Abans d'ahir i ahir, @exteriorscat -- la @mborrellporta, la @MeritxellSerret i jo -- vam anar a "Europa" (Comissió, Comitè de les Regions) per una sèrie de reunions MOLT importants, tant per nosaltres com per ells.
FIL
/1
El context és la Conferència sobre el Futur d'Europa, una reflexió al màxim nivell que ha de començar pel maig 2020 i ha de durar dos anys -- sorprenentment, la premsa pàtria se n'ha fet poc ressò, malgrat que a Brussel·les l'excitació és màxima.
/2
El @EU_CoR, amb un criteri que compartim 100%, creu que no pots acostar-te als ciutadans sense tenir en compte les regions i les ciutats.
Així que vol fer una recomanació a Comissió, Consell i Parlament per a incloure vies de diàleg regional/municipal a la Conferència
/4
I aquí entrem nosaltres.
El @EU_CoR va encarregar a @exteriorscat liderar aquesta recomanació en forma de dictamen, un mecanisme molt potent per fer arribar propostes a les tres grans institucions sobre com incorporar aquesta participació ciutadana des de baix.
/5
El passat 9 de desembre vam presentar un document de treball a la comissió CIVEX del @EU_CoR, amb presència del Parlament i la Comissió.
Va anar MOLT bé.
Podeu llegir el document de treball aquí 👇
/6
El que abans d'ahir i ahir vam fer va ser entrevistar-nos amb els equips polítics i executius de la Comissió que faran operativa la participació ciutadana a la Conferència sobre el Futur d'Europa, per explicar-los la nostra proposta de participació ciutadana.
/7
De moment tenim un esborrany que hem de convertir en proposta la setmana entrant -- per tant, està molt avançat.
La nostra proposta té tres eixos fonamentals que estan essent molt ben rebuts a les institucions europees -- malgrat que són molt ambiciosos.
/8
1) volem desenvolupar infraestructures estables de participació, no una "campanya de sensibilització" que, un cop acabada, vingui una mica de vent i no en quedi res.
Si és estable, a més, serà millor per fer el seguiment i avaluació dels acords de la Conferència.
/9
2) volem que aquestes infraestructures siguin obertes i de consens, que se les pugui apropiar qualsevol administració... o entitat o plataforma de la societat civil, i les pugui canviar i adaptar i reutilitzar per millorar la democràcia més enllà de l'àmbit de la Conferència
/10
3) volem facilitar que hi hagi iniciatives de participació de "baix a dalt". Que les metodologies i eines de consens vagin acompanyades d'una governança compartida, que permeti debats aterrats i capil·lars, però que permetin abstracció, inferència i comparació
/11
Els interessos polítics per controlar la Conferència són al·lucinants. I sovint més partidistes que de contingut.
Però l'oportunitat d'aprofitar l'avinentesa de la Conferència per incloure qüestions de govern obert i tecnopolítica al cor d'Europa és també única.
/12
Està essent un procés molt lent i, sobretot, molt intens.
Amb una feinada enorme tant de contingut com de formes (l'equip de @Catalonia_EU és espectacular; grazie mille @pruckler) i que, a més, "no es veu".
Però si surt bé, haurà valgut molt la pena tota la son perduda.
/i 13
España pasa a ser una "democracia defectuosa" según el Índice de The Economist.
Pero, cómo hemos llegado hasta aquí?
La evolución de los últimos 15 años es muy interesante.
/1
Vamos a lo fácil: las elecciones funcionan.
Podrían ir mejor en términos operativos, tal y como han demostrado las muchas dificultades en las contiendas autonómicas durante la pandemia.
Pero las elecciones funcionan.
Y funcionan bien.
/2
Otra cosa que ha funcionado: la participación política.
Hay un salto claro entre lo que pasaba en 2006-2011 y 2016-2021.
Parece obvio que el #15M y el surgimiento de nuevos partidos despierta interés y militancia.
Pero.
/3
Les passions que mouen el feixisme segons Paxton: 1. Primacia del grup sobre l'individu 2. Victimisme 3. La decadència per factors externs 4. Puresa de la comunitat 5. Sentit de pertinença 6. Autoritat del líder natural 7. Bellesa de la violència
/1 ictlogy.net/bibliography/r…
És fàcil veure que, davant aquests factors "passionals", l'atac frontal al feixisme és contraproduent: només reforça el victimisme, el sentit de pertinença, la paranoia dels factors externs, etc. reforçant també una resposta contundent del líder nat.
/2
Recorda, també Paxton, que el feixisme té aliats que el volen utilitzar pels seus propis propòsits: les elits conservadores.
Fins que se li escapa del control i o bé sucumbeixen a l'encant del feixisme ells mateixos o bé són substituïts per l'original
/3
Centren la definició en pocs punts:
* som el poble i els "altres" no ho són
* tenim raó i som sobirans per defensar "lo nostre"
* els polítics no ens representen
* necessitem lideratges forts que ho arreglin, costi el que costi
/2
Proposen 3 tipus de populisme: cultural, socioeconòmic i antisistema.
És interessant veure com tots els temes tenen fonament en conflictes reals.
La diferència? Mai proposen solucions més enllà d'eliminar, literalment, la font dels problemes o proposar-se ells com a solució.
/3
L'informe del Consell d'Europa @coe sobre la qualitat democràtica als seus estats membres és demolidor.
Empitjora la independència judicial, la llibertat d'expressió i drets polítics, la representativitat i la integritat de les institucions, els drets humans...
No és d'estranyar que la gent cada cop voti menys.
Aquest gràfic és la mitjana de participació a les eleccions legislatives.
BRUTAL
Tendència a la baixa i totalment sostinguda.
Més de 10 punts en 20 anys. És molt.
/2
No hi ajuda que la Justícia sigui lenta.
Aquí el promig de temps per enllestir un cas.
El fet que els casos amb l'Administració siguin els que triguen més contribueix a aquesta percepció d'una Administració que no treballa pel ciutadà.
/3
Volem que l'@eapccat sigui el ‘think and do tank’ de referència de tota l’Administració pública catalana
* que la vertebri com un únic sistema
* empenyi la seva transformació
* doni suport pedagògic a tots els actors, i
* sigui centre únic de selecció
/1 eapc.gencat.cat/ca/detalls/Not…
Ahir el @govern va fer la primera passa per actualitzar la Llei de 1987 de la (restaurada després de la dictadura) Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Una passa decidida perquè el sistema públic català, mantenint la sobirania multinivell, estigui millor integrat.
/2
Així, l'Escola deixarà de ser "de la Generalitat" per ser de tot el sistema públic català.
Ara ja ho és molt, però hi ha marge per millorar el seu funcionament i autonomia institucional. Que tingui un paper més central en vertebrar tot l'ecosistema
La missió de la HKS és millorar la política pública i el lideratge. És una visió molt centrada en el què i en el qui. Vol, dit pel broc gros, un premi Nobel d'Administració Pública.
/2
Aquest model a Catalunya està més o menys cobert.
Més o menys perquè la HKS té 1.300M$ de pressupost. 3 vegades el pressupost de TOTA la @UniBarcelona
Però tenim acadèmics amb nivell com per, plegats, fer molt bones propostes per millorar la política pública i el lideratge.
/3