1) Amb l'increment d'amenaces ultres a polítics i membres del govern, la dreta s'ha vist en la incòmoda tesitura de tenir q condemnar-les, i han buscat una manera de fer-ho sense molestar als q en un futur seran els seus socis de govern, ni a l'ultrada q encara els vota.🔽
2) El mètode a utilitzar és el següent: no condemnar explícitament l'acte en sí (o fer-ho asèpticament) sinó condemnar "la violencia venga de donde venga". Citar que les amenaces "en democràcia no són admissibles" i a continuació recalcar que també condemnen enèrgicament...
3) tots aquells "actes violents" q venen del altre costat, "actes violents" q poden ser per exemple tenir relacions amb Otegui, les "brutals agressions q reben els policies al Vietnam català", els "desafiaments a la sagrada constitució i a la no menys sagrada unitat d'Espanya".
4) "l'adoctrinament en l'odi antiespanyol" o qualsevol altre comportament q serveixi per "diluir" el fet que es veuen obligats a condemnar. És una tàctica molt vella i que ras i curt, vé a dir. "Pot estar mal fet, però tampoc no n'hi ha per a tant. A més. ells s'ho han buscat.."
5) És l'estic "Blanquerna" o una cosa semblant a allò del "es que van vestidas como putas, por los clavos de Cristo, y uno reacciona como lo que és: un hombre hecho y derecho". Més o menys va d'això.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Entenc q no és fàcil per a un periodista europeu, sobretot si viu a Madrid i es nodreix del q diuen els diaris de Madrid i, de tant en tant de la premsa catalana escrita en castellà, fer un diagnòstic encertat de les "turbulències i el cainisme de la política catalana" (sic)🔽
2) Per entendre el "cas català" s'han d tenir necessàriament en compte uns fets, q a vosaltres us semblaran obvis, però q no ho són tant pels q s'ho miren a certa distància: 1r lloc haurien de qüestionar als que parlen (encara) de minoria independentista incapaç de formar govern.
3) Encara q els reventi el fetge, la majoria absoluta independentista és inqüestionable, i tota acrobàcia que vulgui demostrar el contrari està basada en l'engany i la mala baba (deixo al marge les polèmiques sobre si algún partit indepe d'ha rajat...això ara no toca).
1) Vivia a Arucas (Canàries) i es deia Pino Sousa, era una nena q gairebé ningú anomenava pel seu nom, tothom la coneixia com "la hija del hojalatero q tiraron a los pozos". No podia oblidar a la seva mare, portant flors cada dia a la "tomba" del seu home i els seus fills.🔽
2) Ho feia d'amagades, pq la Guàrdia Civil no ho permetia. El pare i els germans de Pino Sousa, van ser capturats per falangistes, junt a altres veïns i després de ser torturats de forma inhumana, els van tirar a uns pous a les afores del poble, alguns encara estàven vius.
3) La mare de Pino i altres dones del poble, mai van saber quin era el pou on hi havia els cossos del seus familiars, per això tiraven flors a tots els pous. Les dones van anar morint i va quedar només la mare de Pino Sousa. Ella, cada dia, va portar flors a tots els pous.
1) Si és cert q a l'emèrit ja se li busca una mansió a l'alçada de la seva categoria, d'aqui 4 dies, els naturals del país q tant estima i q va esquilmar sense mesura ja podran "disfrutar de la seva grata companyia" no gaire lluny del centre operatiu dels seus negocis mafiosos.🔽
2) Suposo q tot això es concretarà quan s'hagi consensuat el "relat" sobre el qual s'edificarà l'estructura de la seva impunitat, en base a q ja ha saldat el deute amb Hisenda i q s'hagi dissenyat fins al mínim detall la inviolabilitat q l'immunitzarà de qualsevol acció judicial.
3) I tot haurà tornat a la normalitat. Fa uns dies em va sorprendre molt un article en el que el corresponsal a Madrid d'un diari alemany deia que l'escàndol de les depredacions reials tenia un aspecte positiu pq "havia obert el debat" sobre la inviolabilitat de la monarquia...
1) A mí em van ensenyar q el Codi Penal era "última ratio", i q s'havia de regir en termes "d'humanitat" fonamentalment en la proporció entre condemna i delicte comés. El Dret Romà així ho va establir, i el Codi Napoleònic ho va consagrar com a base de la Justícia moderna.🔽
2) També ens van ensenyar q a les teocràcies o als països on tenia cert predicament allò de "por la gràcia de Dios" encara hi havia jutges i legisladors q eren molt fans de mirar-se al mirall jurídic dels dèus justiciers, entitats no gaire partidàries de la proporcionalitat.
3) Els dèus i els "caudillos" eren l'exemple més sagnant de la justícia desproporcionada, els primers et podien castigar amb el "fuego eterno" si no els lloaves amb el rigor que t'exigien, i els segons et podien fotre dins d'una càmara de gas o davant un escamot d'afusellament...
1) Temps enrere vam creure cegament en la validesa d'aquest raonament: "La repressió és efectiva a curt termini, però mai surt gratis" Doncs be, estàvem equivocats. L'Estat ha practicat una repressió efectiva contra Cat durant un llarg periode de temps i l'hi ha sortit d franc 🔽
2) I no només l'hi ha sortit de franc, sinó q no hi ha cap element q ens faci sospitar que tard o d'hora hagi de pagar algun preu. Ni els "demòcrates espanyols" castiguen electoralment als promotors de la repressió, ni Europa es mou suficientment com per obligar-los a rectificar.
3) Pensar que els Tribunals Europeus puguin reparar el mal que s'ha fet als presos i als exiliats i a milers de represaliats no és cap consol, pq quan es pronunciaràn - molt probablement a favor de les víctimes de la repressió, d'aqui uns quants anys - ja hauran complert...
1) Algú amb un mínim de sentit comú pot pretendre q un cop s'arribi a un acord per formar govern, tornarà la "normalitat" a Cat? De q parlem quan parlem de "normalitat"? Potser de la "normalització" d'un 155 encobert que justifica tota acció q es pugui emprendre contra Cat?🔽
2) No, un cop s'hagi format govern no tornarà la normalitat a Cat. No només pq han guanyat "l'opció equivocada", sinó pq tot l'engranatge de l'Estat està al servei d'una "excepcionalitat permanent" q els permeti fer i desfer en funció d'interesos q ens son completament aliens.
3) En "l'excepcionalitat permanent l'Estat monopolitza la potestat de seguir decidint i recuperar la sobirania qüestionada", diu la filòsofa Marina Garcés. I es formula la pregunta clau "Qui decideix què?. L'1-O va ser l'acció col.lectiva de fer-la i de defensar-la...