El 1918 el Sinn Fein va guanyar les eleccions al Parlament Britànic a Irlanda. En comptes d'anar-hi, els 73 diputats van formar un parlament alternatiu, la Dáil Éireann (Assemblea d'Irlanda). Havien aconseguit la majoria de diputats amb el 46,9% dels vots
Quatre anys després de la victòria electoral (i una guerra pel mig), Irlanda aconseguia un fet històricament singular, la seva consideració d'estat de la Commonwealth
Tot venia d'abans. El 1916 va haver-hi la proclamació de Pasqua, que sorgia del desengany pel compromís britànic no complert de donar-los autogovern. Va acabar en matança, repressió i empresonament dels líders 
Tornant a 1918, els republicans més convençuts se sentien enganyats perquè no volien ser part de la Commonwealth. A més, certes províncies del nord havien aconseguit un opt-out, el dret a votar si volien ser part d'Irlanda o del Regne Unit
Irlanda va caure en una crua guerra civil que van "perdre" els anti-Commonwealth. Anys després, el 1937, aquests mateixos republicans agrupats al partit Fianna Fáil, que havien guanyat les eleccions, van deixar de banda això de l'estat lliure per dir-se simplement Irlanda
El 1949 Irlanda es proclamava República. 33 anys després completaven la seva independència, a excepció d'Irlanda del Nord.
Òbviament hi ha paral·lelismes amb la nostra situació. D'ells podem aprendre coses:
1. Si vols la República, construeix estructures de la República sense intentar reciclar les estructures autonòmiques.
2. Persisteix.
3. No et divideixis (això els va costar una guerra civil).
1. Si vols la República, construeix estructures de la República sense intentar reciclar les estructures autonòmiques.
2. Persisteix.
3. No et divideixis (això els va costar una guerra civil).
4. Si has proclamat la República, la República està proclamada i no hi ha marxa enrera.
5. Cap tercer país farà de mediador, això és infantil. La independència te la fas tu i punt
5. Cap tercer país farà de mediador, això és infantil. La independència te la fas tu i punt
