Fil dhistòria 👇
Si no som independents és perquè els polítics catalans no han volgut. És el mantra que plana per sobre tota l'estona. I és la gran mentida de principis de segle a Catalunya. Precisament el que va passar a loctubre demostra just al contrari. Amb errors i encerts.
Si no som independents és perquè els polítics catalans no han volgut. És el mantra que plana per sobre tota l'estona. I és la gran mentida de principis de segle a Catalunya. Precisament el que va passar a loctubre demostra just al contrari. Amb errors i encerts.
El que sí que és curiós que després d'anys i panys de peix al cove, quan ERC trenca el paradigma i remou tot el tauler forçant obrir el meló de l'Estatut llavors els atacs contra ERC ja van començar a ser bestials. I alguns, de cop, eren més patriotes que la moreneta.
Sí, els mateixos q portaven anys pactant am felipe i aznar i q després van traïr lestatut a nocturnitat amb en ZP mentre insultaven a Carod i Puigcercós per pactar amb Montilla el govern. La qüestió és que encara faltava una mica pq se sabés això del 3% però els atenallava
el terror de que se sabés i d perdreho tot. El tema és q la campanya contra ERC fou ferotge (confidencialCat, reposapeus, contra la llei del cinema en català, etc). Després de tot i amb la reacció de l'Estat envers a l'estatut moltíssima gent es tirà al carrer ben emprenyada.
Llavors en Mas ja estava al Govern de nou pactant pressupostos amb el PP com si "no hi hagués demà" i havent passat pel notari per dirnos q no hi pactaria més. Però ai... això de lestatut va fer emprenyar a moltíssima gent i alguns van veure perillar lestatus en favor d'ERC
Un partit sense xarxes clientelars ni amb cap font de finançament q no fos transparent i defensor de la independència des del 91. Els autonomistes, doncs, decideixen posarse al davant del moviment per controlar el q puguessin i intentar salvar els mobles del sacostava.
Així doncs, la batalla històrica entre autonomistes que es lidiava entre psc i ciu q shavien repartit el país durant 23 anys canviava d'actors. Tot i els esforços del psc x fer veure q abraçava el dret a decidir ja no tenia credibilitat front una ciu q parlava destat propi.
El sorgiment de la anc (començada x molts quadres territorials de ciu, x cert) feu tremolar encara més el tauler. El programa d'ERC era assumit per CiU progressivament i retroalimentat pels seus quadres municipals. El "monstre" anava creixent. No massa abans q
explotés el "cas Pujol" lexpresident, de cop i volta, es fa independentista. Un cop esclata ja ens trobem enmig del procés. Potser el President sho veia a venir? Sigui com sigui assumir el programa electoral dun altre fa que molta gent prefereixi loriginal. ERC no parava
de pujar a les enquestes. Cosa que obligava a la direcció de CiU a seguir apujant més i més laposta i ferho tot i havent destar al Govern. Així el 9N sobre la taula. Però tampoc volien trencar del tot les costures amb Madrid (por? Interès?) I x això el que havia
d ser una consulta/referèndum acaba essent un procés participatiu. ERC no és al govern. La CUP sabraça a Mas. Junqueras accepta a contra cor el nou9N. Eleccions plebiscitàries i pressió ingent i xantatges per fer llistes úniques (les enqestes deien q molts continuaven preferint
a l'original i clar... shavia d fer alguna cosa x evitarho com fos). Mantra d'unitat, unitat, unitat. La majoria social no era tan important com el curt termini i la majoria electoral. Shavia de seguir jugant des d les institucions per no perdre pistonada i
neutralitzar el rival era la única manera. Les entitats anc (sànchez) i omnium (casals) van ser claus x fer pinça en favor de la tesi de Mas. És aquí on la CUP canviar la història llençant a Mas a la paperera (o això deien). A partir daquí tot el govern pdm-junqueras...
no als pressupostos, no a la DI del programa (la CUP ho avorta el mateix 27s), introducció de l1 doctubre dp de la moció de confiança. Al juliol del 2017 pdm fa fora 4 consellers del PDECAT per conspirar i treballar contra l1 doctubre. Consellers posats x Mas.
Es queden borràs i vila x exprés desig de pdm (aquest segon és amic seu i li servirà després x intentar tendir ponts amb Madrid) els nous cap es qeda les competències dels referendums. Les competències se les qeden junqueras i romeva i assumeixen tota responsabilitat.
1 doctubre, repressió, decapitament, puigdemont i vila negocien amb lestat a través diceta i urkullu. Junqueras sho mira i només parla am el cardenal de bcn x intentar mediació internacional. El 10 doctubre PDM decideix frenar en sec i no declara la indy,
qualsevol intervenció internacional queda absolutament descartada. La pressió al carrer acaba forçant pdm al 27o al veure q lestat no respon a la crida a relaxarse. Cap entitat ni partit politic ni cap particular fa un sol intent dimplementar la republica proclamada.
El que ve després és exili i presó. Espanya no perdona. Malgrat tot enquestes, CEO i 21D continuen donant la victòria a "l'original". PDM empès pels seus i essent lùnic actiu "valuós" es presenta des de lexili posant en dubte la seva legitimitat (potser a contracor i tot)
i promet tornar si se'l vota. Se'l vota i no torna doncs,de ferho, serà empresonat. La gesticulació i el to augmenten per tapar la mentida un cop més i seguir fent que la roda rodi. Ningú desobeeix res de res des de l1 doctubre. Doncs tots son conscients que som massa dèbils
i que si cal tornarhro a intentar haurà de ser amb daltres condicionants i sobretot amb més gent. El 50% no és suficient, més quan laltra part te un estat i tot lstatus quo al seu darrera. Malgrat aqesta constatació alguns continuen gesticulant i fent veure q
tot és possible i q només depèn de nosaltres tot i que vist el q va succeïr a loctubre amb lajuda q no va arribar i am un exèrcit de loney toons al davant saben perfectament q no podem tornar a fer el mateix ni som prous x a ferho. Qualsevol gest "de dignitat" ens mostra
al món com encara més dèbils. A partir daquí desconcert general, gropuscles hiperventilats i sorgiment de nous actors q diuen tenir el sant greal per aconseguir la independència en qüestió de dies. "A río revuelto..." diuen en castellà. Els q tan clamaven llistes
úniques per amagarse darrera de "loriginal" acaben trinxats en uns quants espais diferents q pugnaran per representar el mateix. A tot això una majoria del moviment desconecta i es dedica a intentar a viure la vida am certa normalitat. Molt pocs disposats a jugarshi res
molt pocs disposats a fer una vaga indefinida sense cobrar a la seves feines respectives. Lògic, cal reagruparse, agafar aire i passar el dol. Els cants de sirena de la independència a domicili són il.lusoris i es veu només mirant la demografia del país. Lajuda no va arribar
ara ja ho sabem. Ara cal fer daltres coses començant per ser molts més conjurats a aconseguirho. I sobretot que cada actor pesqui de diferents espais sense trampes ni farols per taparse res. No, no és pels polítics q no som independents. Calma, veritats i persistència. Bon nadal.
