1) Qui encara creu q Cat té "encaix" dins una Espanya democràtica i moderna q superarà la temptació autoritària, per "regenerar-se" i recuperar valors republicans i de concòrdia, crec q s'equivoca, pq el q està en marxa a Espanya és una nova i autèntica CONTRARREFORMA.
🔽
2) Espanya és un país en el que les "contrarreformes" són un fet habitual. I són habituals en part pq és incapaç de sotmetre's a una autocrítica seriosa, i pq té la nefasta costum de mirar al passat amb esperit onanista o venjatiu, mai com a aprenentatge.
2) Si ha estat incapaç de fer-ho amb la guerra civil i la dictadura q va generar, com es pot esperar q ho faci amb fets q es van produir fa 500 anys i q van suposar la caiguda en la pitjor de les misèries, al tancar tota via d'accés a la cultura i idees més avançades de l'època?
3) Per entendre l'actualitat hem d'anar, per força, als llibres d'história, a fets produïts segles enrere, concretament quant es decreta l'expulsió dels jueus, un fet q la majoria d'historiadors consideren la clau q va marcar l'esdevenir de la cultura i la mentalitat espanyola.
4) L'expulsió dels jueus no va ser l'expulsió d'un col.lectiu minoritari, sino l'eliminació d'un sector considerable en relació al conjunt de la població, amb una peculiaritat molt important, una formació cultural molt més avançada que la de les elits socials de l'època.
5) Així, es tallava de socarrel una via per la que podia circular les idees més avançades de l'època. Tot i que Espanya es trobava en una situació francament privilegiada (amb bones universitats) per acollir l'enorme impacte que va tenir a tota Europa el "Quattrocento" italià...
6) tot el fluxe cultural del Renaixement, es troba amb el mur de la Contrarreforma, amb la Inquisició com a referent, imposant intransigència a tots els nivells de la societat, barrant, sovint de manera sagnant noves idees en nom del menyspreu per la llibertat i la raó crítica.
7) La segona Contrarreforma construeix un dic de contenció per aturar les idees de la Il.lustració ( si teniu oportunat llegiu a Jovellanos, si us plau). Es tancaven les portes a unes idees que serien la columna vertebral de l'evolució de la civilització i la cultura europea.
8) Van preferir l'Espanya grotesca que es pot veure perfectament a les "Pintures Negres" de Goya, el tancament mental, l'horror a la novetat, la demonització de qualsevol signe de progrés. L'entronització de la misèria com a símbol d'identitat.
9) La 3ª Contrarreforma és la resposta a les esperances de regeneració social i democràtica que representa la IIª República. La Guerra Civil i la dictadura franquista esmicola un moviment polític que, amb totes les seves contradiccions, aspirava a garantir un futur en llibertat.
10) La 4ª Contrarreforma l'estem vivint ara. Va començar el 1975, després de la mort del dictador. quan milions de ciutadans van veure en la Transició una oportunitat per reinstaurar definitivament la democràcia, la modernitat i el respecte als drets individuals i col.lectius...
11) q ja formaven part de l'absoluta normalitat a la resta de països europeus. El procés cap a una democràcia plena semblava irreversible després de la integració a l'UE. Però poc a poc van començar a sortir escletxes, de les que van sortir tots els vells fantasmes del passat...
12) Els mateixos q van impulsar la via cap a la democràcia van advertir q res era el q semblava, q havia límits q no es podien trespassar, q la democràcia estava condicionada al "atado y bien atado" (una frase q la majoria pensava q no era més q el deliri d'un dictador moribund).
13) Un altre cop es tanquen portes per preservar interesos dels hereus de totes les Contrarreformes q s'han fet i s'han desfet. No cal extendre's massa sobre aquesta Contrarreforma, pq qui més qui menys és testimoni de 1ª mà d'aquesta nova extirpació de la llibertat i la crítica.
14) Possiblement, ara, estem vivint moments culminants d'aquesta 4ª Contrarreforma. Ja han sortit a superfície amb màscares noves, els monstres eterns q viuen al subsol de l'Espanya de sempre, Ja són freqüents les apelacions a la força i als dogmes més foscos d l'Espanya negra.
15) Si en lloc de mantenir-se en la ignorància autosatisfeta q es limita a observar apàticament la destrucció de tot allò q importa per a construir una societat decent, s'haguèssin, com a mínim aprés les lliçons d'anteriors Contrarreformes, encara hi hauria temps per a evitar-ho.
16) Però quan es parla d'aprendre lliçons del passat, estem parlant d'una costum molt sana que, a Espanya, lamentablement, no té massa predicament.
17) En aquest fil hi ha un error ortogràfic. Quan escric "CONTRARREFORMA" hauria d'haver escrit "CONTRAREFORMA". Demano disculpes.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Darrere els dictadors més cruels de la història, acostuma a amagar-se un individu absolutament mediocre, fracassat, algú q es mira a si mateix i sent horror per tot allò q veu. Difícilment hi ha una explicació lògica per entendre com van assolir cims de poder inimaginables.🔽
2) Possiblement la resposta sigui tan simple com ser en el lloc adeqüat en el moment oportú, en temps turbulents i caòtics on l'atzar i la irracionalitat és motor de societats asfixiades per aquella incertesa que provoca que es consideri l'abisme una sortida necessària.
3) Hi ha estudis q hi han aprofondit des del punt de vista històric, polític, psicológic... però jo no n'he trobat mai cap q, amb tan poques paraules i precisió tan quirùrgica mostrin la relació entre mediocritat i poder absolut. Em refereixo als "Aforismes" de Jorge Wagensberg.
1) "Madrid es España dentro de España" "¿Q es Madrid si no es España" "La caña de España" "Meterse con Madrid es meterse con España" "Madrid es España y el social-comunismo no quiere entenderlo". "Los problemas de Madrid son los problemas d España" Es lògica aquesta paranoia? 🔽
2) Ja sabem per experiència que Espanya és l'ùnic país del món (país amb Estat, em refereixo) que, per a "existir" necessita com l'aire que respira reivindicar angoixadament la seva "existència", com si tingués por que al deixar de fer-ho, deixés de "ser".
3) Als paísos "normals" no els hi cal fer, pq assumeixen amb normalitat allò q "són". Mostren orgull, satisfacciò de "pertanyer", però aquesta pulsió neuròtica no es troba enlloc. Quin trauma arrosseguen? ¿D'on surt aquesta angoixa existencial? Qué els hi passa a aquesta gent?
1) La justícia espanyola considera "llibertat d'expressió" un cartell electoral xenòfob d l'ultradreta q criminalitza un col.lectiu utilitzant dades falses. Però si a Cat es penja un cartell demanant "llibertat presos polítics" o "llibertat d'opinió i expressió" la cosa canvia 🔽
2) i consideren que: “Los ciudadanos q no se alineen con la opción ideológica representada por la pancarta y el lazo amarillo pueden considerarse legítimamente afectados por tal actuación contraria al principio de objetividad y de neutralidad institucional."
3) I com los “símbolos ideológicos utilizados tan solo son compartidos por una parte de la ciudadanía” (un fet que no es dona amb el cartell de Vox, que és compartit pel 150% de la ciutadania) i "es una actuación" contraria al principio de objetividad y neutralidad institucional”
1) Entenc q no és fàcil per a un periodista europeu, sobretot si viu a Madrid i es nodreix del q diuen els diaris de Madrid i, de tant en tant de la premsa catalana escrita en castellà, fer un diagnòstic encertat de les "turbulències i el cainisme de la política catalana" (sic)🔽
2) Per entendre el "cas català" s'han d tenir necessàriament en compte uns fets, q a vosaltres us semblaran obvis, però q no ho són tant pels q s'ho miren a certa distància: 1r lloc haurien de qüestionar als que parlen (encara) de minoria independentista incapaç de formar govern.
3) Encara q els reventi el fetge, la majoria absoluta independentista és inqüestionable, i tota acrobàcia que vulgui demostrar el contrari està basada en l'engany i la mala baba (deixo al marge les polèmiques sobre si algún partit indepe d'ha rajat...això ara no toca).
1) Vivia a Arucas (Canàries) i es deia Pino Sousa, era una nena q gairebé ningú anomenava pel seu nom, tothom la coneixia com "la hija del hojalatero q tiraron a los pozos". No podia oblidar a la seva mare, portant flors cada dia a la "tomba" del seu home i els seus fills.🔽
2) Ho feia d'amagades, pq la Guàrdia Civil no ho permetia. El pare i els germans de Pino Sousa, van ser capturats per falangistes, junt a altres veïns i després de ser torturats de forma inhumana, els van tirar a uns pous a les afores del poble, alguns encara estàven vius.
3) La mare de Pino i altres dones del poble, mai van saber quin era el pou on hi havia els cossos del seus familiars, per això tiraven flors a tots els pous. Les dones van anar morint i va quedar només la mare de Pino Sousa. Ella, cada dia, va portar flors a tots els pous.
1) Amb l'increment d'amenaces ultres a polítics i membres del govern, la dreta s'ha vist en la incòmoda tesitura de tenir q condemnar-les, i han buscat una manera de fer-ho sense molestar als q en un futur seran els seus socis de govern, ni a l'ultrada q encara els vota.🔽
2) El mètode a utilitzar és el següent: no condemnar explícitament l'acte en sí (o fer-ho asèpticament) sinó condemnar "la violencia venga de donde venga". Citar que les amenaces "en democràcia no són admissibles" i a continuació recalcar que també condemnen enèrgicament...
3) tots aquells "actes violents" q venen del altre costat, "actes violents" q poden ser per exemple tenir relacions amb Otegui, les "brutals agressions q reben els policies al Vietnam català", els "desafiaments a la sagrada constitució i a la no menys sagrada unitat d'Espanya".