1) Per blanquejar el feixisme, sigui des d posicions revisionistes o des de l'utilitarisme (no sabria dir quina de les 2 és més perillosa) acostumen a treure del barret la figura del "feixista bó" i la del "professional eficaç", modernitzadors del país i amb "mans netes d sang"🔽
2) A Alemanya hi ha un cas paradigmàtic, el de l'economista Hjalmar Schacht, president del Banc del Reich i ministre d'economia en els primers governs de Hitler. Aquest home va ser l'artífex de la recuperació econòmica i q una pluja de fons internacionals caigués sobre Alemanya.
3) S'ha de reconèixer q no consta cap col.laboració directa amb els crims q es van cometre i q la seva tasca va ser sempre de "servidor de l'Estat" i q la recuperació econòmica va beneficiar a la ciutadania en general, no només als nazis. Però, algú dubta q la recuperació...
4) va ser un factor clau pel rearmament massiu q va permetre als NS intentar dominar Europa? Schacht va ser jutjat a Nürnberg i la seva defensa es va basar en que ell era un "tècnic", i que la seva actuació va ser impecablement "tècnica" i al marge dels deliris d'altres acusats.
5) El fet que es va desvincular del nazisme i que, fins i tot, va col.laborar amb intents de derrocar Hitler li va valdre l'absolució, i després d'una petita condemna, va continuar amb molt d'èxit la seva carrera professional fins que va morir, a Munic, l'any 1970.
6) És pot dir q Hjalmar Schacht no va tenir cap responsabilitat en els crims del nazisme? No és qüestió menor, tot i q la pregunta sigui difícil de contestar. A Espanya podem trobar, durant el franquisme, fets molt similars. Podem anar p.ex. al Pla d'Estabilització dels anys 50.
7) Aquest pla va modernitzar una economia que vorejava el col.lapse i el seu impulsor va ser un català: Joan Sardà Dexeus, possiblement un dels catalans més influents del segle XX. Les històries de Schacht i Sardà ens obliguen a una important reflexió moral.
.
8) És admissible, col.laborar, tot i q això comporti una millora en el benestar general, amb un règim pervers com van ser el franquisme o el nazisme? Pot ser q Sardà no fos franquista fanàtic. Però ningú pot negar q es va posar al servei d'un règim repressor i criminal...
9) i q l'èxit del seu projecte va ajudar a perpetuar la dictadura. Repeteixo, no és una qüestió menor. Es lògic q els règims feixistes intentin treure el màxim benefici de les seves figures intel.lectuals. Hitler va tenir Schacht, però tambè a Schmitt, Riefensthal i Speer...
10) Sardà va beneficiar econòmicament molts ciutadans, però al mateix temps el seu treball va aportar una gran quantitat de fons a les arques d'un Estat assassí i corrupte, i a les comisaries i presons es torturava fins a la mort dissidents polítics, estudiants i sindicalistes.
11) Quin judici moral mereix aquesta gent que van col.laborar amb el feixisme i van ajudar a consolidar-lo, tot i que en el la seva tasca diaria fòssin persones i professionals excel.lents (fins i tot discrepants més o menys discrets ,més o menys actius amb el sistema?
12) Es poden situar al mateix nivell de qui van lluitar contra el feixisme obertament, i sovint va patir conseqüències irreparables a causa del seu compromis? Es poden comparar amb els q es van negar a qualsevol col.laboracionisme, fet q va representar la fi d les seves carreres?
13) Als països que tenen un passat feixista, és molt comú la pregunta de com va ser possible que la barbàrie seduís a "bones persones" amb una formació cultural i una intel.ligència d'alt nivel, gent formada i cultivada, amb capacitat més q suficient per distingir el bé del mal.
14) Com van ser capaços d'assumir aquesta responsabilitat perversa i irracional?. Potser la resposta está en una escena d la película "Amén", d Costa Gavras, en la q un oficial nazi horrorizat pels crims dels camps d'extermini li pregunta al responsable del servei ferroviari...
15) si és conscient del mal que están fent: la resposta, que deixa fred a l'oficial (i a l'espectador), ens pot donar la clau de tot plegat: "Jo em limito a ordenar que els trens circulin i que no hi hagi cap problema" .
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Quan tinguem les coses més clares, els catalans anirem prescindint d'expressions com a "dret a decidir el nostre futur", "dret a autodeterminar-nos" i altres similars, i les substituirem per altres com el "deure de decidir el nostre futur" i el "deure d'autodeterminar-nos".🔽
2) Exigir un dret - sobretot a aquell q no te'l vol donar - és entrar en un joc trampós en q la decisió final recau en aquell que ens l'ha de "concedir". I no hauria de ser així: l'exigència s'hauria de centrar exclusivament en el compromís necessari d'aquell que vol exercir-lo.
3) "Exigir drets" comporta reconèixer subordinació a aquell q ens ho ha de concedir. En canvi, "el deure d'exercir drets" interpela l'obligació i compromís de tots, i molt especialment dels líders polítics, per forçar la "ruptura" q garanteixi l'exercici de drets q ens pertanyen.
1) L'unionisme no paeix la derrota eleccions 14-F. Majoria absoluta independentista folgada i trespassat per 1r cop el llindar del 50% dels vots. El trauma ha estat fort i això explica q els seus camarlencs s'hagin instal-lat en un "nacional-cretinisme" sense precedents. 🔽
2) Una mostra d'aquesta mala digestió la vam veure fa pocs dies quan el "liberal" Carrizosa manifestava la seva predisposició a fer front comú amb l'ultradreta en temes prioritaris q realment interessen als catalans com per exemple "montar un Ulster q os váis a cagar" a Cat.
3) Els socialistes nacionals déu-n'hi-do també amb les flatulències que proposen per "corregir" la distorsió; el delirant discurs de Sánchez al Congreso amb la cantarella del 20% del cens i la baixa participació, la Granados amb una mala baba que no es pot aguantar...
1) La història no deixa de ser curiosa i planteja preguntes importants: Tot va començar, fa un temps, quan la Congregación para la Doctrina de la Fe (alló q abans era Santa Inquisició) va prohibir impartir qualsevol "benedicció" a "unions de persones amb el mateix sexe" (sic).🔽
2) Això no va agradar a molts catòlics. I a Alemanya s'han organitzat "actes col.lectius" al maig on sacerdots catòlics beneïràn parelles LGTBI q així ho desitgin. L'acte compta amb suport d'alts càrrecs de l'esglèsia alemanya, com el bisbe de Essen, i altres clergues principals.
3) Però la Carcùndia Ensotanada ha agafat un emprenyament q déu-n'hi-do i diuen que es declararan en vaga de fam, (bé, en vaga de fam potser no exactament, diuen q faran una cadena de dejunis i oració) si per via secular o manu militari si no s'impedeix una "aberració" tal.
1) El mal absolut, el q ultrapassa tots els límits, sovint no es representa en l'escenari on tenen lloc els crims més inimaginables, el trobem entre bastidors, lluny de la sang i la desesperació de les víctimes, en actes que poden semblar insignificats, q pasen desapercebuts.🔽
2) Si algú en demanés personaficar el mal absolut no dubtaria en fer-ho en la figura d'una dona que es deia Karoline Diehl.
3) Karoline Diehl o Nini Rascher, era l'esposa del metge nazi Sigmund Rascher, “Hauptsturmführer” de les SS, un carnicer que al camp de Dachau sotmetia als presoners, sobretot jueus i rusos, a horribles experiments mortals, sobretot de compressió i descompressió atmosfèrica...
1) Aquells revisionistes que justifiquen el franquisme i els q intenten fer-nos empassar q si bé no era una "democràcia ideal", tampoc va ser un règim cruel i despietat, no et parlaran mai de Gonzalo de Aguilera Munro, aristócrata, terratinent i capità de l'exèrcit franquista. 🔽
2) Aguilera feia d'enllaç entre l'exércit franquista i la premsa estrangera, i Paul Preston, en "Las tres Españas del 36" recull algunes de les idees que tenia aquest individu per salvar Espanya. Aguilera deia que al s.XIX la gent benestant va cometre un immens error:
3) promoure les mesures higièniques i el clavegueram, això va comportar que les epidèmies no fòssin tan freqüents. Abans, per voluntat de déu, la pesta "netejava" periòdicament, els barris obrers, i en absència d'ella ara havien de ser els militars, els que ho fèssin.
1) Ens han dit, per activa i passiva q nosaltres (l'individu) som font i base de la legitimitat democràtica, i qualsevol tractat sobre democràcia ens ho ratifica. El problema és q a la realitat quotidiana les coses son radicalment diferents, l'individu és un zero a l'esquerra.🔽
2) Les decisions rellevants estan en mans d'actors col.lectius, partits, poders econòmics, institucions internacionals, tribunals de justícia...etc. l en molt d'ells no hem tingut cap participació a l'hora de concedir-los poder per prendre decisions q ens afecten directament.
3) Fins i tot, els diputats d'un parlament, q en apariència són representats directes de la voluntat popular, veuen reduït el seu poder d'iniciativa individual, q queda transferit a l'òrbita dels grups parlamentaris q es limiten a executar ordres q reben de la cùpula del partit.