Ara que tinc una estoneta perduda de vint minutets us faig un enfilall sobre això de les pre-jubilacions del Parlament i les guerres intestines dels partits al voltant aquesta cosa. 👇
Viam... se me’n fot si JxC, ERC, o el sumsumcorda ha fet a, b, o c. Això és el fum que envolta el que a mi em sembla rellevant. No és més que el soroll per tal que els carallots com jo en parlem.
A mi m’interessa el silenci previ, la omertà de la rutina del sistema.
Fa poc vaig tornar a veure “Els intocables” de Brian de Palma. La peli no aguanta el temps tan bé com “El padrí”, però té un missatge colpidor: a Chicago si volies decomissar alcohol il·legal, tothom sabia on anar. Aquí és el mateix.
Quan tothom es va esquinçar les vestidures pel 3%, o amb el cas de la família Pujol, jo pensava: “ara? Però si ho sabia tot Déu!”.
Vaja... no tothom, però qualsevol bufanúvols que conegués personalment persones de l’establishment.
I a Catalunya això vol dir gairebé tothom.
Els règims de fireta que no estan ben fonamentats en la democràcia, els sistemes on la democràcia ha estat concedida i no obtinguda, ja ho tenen això.
Les personetes comuns hem d’acceptar un poder que s’amaga del control i l’auditoria al darrera de paperassa, amistats i silencis.
Els fills del President Pujol i la seva camarilla de Golfos Apandadores tenien contactes que els facilitaven negocis dins l’administració? Si.
I tota l’estructura de CiU mirava cap a una altra banda per no perjudicar les seves carreres polítiques.
Ningú entén com amb els sous públics que han cobrat els sàtrapes municipals del PSC, quan es jubilen tenen patrimonis que riu-te’n dels socis del Ecuestre.
I la premsa o els militants sociates miren cap a una altra banda. No fos cas.
Si això li sumem que no hi ha casos de corrupció a la Guàrdia Urbana, ni als jutjats, ni enlloc. Que si vols una cita pel TIE has de comprar-la al Raval, i si ets un subhastero pots buidar impunement, per error, el pis d’una iaia, tindreu la foto d’aquest Chicago nostrat.
I ara us deixo que haig de treballar per generar impostos pels JJOO.
Apa siau. 😘😘
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
A risc de semblar un bufanúvols m’agradaria fer un enfilall defensant els anys del Procés.
No us espantéssiu pas, soc on era: emprenyat amb les traïcions.
Tanmateix, si no recuperem el record, ens l’escriuran les Locascios, les Albiachs, els Rufians i l’Artur Mas. I no. 👇👇👇
Durant aquells anys vaig ressuscitar a la política de carrer. Curiós, perquè ni tenia temps ni ambició personal. Però des de les consultes vaig tenir el privilegi de treballar quan podia en el moviment, que creia era, d’alliberament nacional.
Aquestes coses no surten de franc, ni familiarment ni empresarial, però la causa s’ho valia. I posant temps, esforç i quatre coses més, vaig poder viure aquell esperit patriòtic al costat de gent que ara puc dir que han esdevinguts amics. Primera cosa positiva.
Porto 13 minuts esperant que Movistar es posi al telèfon. Escoltant una cançó d'ascensor... 😡
Hi truco perquè tinc un telèfon de @Telefonica del qual no recordo el número ni el PIN.
Però com que no li dic a la màquina "de quin número em cal informació"... porto un quart d'hora sentint uns hippies cantant una cançoneta insuportable.
En aquest país tot és fals, de la legitimitat del règim, passant per la presumpció d'innocència, als informes policials, la llibertat de premsa, d’expressió o de manifestació, les inspeccions fiscals són a dit i els pressupostos una foto que mai es du a terme.
La gent del carrer som sotmesos a la dictadura del relat, creat des d’un escenari de titelles i ombres xineses que ens porten pel morro, espantant-nos amb el conflicte civil, fent-nos parlar de temes balders i polèmiques polítiques de nivell “Sálvame”.
Malauradament, les persones d’infanteria hem deixat de creure que es pugui canviar res de substancial. Si et mous cap a la política, et diran que vols robar com fan tots, des de l’emèrit fins el darrer càrrec de designació directe.
L’arribada de la IA de Microsoft a Barcelona ve acompanyada de la nota al marge que explica que el vicepresident de l’àrea de IA de la companyia de Gates és el català Jordi Ribas. I això m’ha portat a una mena d’epifania que voldria compartir amb vosaltres 👇
Desconec totalment si la catalanitat del vp de Microsoft té res a veure en la tria final de Barcelona. Coneixent les multinacionals, soc conscient que les decisions basades en les emocions i simpaties són mal rebudes pels teus pars, per tant es tractarà d’una decisió de negoci.
Tanmateix, la legió de catalans amb talent que tenim repartida per aquests mons de déu, de vegades tenen un retorn en forma de presència, inversió i visibilitat econòmica de Catalunya -gracies als seus esforços estrictament personals- Penso en ells com en una mena de nous indians
Naturalment, les concentracions de bons sous porten dinamització als serveis, i tmbé gentrificació... esclar. Però no es pot tenir tot. És allò de la manta que si et tapa el nas de la prosperitat et destapa els peus del preu dels pisos.