molt que tinguem capacitat per a perdonar-vos. Penseu-hi, si us plau.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
