1) Darrere els dictadors més cruels de la història, acostuma a amagar-se un individu absolutament mediocre, fracassat, algú q es mira a si mateix i sent horror per tot allò q veu. Difícilment hi ha una explicació lògica per entendre com van assolir cims de poder inimaginables.🔽
2) Possiblement la resposta sigui tan simple com ser en el lloc adeqüat en el moment oportú, en temps turbulents i caòtics on l'atzar i la irracionalitat és motor de societats asfixiades per aquella incertesa que provoca que es consideri l'abisme una sortida necessària.
3) Hi ha estudis q hi han aprofondit des del punt de vista històric, polític, psicológic... però jo no n'he trobat mai cap q, amb tan poques paraules i precisió tan quirùrgica mostrin la relació entre mediocritat i poder absolut. Em refereixo als "Aforismes" de Jorge Wagensberg.
4) N'hi ha un especialment colpidor. "El mediocre, quan arriba al poder, descobreix que el poder no és altra cosa que tenir poder per fer patir" i ha afegiria "El mediocre sap perfectament q "construir" requereix esforç i talent, pero "destruir" no requereix absolutament res".
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
