Thread by @aleiixmokdad

Aquesta nit he somniat que era a Pau Claris, un carrer de Barcelona, amb un cordó policial a davant. Hi havia unes cent persones, potser unes miques més. La gent volia arribar a mig carrer, on hi havia una delegació del país colonitzador.

La gent cridava, estàvem indignats, feia dos dies havien posat a cinc representants polítics a la presó i havien obligat a que una altra marxés a l'exili. I el mateix dia, ens n'havíem assabentat de que el nostre president l'acabaven de posar a una presó d'Alemanya.

Els que érem allà cridàvem “llibertat”.
Una estona després, quan ja volíem marxar vam anar a buscar un noi que estava a Roger de Llúria, on també hi havia una aglomeració, molt més important que la d'abans.

Potser hi havia unes dues-centes o tres-centes persones (sóc molt dolent per això).
El noi que vam anar a buscar ens va dir que en aquell carrer els mossos estaven més agressius i que en qualsevol moment arribarien reforços per qualsevol cantó de la cruïlla.
I així va ser.

De cop algú va cridar que venia un furgó per l'esquerra. Només veia caps que es giraven cap a l'esquerra. Al girar el cap vaig veure dos furgons que venien a tota hòstia sense intenció de frenar. A una cruïlla on hi havia més de tres-centes persones.

En aquell moment no entenia res. No se suposa que els mossos ens han de protegir? Per què ens intentaven atropellar?
La gent va començar a córrer carrer avall, només es veien cares tristes o ja amb llàgrimes.

Un tret. La gent va començar a cridar.
Un container. Tres joves es van posar a empènyer un container per barrar el pas perquè els mossos no ens atropellessin.
Un xisclet. Les rodes dels furgons a tota hòstia fent ziga-zaga entre els manifestants.

Vam arribar a una altre cruïlla, van començar a moure's els containers, la gent intentava barrar el pas a aquells que els volien atropellar.
Els carrers van quedar plens de containers tombats, un dels quals va començar a escopir flames.

Els furgons, sense cap mena de preocupació per si hi havia algú darrere el container hi van embastir a tot gas, fent que el container volés uns quants metres.

Després d'obrir-se pas entre les esombraries es van posar a donar voltes a tota marxa pel mig de la cruïlla, com si estiguessin a una rotonda i no hi hagués gent caminant pel mig.
Això es va repetir uns quants cops, ENS INTENTAVEN ATROPELLAR.

La gent es va posar a tirar coses als furgons en mostra de rebuig.
Mentrestant volaven cadires, els containers flamejaven i alguns ploraven.
Se sentia el clam de "llibertat presos polítics".

De cop, un veí desde un balcó va deixar de picar la cassola per cridar que estaven baixant dels furgons.
La gent es va posar a cridar.
Baixaven dels furgons i el primer que trobaven ho colpejaven amb tota la ràbia que portaven a dins. La gent cada cop corria més. Amunt i avall.

Quan els mossos frenaven, la gent tornava a pujar carrer amunt.
I així durant hores. Més de cent ferits sota el clam de llibertat presos polítics.
Resulta que he somniat el què vaig viure exactament hores abans d'anar a dormir.

En conclusió: aquells que el 17 d'Agost ens protegien dels que ens volien atropellar, ahir feien el mateix que els terroristes.
La policia mai podrà representar el poble!
I violència són les forçes d'ocupació apallissant un poble. Violència no és un poble legitimant l'autodefensa