1) Quan tinguem les coses més clares, els catalans anirem prescindint d'expressions com a "dret a decidir el nostre futur", "dret a autodeterminar-nos" i altres similars, i les substituirem per altres com el "deure de decidir el nostre futur" i el "deure d'autodeterminar-nos".🔽
2) Exigir un dret - sobretot a aquell q no te'l vol donar - és entrar en un joc trampós en q la decisió final recau en aquell que ens l'ha de "concedir". I no hauria de ser així: l'exigència s'hauria de centrar exclusivament en el compromís necessari d'aquell que vol exercir-lo.
3) "Exigir drets" comporta reconèixer subordinació a aquell q ens ho ha de concedir. En canvi, "el deure d'exercir drets" interpela l'obligació i compromís de tots, i molt especialment dels líders polítics, per forçar la "ruptura" q garanteixi l'exercici de drets q ens pertanyen.
4) El deure d' autodeterminar-nos té com a base l'exercici de la voluntat, mentre que l'apelació al "dret a l'autodeterminació apunta a unes suposades obligacions que haurien de respectar aquells que no respecten res i que encara pensem que algun dia canviaran.
5) L'obligació - o el deure - de decidir lliurement el nostre futur ens recorda q aconseguir-ho o no, està en les nostres mans , no en les d'aquells que es creuen amb el poder de decidir per nosaltres.
6) Tinguem-ho sempre present: només hi ha una decisió possible, i no és un dret sinó un deure amb nosaltres mateixos i amb els q vindran darrere nostre: L'independència no és un dret subjecte a negociació: és un deure polític al qual ens hem compromés una bona part dels catalans.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
