Thread by @Savallsblog

Un cop inaugurada de manera oficial la baralla enfangada que serà la campanya electoral catalana, m’agradaria fer un retrat del que en penso de gent com en Sergi Sol. L’agafo d’exemple, perquè per a o per b he conegut molt de titellaire com ell, a tots els partits.

Aquesta mena de gent mou els fils, decideix les llistes, defineix el missatge, passa el manual amb les respostes i tria els titulars que les titelles amb accés al micròfon (els polítics) han de fer servir per no caure en desgràcia.

Normalment viuen de sous públics, dietes, col·laboracions a mitjans i altres menjadores. Obtingudes "manu militari". Si no els peixes, en un país que viu de la subvenció, seràs degudament castigat per l’administració si en tenen l’ocasió de perjudicar-te.

Entre altres funcions tenen la de triar els portaveus oficials i no oficials que ajudaran a construir el relat que proporcioni vots i perjudiqui la base electoral de la competència. I dic competència perquè això no va del país, va de qui remena o no el pressupostos públics.

N’hi ha arreu del món, però sobretot aquí a l’Espanyeta, amb una estructura de partits que fomenta el feudalisme en comptes del talent. Els Madí o Vendrell, els Zaragoza... són els qui manen o han manat de debò. Digui el que digui el programa o el que haguem votat.

La gent com en Sergi Sol són els qui distribueixen el pinso generat per nosaltres per alimentar la gran menjadora que és la Generalitat, el Gobierno, o l’Ajuntament de la Colau -que ha heretat la pràctica maragalliana de subornar la dissidència creant-los canongies a mida.

Particularment en un context de repressió i traïció a l’esforç col·lectiu que va ser generar les consultes i parir les condicions per l’1-O -fet per gent anònima-, la figura i els insults del Sergi Sol resulten especialment fastigosos.

Al Sol li tinc un especial carinyo amb motiu del seu origen polític: el moviment d’objectors i insubmisos. Busqueu una entrevista radiofònica sobre el seu pas per la mili i la seva “repressió”. Venia a dir que li va anar molt bé per a lligar com si fos un heroi.

Ser objector o insubmís quan Franco, o al voltant del 23 F tenia la seva dosi de pebrotera. Però quan es va posar les medalles en Sergi Sol la bèstia ja era morta. Seria com parlar català a la Curva Nord de Mestalla o fer-ho en un aplec sardanista a la Garrotxa.

L’ascens d’aquesta mena de personatge encara em resulta més inconcebible a nivell de país, perquè quan ell es feia l’heroi i demanava casito a les noietes indepes, un grup de militants d’ERC anaven pel territori animant els nanos de la JERC a apuntar-se a la COE si podien.

No els suporto en general, i al Sol en particular.
I ara no em vingueu amb punyetes de que dic això per tal de perjudicar ERC. No us encigaleu que odio tots els partits processistes per un igual. Quedi dit.

I SI és veritat, no vaig estar encertat en la tria de la foto del fil. Més que res perquè no veig tres en un burro i no vaig veure que anaven en pilotes. Call me boomer i demano excuses.

"Mequibocaonobolberaocurrir"