1) Amb l'increment d'amenaces ultres a polítics i membres del govern, la dreta s'ha vist en la incòmoda tesitura de tenir q condemnar-les, i han buscat una manera de fer-ho sense molestar als q en un futur seran els seus socis de govern, ni a l'ultrada q encara els vota.🔽
2) El mètode a utilitzar és el següent: no condemnar explícitament l'acte en sí (o fer-ho asèpticament) sinó condemnar "la violencia venga de donde venga". Citar que les amenaces "en democràcia no són admissibles" i a continuació recalcar que també condemnen enèrgicament...
3) tots aquells "actes violents" q venen del altre costat, "actes violents" q poden ser per exemple tenir relacions amb Otegui, les "brutals agressions q reben els policies al Vietnam català", els "desafiaments a la sagrada constitució i a la no menys sagrada unitat d'Espanya".
4) "l'adoctrinament en l'odi antiespanyol" o qualsevol altre comportament q serveixi per "diluir" el fet que es veuen obligats a condemnar. És una tàctica molt vella i que ras i curt, vé a dir. "Pot estar mal fet, però tampoc no n'hi ha per a tant. A més. ells s'ho han buscat.."
5) És l'estic "Blanquerna" o una cosa semblant a allò del "es que van vestidas como putas, por los clavos de Cristo, y uno reacciona como lo que és: un hombre hecho y derecho". Més o menys va d'això.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
