Ara que es reactiva el tema de la llei electoral catalana, cal incidir en les parts d'una llei electoral: 1. com convertim voluntats en vots (el procediment) 2. com convertim vots en escons (el càlcul de representants)
Se sol desmerèixer la 1a, no té glamour
Però és essencial
/1
El procediment electoral determina
* qui pot dipositar un vot (no el cens, sinó qui "físicament" pot votar)
* on
* quan
* com
/2
Qui pot dispositar es refereix a si hom ha de votar personalment, o pot delegar el vot. I, si pot, com (de fàcil) pot fer-se.
Ara no es pot.
Persones amb problemes de mobilitat o altres discapacitats agrairien facilitats en aquest àmbit.
/3
On es pot votar es refereix als mitjans per fer arribar el vot. Generalment és
* en una urna
* en un col·legi electoral
i prou.
Excepcionalment hi ha el vot per correu i el vot des de l'estranger.
Complicat el primer.
Un drama el segon.
El marge de millora aquí és amplíssim.
/4
Quan es pot votar es refereix al moment d'emetre el vot. Generalment és
* un dia fixat
* en un horari determinat
Excepcionalment el vot per correu i a l'estranger obren el ventall. Però és complicadíssim.
De nou, el marge de millora és enorme.
/5
Com votar, per últim, es refereix a les maneres d'emetre el vot.
Generalment és
* amb una papereta
* dipositada en una urna física
Amb les excepcions, de nou, del vot per correu i a l'estranger - que, en el fons, són també paper en urna.
Marge de millora espectacular.
/6
Afegim-hi aquí els costos: el procediment actual és molt eficaç, però gens eficient.
La gestió de censos i comunicacions en paper, per exemple, costen molts diners i, sobretot, temps.
Temps que sovint dificulta que la gent pugui acabar votant.
Marge de millora.
/7
Hi ha aspectes importants de coordinació interna a millorar.
Entre juntes electorals, entre juntes i administració electoral, entre administració electoral i municipis...
Algunes millores ja serien possibles. D'altres hi ha el perill d'envair competències.
Marge de millora.
/8
Veient els problemes que ha generat a tot el món la pandèmia en matèria d'administració electoral - i molt especialment a Catalunya -, una nova llei seria un moment ideal per incloure temes que semblaven anecdòtics: com ajornar, com excepcionar el procediment, etc.
/9
Podríem afegir, també, aspectes clau en matèria d'accessibilitat: visual, motriu, cognitiva...
Algunes millores són ja possibles.
D'altres demanen una negociació extenuant amb les Juntes.
Algunes afecten el procediment i no es poden fer.
Una llei ho resoldria de cop.
/10
La immensa majoria d'aquestes qüestions són tan estrictament tècniques i objectives que difícilment serien motiu de debat.
Són millores en eficàcia, temps, diners, facilitat, comoditat, que tothom podria i voldria apuntar-se el tanto.
/11
Una llei de procediment electoral que previsiblement podria aprovar-se per majoria qualificada o fins i tot per unanimitat és també interessant a nivell tàctic: comencem per on sabem que ens en sortirem, coneixem-nos, comprenem-nos.
Això facilitaria negociacions posteriors.
/12
És millor una llei que dues meitats.
Però es pot començar per una part, i quan s'aprovi l'altra ja es refondran els textos.
Seria un guany tant pràctic com tàctic.
Facilitaria el fet de votar com el fet de negociar.
No menystinguem una llei electoral parcial.
/i 13
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
El clima és insurreccional.
O ens posem les piles amb les causes o això només pot anar a molt pitjor.
Les restriccions sanitàries són el catalitzador.
És urgent adreçar l'atur, l'habitatge, l'energia... o ens acabarem matant.
El clima és insurreccional i hem de saber veure-ho.
La paraula "insurreccional" està triada a consciència.
Quan no es té res a perdre, ni res a fer, l'única sortida és 1. ignorar el sistema i 2. destruir-lo.
Les crides a la "mà dura" només poden accelerar l'espiral.
Contenció, sí, però s'ha d'anar a les causes estructurals.
Vull insistir en el binomi
* contenció
* causes estructurals
Contenció vol dir zero permissivitat. Però també vol dir ser conscients que no s'arregla RES amb un estat policial.
Un estat policial aprofundeix la divisòria entre el poder i els desposseïts, accentuant les causes.
(hauria d'haver estat fa un any, però #COVID19 i anunci d'eleccions ho aturaren tot🤷♂️)
Volen ser projectes transformadors del panorama de la participació a CAT.
I vull explicar perquè
/1
Primer de tot, recordem què hem vingut a fer aquí:
👉Millorar les polítiques públiques
👉Lluitar contra el populisme, el totalitarisme
👉Mostrar la complexitat de la política imillorar-ne la comprensió
👉Transformar l'Administració cap un nou paradigma obert, col·laboratiu
/2
Aquesta és la darrera versió de la nostra Teoria del Canvi: què hem de fer per aconseguir aquests impactes estratègics.
Molta gent està preguntant les últimes hores com faríem una repetició electoral i quin cost tindria.
Com en qualsevol política pública, és més rellevant parlar de
* cost/benefici del RESULTAT
* IMPACTE esperat
Parlem-ne.
/1
A efectes pràctics, el RESULTAT és que qualsevol combinació de pactes resultant de les noves eleccions és factible AVUI.
Per tant, no hi ha benefici afegit en una repetició.
Matemàticament, això vol dir que el cost/benefici serà infinit i, per tant, són diners llençats.
/2
A diferència del RESULTAT (objectivable, mesurable), l'IMPACTE és aquell canvi de comportament o de context que s'esdevé d'uns determinats resultats. És allò més conceptual i menys mesurable de l'actuació política.
Una de les coses que no ha funcionat a les #Eleccions2021 és el vot exterior.
El que ens ha passat avui és un exemple paradigmàtic de què s'està fent amb els drets dels ciutadans residents a l'estranger.
FIL
/1
Avui, a la SDG de Processos Electorals a la @gencat ens ha arribat:
👉un sobre de vot, obert, amb la papereta dins
👉un sobre de l'ambaixada espanyola a Hanoi (Vietnam)
👉un sobre del Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación
/2
La seqüència és fàcil d'imaginar:
El ciutadà arriba a Hanoi volent votar.
No sabem si li demanen cap tipus de documentació, perquè enlloc de fer servir el doble sobre i la identificació censal, només ens dóna un sobre de vot amb la butlleta a dins.
I avall que fa baixada.
/3
Hi ha dues maneres de promoure un canvi social.
👉Aconseguint la majoria
👉Aconseguint l'hegemonia
/1
Una majoria és quan hi ha més vots a favor que en contra d'una opció, d'una decisió.
Generalment funcionem amb majories: n'hi ha prou amb voler fer una cosa i que molts altres se n'abstinguin.
La majoria és, per construcció, més ràpida.
/2
La majoria és, però, més voluble: passar del 50,1% al 49,9% és fàcil.
És, doncs, també més inestable: els marges d'error en mesurar o els col·lectius que s'inhibeixen d'una decisió poden desenfocar el llindar de què és majoria.
/3