1) Hermanas:
Carmen Lamela: la jueza que llevó el "caso" presos políticos y Sandro Rosell, entre otros
María Luisa Lamela: interventora general del Estado y la encargada de controlar las finanzas de la Generalitat (y también del resto de territorios)
2) Hermanos:
Diego Pérez de los Cobos: responsable de la "coordinación" policial del 1-O
Francisco Pérez de los Cobos: ex TC, militante del PP y el hombre del Estado destinado al Tribunal Europeo Derechos Humanos. Su ineptitud con el inglés y el francés le cerró el acceso al TEDH
3) Familiares:
Iñigo Pérez de Herrasti: autor del ataque a Blanquerna el 11-9-2013. La Sala Segunda del TC acordó suspender ingreso en prisión impuesta por el TS. Herrasti es cuñado del ex portavoz del gobierno Iñigo Méndez de Vigo y primo del ex ministro de Defensa Pedro Morenés
4) El 21 de junio de 2018, mientras Sandro Rosell era en prisión preventiva, la juez de la AN Carmen Lamela desestimó y archivó una querella contra Florentino Pérez y cinco ex ministros por el proyecto Castor que costó a las arcas públicas casi 2.500 millones de euros.
5) De las diez condenas del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) en España por torturas (o por no investigar torturas), en siete el juez instructor fue el actual ministro del Interior, el socialista Fernando Grande-Marlaska.
6) Las infantas Cristina (marido en prisión) y Elena (hijos con tarjetas black), hermanas de Felipe VI (no desautoriza militares que piden fusilar 26 millones de españoles) visitan Juan Carlos I (con una fortuna no declarada en Suiza) y se vacunan contra Covid-19 en los Emiratos.
7) Defensa condecora al ex Jemad Miguel Ángel Villarroya tras su dimisión por vacunarse de Covid-19
Patrimonio Nacional gasta medio millón extra en tres piscinas de Felipe VI y paga sueldos y viajes al personal desplazado para asistir a Juan Carlos I
8) Por eso, y aunque según la fiscalía suiza Juan Carlos I y Corinna Larsen disponían de un fondo común de 82 millones euros procedentes de Kuwait, Bahrein, Arabia Saudita, México y Marruecos, la Guardia Civil investiga @omnium por "denigrar la imagen de España en el exterior".
9) 10 febrero
Felipe VI: "Sin libertad de expresión e información no hay democracia"
11 febrero
TVE despide al guionista que escribió el rótulo sobre la princesa Leonor
16 febrero
Pablo Hasél condenado a 9 meses de prisión por unos tuits y una canción sobre el rey emérito
y 10)
España, una democracia plena, consolidada y moderna
España, una gran familia
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Llegeixo alguns titulars que ja circulen de la sessió de control al govern d'avui del 12 de maig que no s'acaben d'ajustar del tot amb la realitat. I crec que els matisos són importants. El president Sánchez, responent al diputat republicà @gabrielrufian, ha dit: "por supuesto
2) este gobierno va a cumplir con su hoja de ruta de reencuentro ENTRE la sociedad catalana y la sociedad catalana con la sociedad española, no le quepa la menor duda", i no pas "este gobierno cumplirá con su hoja de ruta para el reencuentro entre la sociedad catalana y española"
3) Encara que no ho sembli, el matís és important, perquè el president Sánchez, com ja ha fet en altres ocasions, situa el marc mental en un conflicte ENTRE catalans i per això ell lluitarà "por el reencuentro". I per cert, també em sembla sorprenent que els mitjans no recullin
1) @Esquerra + @JuntsXCat. Pacte independentista bipartit que suma 65 diputats i més d’1.170.000 vots. Si hi afegim la @cupnacional ja ens aniríem als 74 diputats (quatre més que en l'anterior legislatura) i 1.360.696 vots. Però... són possibles aquests pactes? Paguen la pena?
2) Què tenen en comú la CUP, ERC i el partit liderat per @KRLS ? Poca cosa excepte l’eix nacional; per tant, si es produeix aquest pacte és per reimpulsar el procés cap a l’autodeterminació i/o un futur canvi de model de país en la forma que així decideixen els seus ciutadans.
3) Però si després d’aquesta legislatura no es produeix cap canvi significatiu pel que fa a la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya, la pregunta serà: i per a què ha servit, aquest pacte independentista? Amb quina excusa tornaran a demanar el vot d’aquí a quatre anys?
1)
Quan sento algunes analistes dient que Pedro Sánchez no té més remei que pactar amb "indepes" i Bildu crec que no tenen en compte una variable, i és que el mateix PSOE no ho permetrà. Imaginem el següent escenari: un alcalde/president autonòmic socialista opta a la reelecció.
2) Aquest alcalde tindrà des d'ara mateix tota l'oposició acusant-lo de pertànyer a un partit "amic" d'etarres i dels que volen destruir Espanya. I enmig de tot això, unes retallades brutals i la creació de nous impostos aplicats pel govern "més progressista" de la història.
3) En aquest context, l'alcalde/president autonòmic socialista no cal ni que es presenti a la reelecció; no té res a fer. Per tant, el partit es mourà i anirà a per Sánchez, com el 2016. I l'Estat li donarà un cop de mà, a aquest PSOE-Règim '78, per tal d'enderrocar Sánchez
1) Ayuso representa el sector més "dretà" del PP (FAES, per entendre'ns) i ha arrasat a Madrid. Feijóo representa el sector més "centrista" del PP i el passat juliol va arrasar a Galícia. Dos Partits Populars, i un home a l'ull de l'huracà: Pablo Casado.
2) El PP arrasa a Madrid i a Galícia, però és últim a Catalunya, irrellevant a Euskadi (on, per cert, va anar coaligat amb Ciudadanos) i té serioses dificultats en altres territoris. Guanyar a Madrid i a Galícia no vol dir que automàticament guanyis les eleccions generals.
3) No hauríem d'oblidar que a la primera dècada del segle XXI el Partit Popular tenia molt poder territorial (comunitats autònomes i grans municipis) però era el socialista José Luis Rodríguez Zapatero qui guanyava les eleccions generals davant Mariano Rajoy (i en dues ocasions).
1) 5 de maig de 2010. El president Zapatero assegura, davant la premsa, que "no es una buena opción acelerar la reducción del déficit. Quien está equivocado es el PP sobre este asunto. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer la recuperación".
2) 12 de maig de 2010. Zapatero, al Congrés dels Diputats, i amb cara de funeral, fa un anunci que només durarà dos minuts: "el Gobierno ha adoptado un compromiso de acelerar la reducción inicialmente prevista, asumiendo un recorte adicional de medio punto este año y otro punto
3) adicional en 2011, para pasar en dos años del 11,2% de déficit al 6%". Aquest canvi de discurs en set dies va suposar, tal i com recordava recentment l'economista basc Ignacio Marco-Gardoqui, "el mayor recorte de gasto social realizado hasta la fecha en este país [Espanya]: se
1) Dos bons amics es retroben al tren. A mig trajecte, parlant de política, un, socialista de tota la vida, li diu al seu company "indepe": "els independentistes acabareu guanyant". "No t'equivoquis", va respondre l'amic, "no estem guanyant, sou vosaltres els que esteu perdent".
2) Aquesta anècdota dels dos amics al tren sempre em ve al cap quan llegeixo la desastrosa situació en la qual es troba l'Estat espanyol des de fa anys. No cal anar gaire lluny ni fer un repàs històric, sinó centrar-nos només en l'actualitat econòmica. I la situació és aquesta:
3) Espanya escala a la cinquena posició dels països amb més pobresa de la UE amb un 20,7% de persones en risc, segons les dades publicades per Eurostat. En el cas dels menors de 16 anys, és el tercer país amb més nens pobres de tot Europa per darrere de Romania i Bulgària.