La intervenció ahir de Xavier Melero va revelar el que ja sabíem, va constatar tot allò que els hiperventilats, els imbècils, els del sofà, havíem denunciat repetidament des del trist hivern del 2018. 👇 
Si la democràcia espanyola fos sòlida, i no tingués les seves pròpies misèries, en tindria prou en enviar cap a casa als presos amb una estirada de orelles dient-los que “si no sabes torear por qué te metes”. No passarà.
No passarà, probablement, perquè aquesta sentència que detonaria la credibilitat dels nostres partits i representants polítics “independentistes” resulta innecesària davant dels fets del 17: aquí va acatar tothom i la República no existeix, idiotes, va explicar ahir Melero.
El mal ja està fet, tot i que l’independentisme no desapareixerà per la convicció íntima que Espanya ens vol assimilar destruint el fet nacional, els fets d’octubre fan més forta la idea que “els catalans no ens sabem governar sols”, que no entenem l’exercici del poder.
Haver-nos fet la guerra cada 50 anys des de fa segles, l’exili de l’estament militar el 1714 va deixar el Principat sense lideratge fins la Renaixença, una elit que entre la FAI i Franco es van encarregar de matar i exiliar, no ajuda a crear un coixí de líders polítics naturals.
L’autonomisme va crear el miratge que els encarregats de gestionar “la autonomia” podien fer el salt a la creació de un nou estat. Ahir es va demostrar que no estaven per la feina, probablement per incompetència o ingenuïtat. Calen doncs, nous partits i lideratges
Si un català pot dirigir un macro hospital a Nova York, o pot revolucionar el futbol, o pot vendre a la Xina, o dissenyar un producte a Itàlia, produir-lo a Polónia i vendre’l al Brasil, no hi ha cap raó perquè no siguem capaços de trobar nous lideratges i aprendre a usar-los.
Ens trobem en una situació nacional en la qual la nostra cultura no genera estadistes, de fet ni tant sols genera militars o grans funcionaris. Els jueus abans de la Xoà havíen produït científics, escriptors, filòsofs o directors de cine, però tampoc sabien com construir un estat
Ara, ens vendran la martingala de la contemporització, dels ponts de diàleg, de pau a canvi de silenci, de trencament de blocs nacionals "per avançar". I ens ho vendran “els nostres”. I no ens hem de deixar. Calen nous lideratges, cal foc nou, i cal amb urgència.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
