Per coincidències metafísiques han coincidit en el temps el centenari del Berlanga i la baixada de pantalons davant de Europa del Régimen Constitucional Quenosdimosentretodos, en forma dels indultets concedits pel Gobierno de Pedro Sànchez al Liceu 👇
El posicionament favorable als indults, a corre cuita, per part de les elits econòmiques catalanes del Cercle i Foment, que ahir picaven de mans a la platea del temple operístic, ha estat rebut de manera ferotge pel Deep State espanyol i els seus mitjans.
Aquest fet m’ha fet recordar l’argumentari que fèiem servir a Empresaris x la Independència quan explicàvem la bondat de la secessió des del punt de vista del món dels diners d’obediència catalana, abans l’ANC no caigués en mans del Madí i en Jordi Sànchez.
Els diners no tenen cor ni sentiments, pel broc gros. Tanmateix això significa que si bé no són independentistes, no tenen més raó que l’estabilitat per romandre unionistes, no és res personal, only business. Veient ahir 13TV l’aposta espanyola de Pedralbes és incomprensible.
El Règim fill del franquisme del 78 segueix considerant les elits catalanes com a catalanes i, per tant adversàries, més que com elits i, per tant, aliades. El fet d’anar a sentir en Pedro Sànchez al Liceu ha despertat tots els dimonis falangistes del “catalán judío renegado”.
Per molt que poseu Jorge al fill, en comptes de Jordi, les 300 famílies no tenen redempció possible a ulls de l’Espanya del BOE, la Llotja del Bernabeu i les togues. Crec que haurien de reflexionar, perquè 40 anys més tard, segueixen essent com en Saza a l’Escopeta Nacional.
Entenc que no se’n refiessin de la Generalitat. Els socis de l’Ecuestre morts el 36 són un testimoni que sobreviu en l’inconscient familiar del poder econòmic a Catalunya. Però les apostes polítiques que han fet a favor del Pont Aeri els han fet perdre un llençol a cada bugada.
Les elits han afavorit polítics constitucionalistes experts en el lobbisme com Piqué o Duran Lleida. Tan efectius que tenen el rècord de les derrotes sectorials. En 40 anys els han fotut primer la Borsa, després la Banca, les elèctriques, les galeries d’art, les caixes...
Els plançons dels estiuejants de la Cerdanya es veuen obligats a ESADE i marxar a Madrid a treballar en un fons d’inversió, perquè els d’aquí no poden pescar al BOE. A fer de Jaume Canivell pagant les caceres als terratinents de sempre per sortir a la foto. Val la pena?
Un cop a Madrid veuen que els seus iguals tenen mitja família als tribunals, als ministeris o a les corporacions del INI -ara privatitzades en mans dels de sempre, mentre ells segueixen fent-se perdonar ser del Barça, per molt que dissimulin l’accent català quan parlen castellà.
Sabem que la classe política independentista no els fa el pes, gent de vol gallinaci emmerdats amb el què dirà l’esquerra. Però haver apostat pel fill d’un militar -Fernández Díaz- un Guàrdia Civil -Sánchez Camacho- o un policia -Arrimadas-, no ha millorat gaire el nivell.
Els pota negra tenen la iaia empadronada a Madrid per l’impost de successions. Però és que la Generalitat no té un duro. No per pagar Jocs Florals, sinó mestres, mossos o metges Se’n diu dèficit fiscal És el Règim qui ens empeny a tenir els impostos més alts de la galàxia!
Haurien de veure que la Gene no pot ni refer la platja de Llafranc -per tal que puguin anar a fer bronzo- si no té més ingressos. Diners que per acabar-ho d’adobar, ara alimenten les famílies de Madrid amb les que competeixen per la millor taula als restaurants de la Vall d’Aran
En comptes de pagar les caceres de la competència, les elits catalanes haurien d’ajudar a conservaduritzar part de l’independentisme i ajudar a fer un país amb cara i ulls que els permetés ser unes elits normals, i no haver de competir al món amb una ma lligada a l’esquena.
La darrera Berlangada ha estat fer-nos empassar la Colau com a alcaldessa de Barcelona “perquè no era independentista”. Per fer-se els simpàtics amb el Rei han posat al Monstre de les Galetes d’encarregat de Sacha. Espero que sigui la darrera jaimitada que se’ls acudeixi, por fa.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Després d'escoltar el Conseller d'Economia Jaume Giró al #FAQS dues coses:
1 Em reafirmo amb el que vaig dir en aquest enfilall
2 Comparativament amb el que estem acostumats, el nivell és estratosfèric.
Bany de realitat econòmica i sobre el poder als periodistes presents.
Brutal.
I per acabar-ho d'adobar: estima la,seva gossa i diu que la seva lleialtat l'emociona i considera el seu moment del dia més creatiu de dos quarts de vuit a les nou del matí! 🔝🤣🤣
Si us dic que també vaig començar a Europa Press a treballar (gràcies al senyor @saragones) i que recordo que volia un nou Baratech! Jo no era la persona, vaig marxar a publicitat, el nou periodista d'Economia va acabar essent en Jaume Giró! 😎 Que bo!
Dilluns Espanya posarà tot el que té i més per vendre al món la idea de la reconciliació amb Catalunya fent un acte sobre els indults convocat al Liceu pel President del Gobierno Pedro Sànchez. Cal demostrar que és una pantomima. 👇
La repressió judicial de l'1-O morirà als Tribunals Europeus, i els enemics de la UE tenen en el cas català una mina de comparacions contra la política exterior comunitària que retreu els excessos dels altres i aquí no fa res. Han de fer quelcom quan abans millor.
Espanya necessita els indults i escenificar la fi del conflicte. Per això els mateixos que se’ns van tirar al coll -patronals, església, guàrdia civil (nou cap de Catalunya parlant en català) i policia nacional (cursets de català) gesticulen ara el seu amor per Catalunya.
Diuen que el Pedro Sánchez vindrà a Barcelona a repartir els indults de manera clement en un acte de propaganda davant 300 convidats a aplaudir, ben triats per la foto. 👇
Aquest nivell de superioritat magnànima escenificat per la metròpoli és un altre insult que ha estat habilitat per la rendició dels nostres representants polítics a canvi de seguir enganxats a les institucions autonòmiques.
D'aquí poc reivindicar l'1-O serà pur folklore. Els independentistes de dretes tornaran a ser els bufanuvols que espatllen els dinars de Nadal a les padrines, i els d'esquerres es trobaran defensant utopies compartides de manera inofensiva pel sistema.
Sovint em pregunta gent que es vol introduir en la lectura de llibres sobre història militar ¿per on haurien de començar? És una pregunta trampa, perquè m’agradaria no fallar en la recomanació. La resposta no és fàcil. Per tant, faré una “guia” 👇 (fil llarg, ho sento)
El primer que hem de tenir en compte és que si el primer no ens agrada, correm el risc de no entrar en el tema i ens perdrem veritables joies. Per tant, la primera pregunta que hom cal fer-se és: què hi busco, què és el que m’agradaria saber?
Hem de saber, també, si volem saber sobre una “guerra” (war) o una “manera de fer la guerra” (warfare). No tenen res a veure, només el context de conflicte armat. Els primers parlen del gènere humà i dels fets, els segons dels protagonistes i les tècniques.
A "The last Patrol" de la sèrie Band of Brothers, la companyia Easy és a Haguenau, a prop del Rhin. La guerra està guanyada i després de tot el que han passat, morir ara semblaria d'imbècils. 👇
Malgrat això la guerra no s'atura, i la companyia rep l'ordre de fer una missió de "descoberta" (en termes militars "anar a veure que fa l'enemic, normalment de nit, per obtenir informació").
Per primer cop, els membres de la companyia Easy tenen racança d'acceptar les ordres. Per què? Perquè veuen la llum al final del túnel i creuen que sobreviuran la guerra.
Finalment Winters fa com si "hi haguessin anat, de descoberta".
En Collboni ha estat callat des del començament de la pandèmia. No ha estat al costat dels ciutadans, ni ha estat exemple de res.
Aprofitant l'èxit de la Diada de Sant Jordi, avui està de processó pels mitjans dient que faran concerts al carrer per salvar el sector musical.
D'aquesta manera la Diada de Sant Jordi sembla el primer pas de un pla genial dels socialistes per retornar la normalitat pre-pandèmia a Barcelona.
Si. després d'estar amagats un any.
I no, la normalitat no ens la tornen ells, ens la tornen els vaccins.
I què ens portaran al carrer?
Doncs els amics de sempre, les productores de sempre, pagades amb els diners de tothom, inclosos els músics i les productores que no rebran el manà de la repartidora de l'ICUB. Com sempre s'ha fet des de temps del Pasqual Maragall.