Ara que han començat els #JocsOlímpics de #Tokio, és bo recordar el gol que el 1936 feu #Hitler al moviment olímpic: la incorporació de la carrera de relleus amb la torxa olímpica @Historieseuropa Obr fil:
L'agost de 1936 feia tres anys que Hitler havia arribat a la cancelleria alemanya. Estava pletòric de poder presidir els Jocs Olímpics de Berlín. Foren els primers que es televisaren. El #Führer volgué aprofitar aquella oportunitat tan mediàtica.
La utilitzà per propagar les seves teories sobre la superioritat de la “raça ària”, encarnada pels alemanys. Estava convençut que aquesta “raça” havia assolit el seu màxim esplendor a la Grècia clàssica, on havien emigrat els antics teutons a la recerca d’una clima més bo.
Carl Diem, l’ideòleg esportiu del #nazisme, tingué una pensada per escenificar la vinculació de l’Alemanya moderna amb la pàtria d’Homer: introduí en l’olimpisme un nou element, la #torxa.
La flama olímpica ja havia estat adoptada en els Jocs d’Amsterdam de 1929. En aquella ocasió un peveter es mantingué encès durant les dues setmanes que duraren les competicions. Es recuperava així un altre costum de les antigues Olimpíades, on el foc era un símbol de puresa.
A Berlín, però, la flama adquirí un nou simbolisme amb la torxa, portadora de llum i progrés. Des de l’òptica nazi, la torxa de la civilització havia anat passant de “raça” en “raça”.
Primer havia estat en mans dels grecs, els pares culturals d’Occident; després dels romans, i finalment dels alemanys, que es presentaven com a hereus directes del llegat clàssic.
Això suggerí a Diem una nova idea: la carrera de relleus de la flama olímpica des de Grècia fins a la ciutat amfitriona. El punt de partida pogué ser la carrera de torxes o lampadedromia, l’única prova col·lectiva que s’arribà a disputar a l’antiguitat.
En els Jocs de 1936, 3.422 atletes recorregueren, en dotze dies, els 3.422 kilòmetres que separaven Olímpia de Berlín, passant-se uns als altres la torxa olímpica.
L’escena, plena de solemnitat, fou recollida per la cineasta del règim, Leni Riefenstahl, en la seva cèlebre pel·lícula "Festa dels pobles"
El pare dels jocs olímpics moderns, el baró francès de Coubertin, va aplaudir aquella iniciativa en considerar-la una oportuna ampliació del ritual olímpic.
Coubertin no s’adonà que en realitat es tractava d’infiltrar continguts ideològics nazis en uns jocs que ell mateix havia rescatat de l’oblit quaranta anys enrere per glorificar la concòrdia i la igualtat entre nacions.
A Berlín, tanmateix, Hitler veuria qüestionades les seves teories sobre la “raça ària” amb les contundents victòries de l’afroamericà Jesse Owens i l’hongaresa Ibolya Czak, d’origen jueu. La politització dels Jocs seria una constant des d’aleshores.
#TalDiaComAVui de fa 85 anys, havent esclat la guerra civil, avions procedents de Menorca i de Barcelona començaren a bombardejar Palma. També llançaren sobre la capital balear proclames que animaven els soldats a matar els seus caps. Obr fil:
Els dies següents caigueren més bombes en altres pobles com Marratxí, Sóller, Inca, Manacor o Llucmajor. Entre el 1936 i el 1938 hi hagué, a tot Mallorca, devers 150 morts. És una xifra molt inferior a les baixes que es produïren a altres llocs de la península com Barcelona.
El 1937 sorgí la necessitat de construir refugit antiaeris sota terra. Bartomeu Fiol Coll els ha estudiat bé en el llibre, editat per @LleonardEditor, "Els refugis antiaeris de Palma i la defensa passiva a Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939)".
La guerra treu el pitjor de la condició humana. A Menorca, on el cop militar de #Franco no va triomfar, els republicans també varen cometre barbaritats. Això també s'ha de tenir en compte, encara que no sigui un tema políticament correcte. Obr fil:
El 20 de juliol el brigada Pere Marquès va detenir el comandant militar de Menorca, José Bosch Atienza, i n'assumí el càrrec. Llavors, com passà en altres zones republicanes, s’organitzaren grups de milicians que practicaren detencions, registres domiciliaris i expropiacions.
Els religiosos foren especialment perseguits. No debades, l’Església era considerada aliada dels poders fàctics. Hi havia un #anticlericalisme molt pujat de to. Les monges foren expulsades dels convents. El culte catòlic quedà suspès.
Un altre tema sorprenent del #BoomTurístic a les Balears: els #souvenirs sexistes que avui, en ple auge del #feminisme, encara es mantenen davant la passivitat de les institucions. Obr fil:
Amb la nostra gallina dels ous d'or les tendes de souvenirs s’ompliren de productes (postals, davantals, tovalloles, matalassos, etc.) que promocionaven les Balears amb dones despullades.
Un altre clàssic eren els obridors amb formes fàl·liques o camisetes que, en anglès, diuen “El que passa a Magaluf, queda a Magaluf”.
#Etimologia. La paraula #estraperlo va néixer a Mallorca, concretament a l'Hotel Formentor inaugurat el 1929 pel milionari argentí Adán Diehl. Obr fil per explicar-ne la fantàstica història:
L’Hotel fou un dels detonants de la caiguda del tercer govern d’Alejandro Lerroux durant la II República. Tot començà el 1934 quan arribaren a Espanya tres jueus holandesos disposats a perpetrar l’estafa del segle: la senyora Lowmann, el seu espòs, Daniel Straus, i Jules Perel.
Els tres socis havien patentat una ruleta elèctrica que batiaren com a straperlo, acrònim dels seus llinatges. Poc els importà que els jocs d’atzar estiguessin prohibits al nostre país.
Abans de la guerra civil els promotors turístics de Mallorca somiaven dur carretades de turistes al Puig Major amb un funicular aeri. Obr fil per explicar-ne la història:
La idea va ser de l’enginyer i promotor cultural palmesà Antoni Parietti (1899-1979). El 1925 dirigí les obres de la carretera del Port de Pollença a Formentor i el 1933 les de la carretera de sa Calobra, tot un prodigi tècnic de l’època.
El següent somni de Parietti va ser fer accessible el Puig Major, el sostre de Mallorca. Projectà un funicular aeri que havia de partir de Cals Reis, el punt d’inici la carretera de sa Calobra, per arribar a una altra estació a més de 1.400 metres d’altura.
#Avui fa 2️⃣0️⃣ anys va néixer la @Viquipedia en català. Menys de dos mesos abans els emprenedors californians Jimmy Wales i Larry Sanger havien posat la primera pedra de la gran enciclopèdia virtual. L'#etimologia del seu nom és ben curiosa. Obr fil @AlexHinojo
Al gener de 2001 estava de moda un nou model de pàgines web anomenades #wiki, que en idioma hawaià vol dir “ràpid". Així, una pàgina wiki és aquella que s’elabora amb programes d’edició que faciliten la creació de contingut per part de qualsevol visitant de la pàgina.
A partir, doncs, del software wiki, Wales i Sanger no dubtaren a batejar el seu revolucionari projecte democràtic com a #wikipèdia, l’ “educació ràpida”, d’acord amb l’etimologia híbrida del terme.