Thread by @xavidomenech99

1) Que la catalanofòbia ha estat present en tota la història d'Espanya és un fet innegable. Però des q va començar el procés sobiranista, aquesta catalanofòbia s'ha incrementant considerablement i s'ha transformat en quelcom diferent: una campanya de "construcció de l'enemic"..🔽

2) molt similar a les q van precedir exterminis, netejes étniques i violència contra minories nacionals. Els missatges d'odi i d'incitació a la violència i deshumanització contra els catalans formen part de la normalitat a xarxes socials. Però hi ha altres fets més inquietants:

3) Ahir un alt càrrec del Ministerio del Interior espanyol va lloar la Comissaria Via Laietana i les generacions de policies q des d'allí "havien enfortit la democràcia" sense tenir en compte q aquest lloc va ser un centre de tortura durant el franquisme i postfranquisme.

4) Es va "equivocar" aquest individu, va tenir una "relliscada"? Jo crec q no. Va lloar el centre de tortura pq per a ell allí no hi va haver mai tortures ni policies torturadors, sinó eficients agents al servei d'Espanya, que protegien la "pàtria" dels seus enemics ancestrals.

5) També s'equivoquen o "rellisquen" els q any rere anys convoquen homenatges al General Galindo i als policíes de la caserna d'Intxaurrondo q van cometre tortures i crims inqualificables? "Rellisquen" els mitjans q han blanquejat impùdicament els horrors q allí es van viure?

6) Qui hi havia darrere les concentracions de "patriotes" q abans de l'1-O acomiadaven i donaven ànims - al crit de "A por ellos" - als policíes q es traslladaven a Cat, per impedir el referèndum i deixar-nos lisiats (pq no altra cosa pretenien quan bramaven "Dejadnos actuar!!")?

7) Algú ha oblidat q aquests policíes van rebre condecoracions i generosos "aguinaldos" de tot tipus, tant per part de l'Estat, com d'entitats privades?. Diguin el q diguin estem davant d'una tasca de "construcció de l'enemic" de manual. Amb la seva corresponent "deshumanitació"

8) i l'insistent exercici de tranformació de "l'altre" en algú q s'ha de considerar, no només diferent, sinó "anomalia" perjudicial i perillosa q ha de ser "neutralitzada" mitjançant "neteja", sense descartar solucions "finals" del tot "necessàries" per garantir el "bé comú".

9) Els crims racistes, la violència xenòfoba, la barbàrie feixista... tots aquests esclats de violència que ens horroritzen als llibres d'história s'han construït sobre aquestes bases. Les mateixes bases que ara s'apliquen a l'independentisme català. No ho hauriem d'oblidar.

10) No hi ha res casual en tot aquest procés del que estem parlant. Qualsevol ciutadà, de qualsevol lloc, no neix amb el desitg malaltís de reprimir, maltractar i eliminar al que és diferent, però qualsevol ciutadà pot convertir-se en un depredador de "diferents" si el mitjans...

11) de comunicació i els aparells de l'Estat el bombardegen insistentment amb la idea q un determinat col.lectiu li pot provocar un perjudici irreparable. Això i no altra cosa, és el q han fet els aparells de l'Estat espanyol i bona part dels mitjans de comunicació per generar...

12) aquesta hostilitat extrema entre la ciutadania espanyola envers els catalans. Només us cal veure el vocabulari que utlitzen: gairebé mai es refereixen a nosaltres com a independentistes, per a ells no som més que "colpistes", "fanàtics violents" "sediciosos" "nazis"...

13) un perill per el propi "ser" d'Espanya, aqui tenim l'adob essencial per a crear un sentiment alienant de fòbia, que ens molts casos es podria qualificar de sumament inquietant i perillosa. Tota aquesta "construcció de l'enemic" justifica qualsevol abús de poder i, sovint...

14) una acceptació acrítica de retallades democràtiques i drets civils i socials, que seran acceptats com a mal menor per combatre "l'amenaça de l'altre".

15) Aquesta fórmula perversa s'ha utilitzat al llarg de la història contra determinats col.lectius i minories nacionals, amb els resultats q tots coneixem. Ara s'utilitza contra la minoria nacional catalana amb l'excusa de garantir l'unitat territorial i l'ordre constitucional.

16) Ignorar, per desidia, o per oportunitat política, aquest fet, seria un error del qual no tindrem oportunitat de penedir-nos. Siguem conscients d'això.