España pasa a ser una "democracia defectuosa" según el Índice de The Economist.
Pero, cómo hemos llegado hasta aquí?
La evolución de los últimos 15 años es muy interesante.
/1
Vamos a lo fácil: las elecciones funcionan.
Podrían ir mejor en términos operativos, tal y como han demostrado las muchas dificultades en las contiendas autonómicas durante la pandemia.
Pero las elecciones funcionan.
Y funcionan bien.
/2
Otra cosa que ha funcionado: la participación política.
Hay un salto claro entre lo que pasaba en 2006-2011 y 2016-2021.
Parece obvio que el #15M y el surgimiento de nuevos partidos despierta interés y militancia.
Pero.
/3
La cultura política tiene un comportamiento errático.
La degradación de 2006 a 2011 podría explicarse por la crispación de esos años, así como la mejora en 2016 por los factores antes mencionados.
Qué ocurre en 2021?
Podemos especular sobre varios factores.
/4
Por una parte, la reacción de la política institucional a la mayor participación política: en España, la política institucional y la de la calle se llevan regular.
Y el auge del populismo y el extremismo ha escorado partidos más centrados, en el fondo y en las formas.
/5
Causa, consecuencia o coincidencia, ello se da en un empeoramiento sostenido del funcionamiento del gobierno.
Seguramente es un círculo vicioso: baja cultura política se corresponde con peor gobernanza, más populismo, más aspaviento, menos planificación, etc.
/6
Cuando la participación política es alta y la cultura política es baja, pueden pasar dos cosas: 1. Que las instituciones reaccionen y trabajen para mejorar.
Ya hemos visto que no ha sido así. De forma que: 2. Se recortan las libertades civiles para aplacar la queja.
/7
Esto último parece concordar con la, en los últimos años, mayor judicialización de la política y politización de la justicia, o casos repetidos y graves de represión policial y judicial de protestas y contestación ciudadana.
/8
La peor noticia no es la foto fija, sino la tendencia: estos datos se han ido corroborando año tras año los últimos 15 años.
Como España era una "democracia plena", se negaba la tendencia.
Como la rana que se cuece a fuego lento.
/y 9
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Les passions que mouen el feixisme segons Paxton: 1. Primacia del grup sobre l'individu 2. Victimisme 3. La decadència per factors externs 4. Puresa de la comunitat 5. Sentit de pertinença 6. Autoritat del líder natural 7. Bellesa de la violència
/1 ictlogy.net/bibliography/r…
És fàcil veure que, davant aquests factors "passionals", l'atac frontal al feixisme és contraproduent: només reforça el victimisme, el sentit de pertinença, la paranoia dels factors externs, etc. reforçant també una resposta contundent del líder nat.
/2
Recorda, també Paxton, que el feixisme té aliats que el volen utilitzar pels seus propis propòsits: les elits conservadores.
Fins que se li escapa del control i o bé sucumbeixen a l'encant del feixisme ells mateixos o bé són substituïts per l'original
/3
Centren la definició en pocs punts:
* som el poble i els "altres" no ho són
* tenim raó i som sobirans per defensar "lo nostre"
* els polítics no ens representen
* necessitem lideratges forts que ho arreglin, costi el que costi
/2
Proposen 3 tipus de populisme: cultural, socioeconòmic i antisistema.
És interessant veure com tots els temes tenen fonament en conflictes reals.
La diferència? Mai proposen solucions més enllà d'eliminar, literalment, la font dels problemes o proposar-se ells com a solució.
/3
L'informe del Consell d'Europa @coe sobre la qualitat democràtica als seus estats membres és demolidor.
Empitjora la independència judicial, la llibertat d'expressió i drets polítics, la representativitat i la integritat de les institucions, els drets humans...
No és d'estranyar que la gent cada cop voti menys.
Aquest gràfic és la mitjana de participació a les eleccions legislatives.
BRUTAL
Tendència a la baixa i totalment sostinguda.
Més de 10 punts en 20 anys. És molt.
/2
No hi ajuda que la Justícia sigui lenta.
Aquí el promig de temps per enllestir un cas.
El fet que els casos amb l'Administració siguin els que triguen més contribueix a aquesta percepció d'una Administració que no treballa pel ciutadà.
/3
Volem que l'@eapccat sigui el ‘think and do tank’ de referència de tota l’Administració pública catalana
* que la vertebri com un únic sistema
* empenyi la seva transformació
* doni suport pedagògic a tots els actors, i
* sigui centre únic de selecció
/1 eapc.gencat.cat/ca/detalls/Not…
Ahir el @govern va fer la primera passa per actualitzar la Llei de 1987 de la (restaurada després de la dictadura) Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Una passa decidida perquè el sistema públic català, mantenint la sobirania multinivell, estigui millor integrat.
/2
Així, l'Escola deixarà de ser "de la Generalitat" per ser de tot el sistema públic català.
Ara ja ho és molt, però hi ha marge per millorar el seu funcionament i autonomia institucional. Que tingui un paper més central en vertebrar tot l'ecosistema
La missió de la HKS és millorar la política pública i el lideratge. És una visió molt centrada en el què i en el qui. Vol, dit pel broc gros, un premi Nobel d'Administració Pública.
/2
Aquest model a Catalunya està més o menys cobert.
Més o menys perquè la HKS té 1.300M$ de pressupost. 3 vegades el pressupost de TOTA la @UniBarcelona
Però tenim acadèmics amb nivell com per, plegats, fer molt bones propostes per millorar la política pública i el lideratge.
/3
Ara que es reactiva el tema de la llei electoral catalana, cal incidir en les parts d'una llei electoral: 1. com convertim voluntats en vots (el procediment) 2. com convertim vots en escons (el càlcul de representants)
Se sol desmerèixer la 1a, no té glamour
Però és essencial
/1