1) L'unionisme no paeix la derrota eleccions 14-F. Majoria absoluta independentista folgada i trespassat per 1r cop el llindar del 50% dels vots. El trauma ha estat fort i això explica q els seus camarlencs s'hagin instal-lat en un "nacional-cretinisme" sense precedents. 🔽
2) Una mostra d'aquesta mala digestió la vam veure fa pocs dies quan el "liberal" Carrizosa manifestava la seva predisposició a fer front comú amb l'ultradreta en temes prioritaris q realment interessen als catalans com per exemple "montar un Ulster q os váis a cagar" a Cat.
3) Els socialistes nacionals déu-n'hi-do també amb les flatulències que proposen per "corregir" la distorsió; el delirant discurs de Sánchez al Congreso amb la cantarella del 20% del cens i la baixa participació, la Granados amb una mala baba que no es pot aguantar...
4) i l'Àbalos amb un atac de frenesí per impugnar tot allò q es mogui i q s'aparti de l'ortodòxia del "atado y bien atado" i no podia faltar, evidentment, "l'avís per a navegants" q van excretar des de Moncloa i q ens venia a dir q de referèndum o artefactes similars, res de res.
5) Però el més "xocant" és la lectura q fan dels resultats de les eleccions: tot i q la majoria absoluta independentista és incontestable, neguen a l'independentisme la legitimitat per a governar: "no és el q necessiten els ciutadans de Cat", per tant exigeixen "girar full"...
6) i donar pas als perdedors, pq són ells, i no altres, els q tenen capacitat de governar "para todos". La gent ha votat malament i ells, els cosmopolites, els "demòcrates modèlics" són els q "por la gràcia de Dios" han de corregir l'error i assumir les feixuges tasques d govern.
7) Però, esclar, es troben amb un problema, i no menor. Resulta q si s'ajunten tots els partits d'obediència espanyola i altres escorrialles, no acaben de sumar, i per això, proposen q els hi doni suport un sector de l'adversari, i q els hi doni a canvi de res. Fantàstic.
8) Si els hi surt bé aquest deliri seria per tirar coets tota l'eternitat, pq mai s'hauria vist despropòsit similar. Però no m'amoïna gens el q diguin o facin aquesta gent. M'inquieta el fet q algú, des l'independentisme ho pugui considerar un escenari possible i/o acceptable.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Quan tinguem les coses més clares, els catalans anirem prescindint d'expressions com a "dret a decidir el nostre futur", "dret a autodeterminar-nos" i altres similars, i les substituirem per altres com el "deure de decidir el nostre futur" i el "deure d'autodeterminar-nos".🔽
2) Exigir un dret - sobretot a aquell q no te'l vol donar - és entrar en un joc trampós en q la decisió final recau en aquell que ens l'ha de "concedir". I no hauria de ser així: l'exigència s'hauria de centrar exclusivament en el compromís necessari d'aquell que vol exercir-lo.
3) "Exigir drets" comporta reconèixer subordinació a aquell q ens ho ha de concedir. En canvi, "el deure d'exercir drets" interpela l'obligació i compromís de tots, i molt especialment dels líders polítics, per forçar la "ruptura" q garanteixi l'exercici de drets q ens pertanyen.
1) Per blanquejar el feixisme, sigui des d posicions revisionistes o des de l'utilitarisme (no sabria dir quina de les 2 és més perillosa) acostumen a treure del barret la figura del "feixista bó" i la del "professional eficaç", modernitzadors del país i amb "mans netes d sang"🔽
2) A Alemanya hi ha un cas paradigmàtic, el de l'economista Hjalmar Schacht, president del Banc del Reich i ministre d'economia en els primers governs de Hitler. Aquest home va ser l'artífex de la recuperació econòmica i q una pluja de fons internacionals caigués sobre Alemanya.
3) S'ha de reconèixer q no consta cap col.laboració directa amb els crims q es van cometre i q la seva tasca va ser sempre de "servidor de l'Estat" i q la recuperació econòmica va beneficiar a la ciutadania en general, no només als nazis. Però, algú dubta q la recuperació...
1) La història no deixa de ser curiosa i planteja preguntes importants: Tot va començar, fa un temps, quan la Congregación para la Doctrina de la Fe (alló q abans era Santa Inquisició) va prohibir impartir qualsevol "benedicció" a "unions de persones amb el mateix sexe" (sic).🔽
2) Això no va agradar a molts catòlics. I a Alemanya s'han organitzat "actes col.lectius" al maig on sacerdots catòlics beneïràn parelles LGTBI q així ho desitgin. L'acte compta amb suport d'alts càrrecs de l'esglèsia alemanya, com el bisbe de Essen, i altres clergues principals.
3) Però la Carcùndia Ensotanada ha agafat un emprenyament q déu-n'hi-do i diuen que es declararan en vaga de fam, (bé, en vaga de fam potser no exactament, diuen q faran una cadena de dejunis i oració) si per via secular o manu militari si no s'impedeix una "aberració" tal.
1) El mal absolut, el q ultrapassa tots els límits, sovint no es representa en l'escenari on tenen lloc els crims més inimaginables, el trobem entre bastidors, lluny de la sang i la desesperació de les víctimes, en actes que poden semblar insignificats, q pasen desapercebuts.🔽
2) Si algú en demanés personaficar el mal absolut no dubtaria en fer-ho en la figura d'una dona que es deia Karoline Diehl.
3) Karoline Diehl o Nini Rascher, era l'esposa del metge nazi Sigmund Rascher, “Hauptsturmführer” de les SS, un carnicer que al camp de Dachau sotmetia als presoners, sobretot jueus i rusos, a horribles experiments mortals, sobretot de compressió i descompressió atmosfèrica...
1) Aquells revisionistes que justifiquen el franquisme i els q intenten fer-nos empassar q si bé no era una "democràcia ideal", tampoc va ser un règim cruel i despietat, no et parlaran mai de Gonzalo de Aguilera Munro, aristócrata, terratinent i capità de l'exèrcit franquista. 🔽
2) Aguilera feia d'enllaç entre l'exércit franquista i la premsa estrangera, i Paul Preston, en "Las tres Españas del 36" recull algunes de les idees que tenia aquest individu per salvar Espanya. Aguilera deia que al s.XIX la gent benestant va cometre un immens error:
3) promoure les mesures higièniques i el clavegueram, això va comportar que les epidèmies no fòssin tan freqüents. Abans, per voluntat de déu, la pesta "netejava" periòdicament, els barris obrers, i en absència d'ella ara havien de ser els militars, els que ho fèssin.
1) Ens han dit, per activa i passiva q nosaltres (l'individu) som font i base de la legitimitat democràtica, i qualsevol tractat sobre democràcia ens ho ratifica. El problema és q a la realitat quotidiana les coses son radicalment diferents, l'individu és un zero a l'esquerra.🔽
2) Les decisions rellevants estan en mans d'actors col.lectius, partits, poders econòmics, institucions internacionals, tribunals de justícia...etc. l en molt d'ells no hem tingut cap participació a l'hora de concedir-los poder per prendre decisions q ens afecten directament.
3) Fins i tot, els diputats d'un parlament, q en apariència són representats directes de la voluntat popular, veuen reduït el seu poder d'iniciativa individual, q queda transferit a l'òrbita dels grups parlamentaris q es limiten a executar ordres q reben de la cùpula del partit.