1)
15 junio 2021
La investigación en Suiza sobre la presunta fortuna oculta de Juan Carlos I ha aflorado una cuenta en Andorra. El depósito estuvo abierto durante más de una década en el banco Andbank
2) 30 junio 2021
El fiscal suizo investiga si Arabia Saudí malversó fondos públicos en la donación de 65 millones al rey emérito. Bertossa pide un informe a un instituto de derecho internacional
3) 11 julio 2021
Exclusiva de @publico_es: "El rey Juan Carlos I fraguó su fortuna con la venta de armas a países árabes junto a Colón de Carvajal y Khashoggi"
4) 26 de julio 2021
Una segunda cuenta ha aflorado en la investigación del fiscal Yves Bertossa sobre la riqueza oculta de Juan Carlos I. Se trata de un depósito en el banco Credit Suisse cuyo titular es un miembro del entorno familiar del rey emérito.
5) 27 julio 2021
Corinna Larsen ha presentado una denuncia ante el Tribunal Superior de Justicia de Inglaterra y Gales contra Juan Carlos I y los servicios secretos españoles, a los que acusa de ponerla bajo "vigilancia ilegal" en el Reino Unido.
6) 1 agosto 2021
Hacienda investiga cuentas en España y una casa en Londres relacionadas con Juan Carlos I. Los investigadores rastrean ingresos en metálico y todos los pagos
7) 3 agosto 2021
Juan Carlos I realizó como mínimo cinco viajes a Riad, la capital de Arabia Saudí, que escondió de su agenda pública entre 2015 y 2018. En estas visitas, el emérito se reunió con los principales dirigentes del régimen absolutista
8) 4 agosto 2021
Juan Carlos I intercedió con el Constitucional para librar a 'Los Albertos' de prisión el año que recibió 100 millones en una cuenta opaca
9) 4 agosto 2021
El fiscal suizo imputa al presidente del banco donde se ingresaron los 65 millones del rey emérito. El investigador Bertossa acusa a Yves Mirabaud de no informar al organismo antiblanqueo de la donación saudí
1) Dijous 8 juliol: El @parlamentcat aprova una esmena de @JuntsXCat que insta al govern a presentar la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. La proposta tira endavant amb els vots de Junts i PSC, entre d'altres, i l'abstenció d'@Esquerra_ERC.
2) Dissabte de 10 juliol. Pedro Sánchez fa una profunda remodelació del seu govern. Iceta és enviat a Esports i l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, és nomenada ministra de Transports. Dies després, Raquel Sánchez diu que l'ampliació de l'aeroport és "oportuna i necessària".
3) Dijous 15 de juliol. El Govern dóna llum verda a la candidatura Pirineus-Barcelona. El president Pere Aragonès envia una carta al Comitè Olímpic Espanyol per tal que formalitzi i tiri endavant els tràmits oficials per poder optar a organitzar els Jocs d’Hivern de 2030.
1) Sobre les subvencions als mitjans i els tertulians
1. Aquest no és un problema de l'actual govern o de l'anterior, sinó que el desastre ve de lluny 2. Cap govern (ni els d'abans ni el d'ara) ha estat mai interessat en "encarar" el problema 3. Els mitjans reben subvencions 👇
2) del govern, però també de tot tipus d'administracions (Diputacions, Consells Comarcals, ajuntaments...) 4. Els mitjans són els que envien els seus periodistes i/o analistes a les tertúlies. Són corretges de transmissió. Desapareix la pluralitat en favor d'un discurs únic.
3) 5. A les tertúlies no s'aposta per "especialistes" i/o "professionals del sector", és a dir, no es fa una tertúlia el dilluns sobre economia amb economistes, per exemple, i això ens aboca a situacions grotesques com Gonzalo Bernardos (per citar-ne un) parlant sobre la pandèmia
1) Espanya queda arraconada en el repartiment de cadires després de les eleccions europees del maig de 2019. L'única peça relativament important que obté Pedro Sánchez és la de Josep Borrell, que ocuparà -amb molta oposició- el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea
2) Josep Borrell ja havia estat president del Parlament EU i un furibund antiindependentista. Per això, Pedro Sánchez aposta per Borrell, un català que s'enfrontarà als "indepes" (situant el marc mental en un conflicte entre catalans) i que coneix bé les institucions europees.
3) Però no ens enganyem: que Josep Borrell ocupi el càrrec de màxim responsable de la diplomàcia europea és un premi de consolació per a Espanya. I si no, llegiu el que deia la premsa espanyola abans del nomenament de Josep Borrell...
1) La 66ena edició del concurs @mariacanals_bcn finalitza avui amb el lliurament de premis al Saló de Cent de @bcn_ajuntament. En aquesta edició, el primer premi se l'ha endut el georgià de 20 anys Sandro Gegechkori, seguit pel xinès Ziming Ren i el portuguès Rafael Kyrychenko.
2) Per a molts joves -i no tan joves- Maria Canals (1914-2010) és només el nom d'un concurs de música clàssica que se celebra cada any a Barcelona i que treu una colla de pianos de cua al mig del carrer per a qui vulgui tocar-los. I sí, Maria Canals és un concurs de música, es fa
3) a BCN, hi participen joves estudiants d'arreu del món, i treuen els pianos al mig del carrer. Però Maria Canals és molt més que una marca; és un referent de la música i la pedagogia, i sobretot un projecte cultural d'abast internacional creat del no res i enmig d'una dictadura
1) Albert Rivera ha estat un dels polítics més sobrevalorats del nostre país. Ni coherència, ni intel·ligència, ni empatia, ni encara menys visió estratègica. Un bluf que durant uns anys ha ocupat hores i pàgines als mitjans que el presentaven com un estadista quan en realitat és
2) un populista aprenent d'Alejandro Lerroux. Rivera es despertava socialdemòcrata, dinava liberal, feia el cafè conservador i se n'anava a dormir amb VOX. Un partit de frikis i violents emparat per l’Íbex35 i certs "intel·lectuals" que s'autoproclamaven "d'esquerres", rabiosos
3) amb l'alcalde Pasqual Maragall a qui acusaven de traïdor per haver pactat amb el "nacionalisme" quan es van crear els tripartits amb ERC. Rivera no ha aportat absolutament res ni a la societat catalana ni a l’espanyola. El seu partit, Ciudadanos, no sabies si era de dretes o
1) Dos tòtems del periodisme unionista com Fernando Ónega i José Antonio Zarzalejos ja escrivien el passat 21 d'octubre uns articles impregnats de derrotisme demostrant el desastre que "regna" a Espanya i que les coses no van bé. Aquests darrers dies n'hem tingut més exemples.
2) Tots aquests articles d'opinió (i algun d'informació) que s'han publicat recentment tenen en comú tres titulars: Espanya rebrà fortes garrotades judicials provinents d'EU, l'indult és una derrota en tota regla de l'Estat, i el president @KRLS tornarà relativament aviat.
3) Es podria dir que el derrotisme s'ha instal·lat des de fa temps a la corte y villa i que alguns ja han començat a obrir els ulls a la realitat. I si no, aquí en tenim un dels millors exemples, la recent entrevista a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que deia el següent: