1) @Esquerra + @JuntsXCat. Pacte independentista bipartit que suma 65 diputats i més d’1.170.000 vots. Si hi afegim la @cupnacional ja ens aniríem als 74 diputats (quatre més que en l'anterior legislatura) i 1.360.696 vots. Però... són possibles aquests pactes? Paguen la pena?
2) Què tenen en comú la CUP, ERC i el partit liderat per @KRLS ? Poca cosa excepte l’eix nacional; per tant, si es produeix aquest pacte és per reimpulsar el procés cap a l’autodeterminació i/o un futur canvi de model de país en la forma que així decideixen els seus ciutadans.
3) Però si després d’aquesta legislatura no es produeix cap canvi significatiu pel que fa a la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya, la pregunta serà: i per a què ha servit, aquest pacte independentista? Amb quina excusa tornaran a demanar el vot d’aquí a quatre anys?
4) Si hi ha un pacte entre formacions tan diferents és per posar els fonaments d’un nou horitzó nacional per al país. Això vol dir governar amb sentit d’estat, amb molta política exterior, a la recerca d’aliances externes i internes i, òbviament, sense abandonar mai el dia a dia.
5) Ara bé, si el que es persegueix és només gestionar l’autonomia i aplaçar sine die el conflicte territorial, llavors no té cap sentit un tripartit (o un bipartit) independentista. Les posicions d’uns i altres sobre economia, model de societat i de país divergeixen radicalment,
6)
i els recels entre partits són profunds, l’animadversió manifesta i el ressentiment mutu. I la gent n’està farta de picabaralles i ganivetades, de declaracions i contradeclaracions, de manca d’objectius, de sentit d’estat, de política de vol gallinaci i pallassades constants.
7) Si el pacte entre partits "indepes" és només per gestionar el dia a dia i per mantenir sous, càrrecs i cadiretes ja hi ha altres fórmules de govern més coherents. Si és per treballar per posar els fonaments d'un nou país, llavors endavant tot i les contradiccions internes.
8) I dit això, els partits "indepes" haurien de tenir present també que el context internacional mai ha estat tan favorable als interessos dels catalans. Amb això no estic dient que aplaudeixin la independència de CAT, ni molt menys, ni que resultem simpàtics ni que ens ajudin.
9) No, qui entengui això no interpreta bé el que estic dient. El que dic és que la situació internacional mai havia estat tan favorable als interessos catalans... si els catalans sabessin aprofitar-la! Però als nostres polítics els costa molt interpretar i entendre el món.
10) Per a il·lustrar el que estic dient, recordeu: els que anàvem a les manifestacions independentistes de l'11S dels anys 80 mai a la vida (i qui digui el contrari menteix) s'hauria imaginat que:
-Catalunya seria "un problema" a nivell europeu (recordeu Rússia i Borrell)
11) -els escocesos guanyarien per golejada i demanarien l'ingrés a la UE a través d'un referèndum
-que el president d'Òmnium estaria a la presó i seria portada (portada!) al New York Times
-que senadors francesos reclamessin la mediació de la UE entre Catalunya i Espanya
12) -que 52 diputats francesos reclamessin la fi de la "repressió" i les "mesures arbitràries" contra els independentistes
-que més de 250 eurodiputats i diputats d'arreu del món reclamarien al govern espanyol una amnistia per als presos polítics i exiliats
13) -que diputats suïssos obliguin el govern federal a pronunciar-se sobre la repressió a Catalunya
-que 248 eurodiputats votessin en contra d'aixecar la immunitat a @KRLS
-Kosovo, tribunals internacionals, Schleswig-Holstein...
14) És una llàstima que en aquest context internacional l'independentisme català estigui dividit i tirant-se els plats pel cap. I això demostra el que fa anys que penso: si algun dia assolim un nou estatuts polític no serà pas pels nostres encerts ni la nostra heroïcitat.
i 15)
Si aconseguim alguna cosa serà per la desastrosa gestió d'Espanya que segurament encara està pitjor que nosaltres, econòmicament ensorrats i amb reis corruptes fugats.
"Dispénsenme caballeros. Lo de ustedes es la política. Lo mío, dirigir este local" (Casablanca)
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1)
Quan sento algunes analistes dient que Pedro Sánchez no té més remei que pactar amb "indepes" i Bildu crec que no tenen en compte una variable, i és que el mateix PSOE no ho permetrà. Imaginem el següent escenari: un alcalde/president autonòmic socialista opta a la reelecció.
2) Aquest alcalde tindrà des d'ara mateix tota l'oposició acusant-lo de pertànyer a un partit "amic" d'etarres i dels que volen destruir Espanya. I enmig de tot això, unes retallades brutals i la creació de nous impostos aplicats pel govern "més progressista" de la història.
3) En aquest context, l'alcalde/president autonòmic socialista no cal ni que es presenti a la reelecció; no té res a fer. Per tant, el partit es mourà i anirà a per Sánchez, com el 2016. I l'Estat li donarà un cop de mà, a aquest PSOE-Règim '78, per tal d'enderrocar Sánchez
1) Ayuso representa el sector més "dretà" del PP (FAES, per entendre'ns) i ha arrasat a Madrid. Feijóo representa el sector més "centrista" del PP i el passat juliol va arrasar a Galícia. Dos Partits Populars, i un home a l'ull de l'huracà: Pablo Casado.
2) El PP arrasa a Madrid i a Galícia, però és últim a Catalunya, irrellevant a Euskadi (on, per cert, va anar coaligat amb Ciudadanos) i té serioses dificultats en altres territoris. Guanyar a Madrid i a Galícia no vol dir que automàticament guanyis les eleccions generals.
3) No hauríem d'oblidar que a la primera dècada del segle XXI el Partit Popular tenia molt poder territorial (comunitats autònomes i grans municipis) però era el socialista José Luis Rodríguez Zapatero qui guanyava les eleccions generals davant Mariano Rajoy (i en dues ocasions).
1) 5 de maig de 2010. El president Zapatero assegura, davant la premsa, que "no es una buena opción acelerar la reducción del déficit. Quien está equivocado es el PP sobre este asunto. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer la recuperación".
2) 12 de maig de 2010. Zapatero, al Congrés dels Diputats, i amb cara de funeral, fa un anunci que només durarà dos minuts: "el Gobierno ha adoptado un compromiso de acelerar la reducción inicialmente prevista, asumiendo un recorte adicional de medio punto este año y otro punto
3) adicional en 2011, para pasar en dos años del 11,2% de déficit al 6%". Aquest canvi de discurs en set dies va suposar, tal i com recordava recentment l'economista basc Ignacio Marco-Gardoqui, "el mayor recorte de gasto social realizado hasta la fecha en este país [Espanya]: se
1) Dos bons amics es retroben al tren. A mig trajecte, parlant de política, un, socialista de tota la vida, li diu al seu company "indepe": "els independentistes acabareu guanyant". "No t'equivoquis", va respondre l'amic, "no estem guanyant, sou vosaltres els que esteu perdent".
2) Aquesta anècdota dels dos amics al tren sempre em ve al cap quan llegeixo la desastrosa situació en la qual es troba l'Estat espanyol des de fa anys. No cal anar gaire lluny ni fer un repàs històric, sinó centrar-nos només en l'actualitat econòmica. I la situació és aquesta:
3) Espanya escala a la cinquena posició dels països amb més pobresa de la UE amb un 20,7% de persones en risc, segons les dades publicades per Eurostat. En el cas dels menors de 16 anys, és el tercer país amb més nens pobres de tot Europa per darrere de Romania i Bulgària.
1) Josep Borrell va ser un dels pocs representants de la vella guàrdia socialista que va donar suport a Pedro Sánchez en les primàries del PSOE. Susana Díaz (la recordeu?) partia amb el suport de tot el socialisme oficial i bona part de la premsa suposadament independent.
2) Un exemple és "l'analista" José Antonio Zarzalejos, qui en el programa Al Rojo Vivo de La Sexta, dies abans de les primàries socialistes, va dir: “lo mejor que puede hacer Pedro Sánchez es retirarse, ya que no tiene ninguna opción, y dar paso a una estadista como Susana Díaz”.
3) Pedro Sánchez guanya les primàries del PSOE tot i Felipe González, la vella guàrdia socialista, Zarzalejos i la Sexta. Temps després, i gràcies a una moció de censura, fa fora Mariano Rajoy i el PP del govern espanyol pactant amb Podemos, Bildu, PNB i els independentistes.
1) España escala a la quinta posición de los países con más pobreza de la UE con un 20,7% de personas en riesgo, según los datos publicados por Eurostat. En el caso de los menores de 16 años, es el tercer país con más niños pobres de toda Europa por detrás de Rumanía y Bulgaria.
2) El Banco Central Europeo sitúa a España como el país de la zona euro que menos gastó en 2020 para luchar contra la crisis generada por la pandemia de la Covid-19. El organismo calcula que España destinó el 1,3 del PIB en estímulos fiscales frente al 4% de media de la eurozona.
3) El paro juvenil en España sube con fuerza y ya está cerca de triplicar la media de la OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos). La tasa de desempleo entre personas de 15 a 24 años roza el 41%, mientras que la media de los países de la OCDE es del 14%.