Volem que l'@eapccat sigui el ‘think and do tank’ de referència de tota l’Administració pública catalana
* que la vertebri com un únic sistema
* empenyi la seva transformació
* doni suport pedagògic a tots els actors, i
* sigui centre únic de selecció
/1 eapc.gencat.cat/ca/detalls/Not…
Ahir el @govern va fer la primera passa per actualitzar la Llei de 1987 de la (restaurada després de la dictadura) Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Una passa decidida perquè el sistema públic català, mantenint la sobirania multinivell, estigui millor integrat.
/2
Així, l'Escola deixarà de ser "de la Generalitat" per ser de tot el sistema públic català.
Ara ja ho és molt, però hi ha marge per millorar el seu funcionament i autonomia institucional. Que tingui un paper més central en vertebrar tot l'ecosistema
Aquesta vertebració ha de tenir un objectiu clar de transformació. Aquesta missió no és a la llei de 1987 i és urgent que el Parlament faci aquest encàrrec a l'Escola.
La transformació de l'Administració és
* transcendental
* urgent
/4
"Tothom sap" què necessita l'Administració.
Però costa molt posar-ho en pràctica.
L'Escola ha d'esdevenir LA plataforma on tècnics, directius, acadèmics, innovadors, etc. es trobin i tinguin recolzament per implementar canvis reals i profunds.
/5
Aquest espai de trobada no passarà si no recolzem en la riquíssima comunitat de professionals de l'Administració.
Hem de compartir un model d'aprenentatge de forma transversal entre tots els actors de la formació de servidors públics perquè circuli millor el coneixement.
/6
Volem que el Parlament ens encarregui donar més i millor servei de suport pedagògic (metodologia, tecnologia, recursos d'aprenentatge, etc.) a les altres "escoles" de la funció pública, unitats de formació de departaments i ajuntaments, sindicats, ens municipalistes, etc.
/7
Recapitulem:
* un sol sistema
* per transformar
* sincronitzant coneixement
Què ens falta?
La gent.
/8
Posar el coneixement a la pràctica pot quedar coix si les persones que treballen diàriament a l'Administració no funcionen amb aquesta lògica d'aprenentatge i transformació: marcs competencials, funcions i realitzacions professionals, orientació a projectes i objectius...
/9
Si l'Escola ha de ser ‘think and do tank’ creiem que té sentit que també sigui qui tingui l'encàrrec de definir com han de ser els treballadors públics que han de ‘pensar i actuar’ en el seu dia a dia.
Volem que el Parlament ens encarregui la seva selecció.
La de tots ells.
/10
Això ha de contribuir a donar consistència a tot el sistema català, afavorir la mobilitat -- vertical i horitzontal -- dels treballadors públics tot optimitzant la seva ubicació segons necessitats (professionals i personals).
/11
Ens estem plantejant una nova llei de l'Escola d'Administració Pública MOLT ambiciosa.
Que no només canviarà la naturalesa de l'Escola, sinó la de tot el sistema públic català.
No anirà sola: l'acompanyaran la llei d'ocupació, professionalització del directiu públic, etc.
/12
La propera passa serà una consulta pública (2022) per veure si aquesta visió que tenim és compartida -- o bé ens estem equivocant molt.
Preguntarem si són aquestes les funcions que ha de tenir l'Escola, o unes altres, o ja estem bé com estem.
/13
I, si hi arribem, mirar de tenir-la aprovada el mateix 2022.
Serà un esforç important. Però val la pena.
En tenim moltes ganes i ens fa molta il·lusió.
És necessari i urgent transformar l'Administració i volem que l'Escola ajudi a tothom a fer-ho possible i bé.
/i 14
Les passions que mouen el feixisme segons Paxton: 1. Primacia del grup sobre l'individu 2. Victimisme 3. La decadència per factors externs 4. Puresa de la comunitat 5. Sentit de pertinença 6. Autoritat del líder natural 7. Bellesa de la violència
/1 ictlogy.net/bibliography/r…
És fàcil veure que, davant aquests factors "passionals", l'atac frontal al feixisme és contraproduent: només reforça el victimisme, el sentit de pertinença, la paranoia dels factors externs, etc. reforçant també una resposta contundent del líder nat.
/2
Recorda, també Paxton, que el feixisme té aliats que el volen utilitzar pels seus propis propòsits: les elits conservadores.
Fins que se li escapa del control i o bé sucumbeixen a l'encant del feixisme ells mateixos o bé són substituïts per l'original
/3
Centren la definició en pocs punts:
* som el poble i els "altres" no ho són
* tenim raó i som sobirans per defensar "lo nostre"
* els polítics no ens representen
* necessitem lideratges forts que ho arreglin, costi el que costi
/2
Proposen 3 tipus de populisme: cultural, socioeconòmic i antisistema.
És interessant veure com tots els temes tenen fonament en conflictes reals.
La diferència? Mai proposen solucions més enllà d'eliminar, literalment, la font dels problemes o proposar-se ells com a solució.
/3
L'informe del Consell d'Europa @coe sobre la qualitat democràtica als seus estats membres és demolidor.
Empitjora la independència judicial, la llibertat d'expressió i drets polítics, la representativitat i la integritat de les institucions, els drets humans...
No és d'estranyar que la gent cada cop voti menys.
Aquest gràfic és la mitjana de participació a les eleccions legislatives.
BRUTAL
Tendència a la baixa i totalment sostinguda.
Més de 10 punts en 20 anys. És molt.
/2
No hi ajuda que la Justícia sigui lenta.
Aquí el promig de temps per enllestir un cas.
El fet que els casos amb l'Administració siguin els que triguen més contribueix a aquesta percepció d'una Administració que no treballa pel ciutadà.
/3
La missió de la HKS és millorar la política pública i el lideratge. És una visió molt centrada en el què i en el qui. Vol, dit pel broc gros, un premi Nobel d'Administració Pública.
/2
Aquest model a Catalunya està més o menys cobert.
Més o menys perquè la HKS té 1.300M$ de pressupost. 3 vegades el pressupost de TOTA la @UniBarcelona
Però tenim acadèmics amb nivell com per, plegats, fer molt bones propostes per millorar la política pública i el lideratge.
/3
Ara que es reactiva el tema de la llei electoral catalana, cal incidir en les parts d'una llei electoral: 1. com convertim voluntats en vots (el procediment) 2. com convertim vots en escons (el càlcul de representants)
Se sol desmerèixer la 1a, no té glamour
Però és essencial
/1
El clima és insurreccional.
O ens posem les piles amb les causes o això només pot anar a molt pitjor.
Les restriccions sanitàries són el catalitzador.
És urgent adreçar l'atur, l'habitatge, l'energia... o ens acabarem matant.
El clima és insurreccional i hem de saber veure-ho.
La paraula "insurreccional" està triada a consciència.
Quan no es té res a perdre, ni res a fer, l'única sortida és 1. ignorar el sistema i 2. destruir-lo.
Les crides a la "mà dura" només poden accelerar l'espiral.
Contenció, sí, però s'ha d'anar a les causes estructurals.
Vull insistir en el binomi
* contenció
* causes estructurals
Contenció vol dir zero permissivitat. Però també vol dir ser conscients que no s'arregla RES amb un estat policial.
Un estat policial aprofundeix la divisòria entre el poder i els desposseïts, accentuant les causes.