Thread by @Savallsblog

A risc de semblar un bufanúvols m’agradaria fer un enfilall defensant els anys del Procés.
No us espantéssiu pas, soc on era: emprenyat amb les traïcions.
Tanmateix, si no recuperem el record, ens l’escriuran les Locascios, les Albiachs, els Rufians i l’Artur Mas. I no. 👇👇👇

Durant aquells anys vaig ressuscitar a la política de carrer. Curiós, perquè ni tenia temps ni ambició personal. Però des de les consultes vaig tenir el privilegi de treballar quan podia en el moviment, que creia era, d’alliberament nacional.

Aquestes coses no surten de franc, ni familiarment ni empresarial, però la causa s’ho valia. I posant temps, esforç i quatre coses més, vaig poder viure aquell esperit patriòtic al costat de gent que ara puc dir que han esdevinguts amics. Primera cosa positiva.

Més enllà de fer coneixences interessants, i no en citaré cap per no oblidar ningú, vaig poder viure aquella sensació de treballar per un objectiu superior amb gent de tota mena, ideologia, origen, edat o formació.
Això no ho oblidaré mai. Gràcies a tots.

Anar a fer una xerrada amb la neta d’uns faïeros que podrien ser el qui van pelar al meu besavi semblarà malaltís. Però el gran salt nacional que es va produir entre el 2010 i el 2018 va ser l’enterro del 36. I això no ens ho perdonen els espanyols, sobretot els d’aquí.

La tasca feta a Empresaris per la Independència ha tingut el retorn moral de veure com totes i cadascuna de les coses que anticipàvem han anat produint-se, les bones i sobretot les dolentes. Hauríem d’haver sospitat l’ensarronada quan no ens rebia ningú, ni partits ni govern. 🙄

De la sectorial de defensa és del que en puc estar més cofoi. Afortunadament ens van fotre fora de l’ANC el sector hippies-observatori-subvenció, i en va néixer la @estudismilitars , que amb bon criteri vàrem decidir mantenir al marge de partits i institucions 😍

Tot allò se’n va anar en orris, no cal que us ho expliqui. El més suau que puc dir seria la diagnosi en calent que en va fer en @Jaumederossello : “En el seu món de moquetes i cotxes oficials van creure que Espanya pactaria”. 😂😂😂

El final del procés també ens ha fet servei per constatar el teatre dels partits catalans, la inconsistència de la democràcia espanyola, la inexistència de la idea de ciutadania europea i el tinglado que és la UE i que convivim amb un milió de persones que ens odien pel que som.

No cal ni parlar del silenci dels espanyols davant la barbaritat de la repressió. De tots. Malgrat els maquillatges i les declaracions a pilota passada.
Ens van deixar als peus dels cavalls, tots ells.

#NiOblitNiPerdó

N’hauríem d’aprendre la lliçó, malgrat els esforços de Vichy de vendre’ns sopars de duro en forma de lluites compartides, o clàssics com el futbol, els Santiago Segura o els Trueba, dient-nos que “allà se nos quiere mucho”. Doncs no ens estimeu tant, si us plau.

Tots els esforços de la Bèstia s’han centrat en separar allò que el procés va unir: la gent. Hem passat de fartar-nos a dir que “jo no preguntava quin partit votava aquella persona que era amb mi al carrer el 20S” a dir-nos de tot menys maco al Twitter.
I això no és casualitat.

Ens llencen al coll mercenaris que acusen qui parla català i no es passa al castellà, de nazi.
Mentre que ja no sabem si ens van enviar a la Jonquera a fi de tenir-nos a tots fitxats, els molt traïdors.
Ja no ens en refiem de res ni de ningú, i militar és sinònim d’ultramuntà.

En la lluita pel relat, els mitjans, opinadors, polítics, buròcrates, estan girant la història com un mitjó. Segons ells els iaios que ploraven al votar l’1-O, i que la pandèmia o l’edat s’han endut, eren uns egoistes burgesos d’ideologia nazi. Tal qual... 😡.
I anem perdent.

Aprofito també per a dir que n’estic fins els ous dels mestretites del “jo ja ho deia i us vaig avisar”, però molt fins els ous. Jo també criticava l’ou ferrat al cap i les performances, però el Procés va ser més que allò, va ser la gent, gent respectable, malgrat els errors.

Ni teníem els lideratges adequats -no els votem més si us plau- ni podíem preveure que TOT estigués tan podrit, de Brussel·les a Sant Jaume, passant per l'esquerra espanyola.

Ara ja ho sabem, no ho oblidem.

Acabo. Volia dir-vos que no tot va estar tan malament. Ens van traïr els nostres, van ser una colla de covards que anaven de catxa, cert.
Tanmateix vam avançar molt plegats. Plegats!
I no! No som uns merdes! Netegem, i tornem-hi.