1) Tot i q els resultats han estat catastròfics, no és cert q @dieLinke hagi quedat fora #Bundestag al no assolir 5% de vots necessari, tal com ha informat algun "espabilao" d la dreta carpetovetònica, @dieLinke hi estarà present amb 39 diputats en funció del "mandat directe".🔽
2) Tot i que s'han quedat en un 4,9%, tres candidats de Die Linke han guanyat en els seus districtes electorals (2 a Berlín (Treptow-Köpenick i Lichtenberg) i 1 a Leipzig) i en funció de la clàusula del mandat bàsic (Grundmandatsklausel) s'elimina la barrera del 5%...
3) i sels hi asigna un determinat nombre d'escons en funció dels vot obtinguts, en aquest cas 39. La cosa és més complicada, però bàsicament és això. Per cert, algú sap pq @tv3cat defineix a DieLinke com a "extrema esquerra" i als fatxos d'AfD com a "dreta populista"?
4) "Die Linke ist bei der Bundestagswahl unter die Fünf-Prozent-Hürde gefallen. Trotzdem darf sie mit 39 Abgeordneten ins neue Parlament. Das hat sie drei Kandidaten zu verdanken, die ihre Wahlkreise gewonnen haben." faz.net/aktuell/politi…
5) Die Linke ha estat el partit alemany q més ha denunciat la repressió espanyola a Catalunya, ha estat sempre al costat de presos i represaliats i ha tingut una mirada molt oberta envers l'independentisme català. elsaltodiario.com/independencia-…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Que la catalanofòbia ha estat present en tota la història d'Espanya és un fet innegable. Però des q va començar el procés sobiranista, aquesta catalanofòbia s'ha incrementant considerablement i s'ha transformat en quelcom diferent: una campanya de "construcció de l'enemic"..🔽
2) molt similar a les q van precedir exterminis, netejes étniques i violència contra minories nacionals. Els missatges d'odi i d'incitació a la violència i deshumanització contra els catalans formen part de la normalitat a xarxes socials. Però hi ha altres fets més inquietants:
3) Ahir un alt càrrec del Ministerio del Interior espanyol va lloar la Comissaria Via Laietana i les generacions de policies q des d'allí "havien enfortit la democràcia" sense tenir en compte q aquest lloc va ser un centre de tortura durant el franquisme i postfranquisme.
1) Quan van detenir el President Puigdemont a L'Alguer, l'espanyolada no va perdre el temps i, com ja les coses no pintàven gaire bé, Cs,Pp i Vox van sortir a exigir a Sánchez q fes tota la pressió possible i impossible pq Puigdemont acabés en mans dels chetniks del Suprem...🔽
2) i d'allí cap a Soto sense donar explicacions a ningú pq "España y yo somos asín, señora". Fins i tot mermats com Lambán i altres deixalles ho van celebrar "por todo lo alto" com si fos festa major, fins q la mascletà els va esclatar just al costat dels esfínters anals.
3) Tampoc hi va faltar el Sánchez q va proclamar que l'unic lloc on havia d'estar Puigdemont era en mans de la justícia espanyola, aquella q es controla per les portes de darrere, i que s'afina i sona d'una manera o altra en funció del grau de feixisme que portis a la sang.
1) Déu-n'hi-do la repercusió que ha tingut a la premsa europea la detenció a l'Alguer del President Puigdemont. En certa manera, ha tornat a situar el "conflicte català" en el tauler europeu, del que estava pràcticament fora fins fa pocs dies. I crec que és bo que així sigui. 🔽
2) Ja prácticament éstá tot dit sobre el tema, i només ens queda esperar al dia 4 pq és compleixin tots els pronòstics i els chetniks del Tribunal Suprem rebin un nou clatellot dels tribunals europeus i comencin a preparar-se pel següent. Només voldria fer un petit comentari.
3) La premsa eu ha coincidit gairebé d'una manera unànime, q el problema més greu q podia provocar la detenció era q posava en perill o fins i tot "dinamitava" la taula de diáleg i, francament, a Cat no crec q fos aquesta la preocupació prioritària, pels motius que tots sabem.
1) Tot i q no va trobar cap evidència q haguèssin fabricat explosius, Fiscalía (ya sabemos todos de quién depende Fiscalía) troba suficient motiu per acusar de terrorisme als 13 CDR's el fet de buscar info a Internet sobre polítics unionistes i participar en "manifestaciones".🔽
2) Al marge q Fiscalia seria capaç de trobar sota l'aiguera dels acusats les armes imaginàries de destrucció massiva de Sadam Hussein, tones d'urani enriquit i, fins i tot, el Sant Grial, crec que amb aquesta nova xarlotada l'Estat ens envia un missatge clar i castellà:
3) A Espanya hi ha coses q no depenen de la voluntad popular ni es poden solucionar amb urnes ni negociacions. I si no ho enteneu "por las buenas" ho entendreu "por las malas". Tota la famfàrria de la taula de diàleg hauria de saltar pels aires si obríssim els ulls i acceptèsim
1) Des de la distància tenim la percepció q l'independentisme es mira a sí mateix i no li agrada el q veu. I això provoca frustració, crispació, desmobilització cada cop més evident, a més d'un divorci gairebé total entre bases i classe política i entre les pròpies bases.
🔽
2) Pressionar els polítics pq facin efectiva la Repùblica, negar confiança als q han prioritzat interesos particulars i de partit al mandat de la ciutadania catalana expressat de forma reiterada i majoritària a les urnes, no és un dret, és una obligació de tot independentista.
3) Són temps tan incerts q molts de nosaltres no sabem ni tan sols quin significat té ara mateix "fer Repùblica". Són temps de desconcert en que has d'evitar expressar qualsevol previsió de futur, pq a les poques hores, per una raó o altra, allò que creies raonable o necessari...
1) A Catalunya tenim i hem tingut polítics de tot tipus, més o menys com a tot arreu. Però gairebé estic segur que cap país del món ha tingut un polític tan espatarrant i catastròfic com Joan Pich i Pon. Un prodigi de la natura. Un personatge irrepetible.🔽
2) Pich i Pon va nèixer el 1878 i va encarnar la figura de l'home fet a si mateix. Malgrat la seva ignorància estratosfèrica. (no sabia llegir ni escriure), per raons inexplicables va passar d'aprenent d'electricista a empresari d'éxit i polític. Va ser regidor....
3) alcalde i governador de BCN, sempre a l'òrbita del Partit Republicà Radical de Lerroux. El 1935 un afer de corrupció va posar fi a la seva carrera política. Va deixar Barcelona i va morir a París poc després, el1937. Però va deixar per a la posteritat "perles" inoblidables.