1) El TEDH notifica en català a Cuixart i Turull el registre de les demandes contra l’estat espanyol- Vilaweb vilaweb.cat/noticies/tedh-… a través de @vilaweb
2) En català!!!
Un idioma no reconegut com a idioma oficial de treball del TEDH!!!
Serà que al final el seu reconeixement només dependrà d'exigir-ho.
I després de la llengua només hi ha un pas pel reconeixement dels drets d'una monòria nacional.
🤪🤪🤪🤪🤪🤪🤪
P.D. 1)
Els idiomes oficials de treball del TEDH són EXCLUSIVAMENT l'anglès i el francès.
P.D. 2)
Un demandant (denunciant) pot utilitzar un idioma oficial d'un dels seus estats membres diferent dels oficials de treball (idioma de la part contractant), NOMÉS (*) a la presentació de la demanda (denúncia).
Fins aquí, tot és normal.
P.D. 3)
La qüestió comença a ser interessant quan el TEDH respon per escrit (tot escrit es redacta utilitzant un idioma). 🤔
P.D. 4)
El TEDH té la possibilitat (repeteixo possibilitat) de contestar (primer escrit de resposta) a la demanda en el mateix idioma que es presenta i és una decisió que es pren expressament (repeteixo expressament).
P.D. 5)
La qüestió és que si es pren la decisió de contestar en idioma oficial diferent del francès o anglès, entra en joc l'últim paràgraf de l'article 34.2 del Reglament de procediment.
👇👇👇
P.D. 6)
"Si una part contractant fos informada d'una demanda o si se'l trasllada una demanda en virtut del present Reglament, la demanda i els seus annexos hauran de ser traslladats (obligació) en l'idioma en què el demandant els hagi presentat a Secretaria". 😉
P.D. 7)
Si l'idioma de denunciant és reconegut pel denunciat, no hi ha cap problema. Però si hi ha un conflicte lingüístic... (Houston, hi ha un problema). 🧐
El TEDH haurà comunicat la demanda (art. 34.2), al Regne d'Espanya, a CATALAN? 🤔🤔
P.D. 8)
És aquí on entra en joc el PODRÀ.
Precisament tenir NOMÉS dos idiomes oficials, és el comodí per no crear conflictes diplomàtics entre el TEDH i les seves parts contractants (Ñ) i no s'ha utilitzat el comodí. 🧐
P.D. 9)
(*) Hi ha la possibilitat que el President de Sala del TEDH decideixi que TOT el procés segueixi en l'idioma del demandant (denunciant). Redoblament de tambors. 🥁🥁🥁
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
2) Muy interesantes los argumentos del TJUE.
😏😏😏
-Los Tratados de la UE y en particular el Tratado de Lisboa, son TEXTOS CONSTITUCIONALES y están por encima de los Textos Constitucionales Nacionales.
Lo dice el propio TJUE. 🤪🤪🤪
3) -El incumplimiento de una resolución de un TC-Nacional no puede afectar a la independencia de un poder (ejecutivo, legislativo y/o judicial).
Ostras..., eso me recuerda a la pregunta del millón, del "Juicio al Juicio". 🤪🤪🤪
3) La cuestión es que esta decisión ya se puede llevar directamente al TJUE.
Si el TJUE acepta la causa, ya sabemos que paraliza todos los procedimientos del TC (ñ).
2) I no ha estat gens fàcil. Quantes vegades s'ha jugat fort i Llarena ha entrat al drap (podia no haver-ho fet).
-Schleswig-Holstein = No hi ha delicte.
-Alguer = Preval el dret de la Unió.
-Schleswig-Holstein + Alguer = No hi ha delicte a tot el territori de la Unió.
1) Xurres i merina o el dit i la lluna, el català a les plataformes.
Pretendre legislar sense reconèixer la normativa UE és el que resulta al final.
2) Xurres: Producció.
Merines: Visualitzar la producció.
El dit: La quota de producció.
La lluna: El que veu al final el ciutadà en el seu propi idioma, sentiment de pertànyer al món en plenitud d'igualtat.
3) Pots imposar el Català en una producció al TEU territori (SÍ PAGUES) i al final veuràs en una plataforma internacional el que el mercat decideixi.
Al final et queda una sensació de llençar els diners.
2) La clau per entendre la situació, és que el TGUE ha dictaminat que la suspensió del procediment a Espanya, està motivada per aplicació de la llei UE (art. 23) i no per la llei espanyola.
3) Un altre punt a tenir en compte és el fet que el TGUE considera que no ha de notificar res al TSe, pel principi de subordinació (només es notifica entre iguals).
La no notificació expressa no eximeix de responsabilitat per incompliment duna decisió superior.
Quan els interessos partidistes fan de les seves, és el moment de recordar que un decret o una sentència NOMÉS són papers.
No tenen capacitat per si sols de canviar la voluntat de les persones.
3) Els decrets / sentències poden entrar en el terreny del que és col·lectiu, però no oblidem que el que és col·lectiu és la suma del que és individual i en el terreny individual ningú et pot obligar.