Benvinguts a un nou #FilRomà del @MuseuConcaDellà. Recordeu que en fem un cada darrer diumenge de mes, intercalats amb els de paleontologia. Avui el dediquem als Antonis, que ens portaran d’Isona a l’Àfrica. Comencem el #FilANTONIS
Hem dit Antonis? Quins Antonis? Ens referim a la família dels Antonii d’Aeso. Ja us hem explicat anteriorment que els homes romans lliures tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. Les dones només tenien nomen i cognomen. Posem d’exemple la família de Cèsar:
Tot i que praenomen, nomen i cognomen es repetien sovint dins d’una família, el nomen és el que correspon al nostre cognom. Per tant, quan parlem dels Antonis (o Antonii, fent servir el plural en llatí) ens referim al cognom de la família. Què en sabem dels Antonis d’Aeso?
Coneixem els Antonis d’Aeso gràcies a l’epigrafia. A partir de 6 inscripcions (com sempre, n’hi ha de més llargues i curtes, ben conservades o fragmentàries...) trobem vàries persones amb el nomen Antoni. Algunes d’elles poden estar repetides.
A partir d’aquests noms podem fer prosopografia, és a dir, refer les relacions existents entre un grup de persones que, al seu torn, podem vincular amb d’altres. D’aquesta manera, aconseguim una visió de conjunt més rica. Fem un cop d’ull als dos personatges que tenen més suc?
El primer és Antònia Saturnina, una esclava alliberada pel seu amo, Luci Antoni Silvà. Amb la llibertat seguia havent-hi un vincle amb la família i, com veiem, s’aconseguia el dret d’adoptar-ne el nomen. 📸 Inscriptions Romaines de Catalogne, II (IRC, II), al @macarqueologia
La inscripció més extensa és la de Gai Antoni Verecund, fill (com ja hem vist de Gai Antoni (?) i de Pòrcia Serana. A més dels vincles familiars, veiem que va ser dos cops duumvir de la ciutat i dos cops tribú militar de la legió III Augusta. 📸 IRC, II, també al @macarqueologia
Com hem explicat en fils anteriors, els homes de les famílies més riques d’Aeso formaven part de l’Ordo Decurionum, una mena de senat local. D’entre ells s’elegien cada any dos homes (duumvirs) per fer de co-alcaldes. Gai Antoni Verecund va exercir aquest càrrec dos cops.
Els que exercien aquest càrrec aconseguien la plena ciutadania romana, el que els permetia exercir càrrecs arreu de l’Imperi, ja a l’administració o a l’exèrcit. Però a Roma no es tractava tan sols de ser o no ciutadà: eres adscrit a una classe social en base a la teva riquesa.
I pertànyer a una classe o altra acotava a quins càrrecs podies aspirar. En el cas de Gai Antoni Verecund, va ser tribú angusticlavi (dos cops!), el que vol dir que pertanyia a la classe dels equites (cavallers). Cada legió tenia 5 tribuns angusticlavis, uns oficials d'alt rang.
Per damunt seu només hi havia el legat, que pertanyia a la classe dels senadors. La seva legió, la III Augusta, tenia la base principal a Lambaesis, a l’actual Algèria. A més de controlar la regió, també va participar al llarg del temps en diverses guerres (Dàcia, Pàrtia...).
Desconeixem si Gai Antoni Verecund va participar en cap d’aquestes guerres. Tampoc sabem si va coincidir amb Luci Minici Natal, de Barcino, legat de la III Augusta i conegut per haver guanyat la cursa de quadrigues dels Jocs Olímpics del 129 dC. @arqueologiabcn
A més de la seva carrera en l’administració municipal d’Aeso i la seva carrera militar, es probable que Gai Antoni Verecund fos un important terratinent. Això va fer que es relacionessin amb ell les inicials G.A.V. de la inscripció del castell d’Oliana. 📸Paul M.R. Maeyaert
Anys després, però, va aparèixer a Abella de la Conca la inscripció de Gai Antoni Var, que també hi encaixaria. Això ens dona un exemple de com cada nova inscripció pot canviar o completar el que coneixem.
Hi ha una darrera inscripció que, si bé és molt fragmentària, és l’única apareguda en context arqueològic. Es tracta d’una làpida de marbre de Luni/Carrara trobada durant l’excavació de 1993-1994 a la muralla del carrer de la Torreta. Era a l’interior d’una casa que s’hi adossava
Aquí en veiem la recreació feta per E. Revilla i Glòria Llompart. Podria haver estat la domus dels Antonii? Potser futures intervencions ens permetran saber-ho. Fins aquí el nostre #FilANTONIS dedicat a una de les famílies més destacades de l’Aeso Romana.
📖Si hi voleu aprofundir:
- Inscriptions Romaines de Catalogne, volum II (Lleida)
- Article d'Arturo Pérez Almoguera sobre dues de les inscripcions a raco.cat/index.php/Pyre…

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Museu Conca Dellà

Museu Conca Dellà Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @MuseuConcaDella

26 Jul 20
Amb 18 anys, havia acabat els estudis i es volia menjar el món. Sí, avui us volem parlar d’un adolescent (hola, @adolescents_cat!), però #SpoilerAlert la història acaba amb el nostre protagonista mort. Es deia Publi i va viure a Aeso (Isona, Pallars Jussà) fa 1900 anys #PubliFIL
Posem-hi una mica de context: com coneixem la història d’un noi de fa tant de temps? Precisament, gràcies a la seva mort. Recordeu aquesta imatge del fil #CenturióPatern? Doncs és just la inscripció fúnebre que ens parla d’en Publi Calpurnià
Deixem un moment la inscripció i fem quatre pinzellades de com era la vida fins els 18 anys. En un món sense vacunes ni molts medicaments, hi havia molta mortaldat infantil. Per això la canalla portava penjat al coll un amulet protector: la bulla els nens i la lúnula les nenes.
Read 15 tweets
14 Jun 20
Us ve de gust una història de romans amb viatges, emperadors, guerres i condecoracions? I què us sembla si, a més, ho fem de la mà d’un romà de km zero? Aquesta és la història de Luci Emili Patern, d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) #CenturióPatern
Comencem pel principi: Aeso, una petita ciutat d’origen iber refundada pels romans entorn al 80 aC. En època Flàvia (darrer terç del segle I dC) la ciutat devia rebre la consideració de municipium i, els seus habitants, la ciutadania llatina. Això va ser un revulsiu enorme.
La ciutat aconseguia la jurisdicció sobre un territori molt gran (grosso modo, el Pallars, l’Alta Ribagorça i la Noguera). Econòmicament els va anar bé: a principi del segle II dC Aeso va créixer fora de les seves muralles fins passar de les 9 has.
Read 38 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal Become our Patreon

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(