Thread by @Savallsblog

L’arribada de la IA de Microsoft a Barcelona ve acompanyada de la nota al marge que explica que el vicepresident de l’àrea de IA de la companyia de Gates és el català Jordi Ribas. I això m’ha portat a una mena d’epifania que voldria compartir amb vosaltres 👇

Desconec totalment si la catalanitat del vp de Microsoft té res a veure en la tria final de Barcelona. Coneixent les multinacionals, soc conscient que les decisions basades en les emocions i simpaties són mal rebudes pels teus pars, per tant es tractarà d’una decisió de negoci.

Tanmateix, la legió de catalans amb talent que tenim repartida per aquests mons de déu, de vegades tenen un retorn en forma de presència, inversió i visibilitat econòmica de Catalunya -gracies als seus esforços estrictament personals- Penso en ells com en una mena de nous indians

El meu besavi patern, en Salvador Dorca Touron, va néixer a Riudaura a mitjans del XIX, i el daltabaix de guerres i inseguretats el va portar a emigrar a Cuba. Va tornar fort d’armilla, però la cosa més interessant és que va tornar amb el cap ple de coses i valors diferents.

L’avi Salvador va insistir en que els seus fills dominessin l’anglès, no se’n refiessin dels capellans, importessin automòbils mentre ell buscava com electrificar Olot. Ell havia nascut a pagès, va treballar de peó fent carreteres a Cuba i va tornar amb socis britànics.

Els indians no només van fer duros a les colònies. Els que van tornar van injectar tota una sèrie d’idees modernes -si, la independència també- tant en la manera de fer com en la de pensar, que va dinamitar la resclosida i naftalinosa classe dirigent catalana.

Intueixo que no eren altra cosa que uns “self made men” a l’americana varen ser desvetllats al segle XX abans que ningú altre del país, i que el seu retorn i les ganes que portaven de vestir de prestigi social els seus diners, els portà a fer coses extraordinàries pel país.

Podeu estalviar-vos les respostes de “explotadors”, “negreros”, “pistolers”, perquè no estic parlant d’això i no tots els indians varen fer quartos amb el triangle d’or de l’esclavisme. M’interessa més el xoc cultural del seu retorn a Catalunya.

És en aquest context de pensar en indians que torno a lligar-ho amb la gran quantitat de catalans dispersos pel món, amb bones feines, desvetllant-se de les misèries i coses petites que tenallen els ascensors socials, els sous i el poder a la Catalunya autonòmica.

La nostra gentry, els nostres ex-pats, els amics que ara són lluny treballant en un món globalitzat i que Espanya no deixa votar, són una gran esperança pel país.
Desempallegats de dependències emocionals i polítiques que ens entrebanquen.
Els hem de fer tornar.

Quan parles amb un amic que porta deu anys al Canadà i Nova Zelanda t’adones que les coses que el lliguen al passat són els amics, la família, el Barça, l’escudella i carn d’olla i la literatura catalana. Les arrels. Els referents espanyols se’ls en foten, i en Toni Soler també.

Els catalans desvetllats un cop fora tallen les relacions estomacals amb les coses supèrflues i adopten noves coses del dia a dia allà on van a viure. Però com va dir Thomas Mann (crec) “Allà on m’enterrin hi haurà cultura alemanya”.

En resum, vist des d’aquest país que ens ha quedat després de la rendició del 17, on el talent només pot aspirar a ser tertulià i esdevenir assessor en una Conselleria autonòmica, miro amb admiració la llibertat apresa a Europa, USA... i fins i tot al Brasil o l’Argentina.

Perquè la llibertat neix de dins quan les coses depenen de tu. Com els va passar als indians. La llibertat no és el regal d’un Guàrdia Civil, que no et pega perquè li ho impedeix la llei.

La llibertat s’aprèn treballant-la sol i vivint sense més pors afegides que les conseqüències dels propis actes. Autodeterminant-se pel món com els indians, si em permeteu l’expressió. Hem de fer tot el possible perquè tornin, i escoltar-los.