Fa 30 anys que aprenc del comerç, sobretot del petit. He vist com se'ls cruspia Carrefour o El Corte Inglés, i després Zara i Amazon.
Però no a tots, alguns es van adaptar i van crèixer en contextos dificilíssims. 👇
Això que en dieu la "botiga de barri" rep la influència de moltes coses. La demografia, l'envelliment, la pacificació de la circulació o no, els descomptes comercials, els impostos de tota mena, i des de fa un temps de l'online.
Hi ha botigues que he plorat la seva desaparició. No funcionaven, o els fills no se'n van voler fer càrrec o la competència els feia la vida impossible.
Llei de vida.
També he de dir que han plegat botigues que no he plorat en absolut. Maleducats, cars, bruts, que vivien normalment del seu monopoli a la zona. De cansaladeries a quioscs, val a dir que el públic els abandonava tan bon punt obria una botiga millor.
La desaparició del petit comerç és dolenta. A l'estat hi ha zones on ha desaparegut del tot, com als USA. I no les ha matat l'online, les va matar els grans centres comercials amb multicines i McDonalds.
Quan això estava passant, els polítics no van fer res. No vull pensar que fos perquè en tant en quan requalificaven sucaven, mentre "generaven" llocs de treball-escombraria de reponedors, segurates i transportistes.
Amb AMAZON ho tenen pelut per treure'n un pizzo.
La realitat es que l'impacte del online és pantagruèlic. I les botigues amb vocació de supervivència han de trobar maneres de enfortir-se. Que n'hi ha.
El que és estúpid és intentar "que el públic no compri a AMAZON" per una qüestió moral.
Això si, dona un bon titular.
Què hauria de fer l'administració?
Doncs donar formació i eines al comerç per tal que s'adapti i evolucioni, potser també deixar de matar-los a impostos -encara que no és el tema-.
El tema és ensenyar al comerç quins són els seus punts forts, i quins els febles, en un entorn NOU.
AMAZON té virtuts, i defectes.
AMAZON té algoritmes, cert. Però el bon botiguer és un puto algoritme amb cames. Cal que conegui les necessitats del client i que sàpiga preguntar el que escau al passavolant. I dir "bon dia" i adaptar-se a les formes del client.
Comprar en una botiga ha de esdevenri una EXPERIÈNCIA que no es pugui tenir a AMAZON. Cal "RECOMANAR BÉ", cal saber dir "això no fa per tu", cal escoltar i cal ser amabla, assertiu i proactiu.
També cal saber que, no ara, de sempre als sectors hi sobreviuen els grossos i els especialistes, no hi ha camins del mig.
Cal tenir producte exclusiu, o de km zero, o d'importació, o nou, o antic, o... di-fe-rent! I saber quins clients el busquen.
El preu? El preu pot ser rellevant en determinats articles, o compres one-shot que fas 4 vegades a la vida. Però no sempre és la única cosa rellevant. No fotem.
I si vols competir amb preu... no muntis una botiga física.
Una altra imbecilitat que remenen els polítics és la de establir market-places i competir amb AMAZON en servei online.
Bona sort! Hahaha Veritablement estan sonats.
Altra cosa es si ets proveidor de producte a AMAZON... ves contractant gent de IT i ven B2C ara mateix, també.
En definitiva... NO US CREGUEU tot el que us diguin els periolistos i els politiquets de pa sucat amb oli que tenim.
Els primers no centren el focus on rau el problema, perquè només volen titulars, i els segons fan de polític perquè no servirien no per a repartidors de AMAZON.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Un cop inaugurada de manera oficial la baralla enfangada que serà la campanya electoral catalana, m’agradaria fer un retrat del que en penso de gent com en Sergi Sol. L’agafo d’exemple, perquè per a o per b he conegut molt de titellaire com ell, a tots els partits.
Aquesta mena de gent mou els fils, decideix les llistes, defineix el missatge, passa el manual amb les respostes i tria els titulars que les titelles amb accés al micròfon (els polítics) han de fer servir per no caure en desgràcia.
Normalment viuen de sous públics, dietes, col·laboracions a mitjans i altres menjadores. Obtingudes "manu militari". Si no els peixes, en un país que viu de la subvenció, seràs degudament castigat per l’administració si en tenen l’ocasió de perjudicar-te.
Escolto i llegeixo periodistes, polítics i altres “líders d’opinió” parlant de la COVID, i la cosa està agafant pinta de xerrameca vulgar. Ningú sap el que passa, ni el que passarà, i les seves opinions són tan vàlides com les de qualsevol altra. Així doncs donaré la meva 👇
Fins i tot entre els científics es contradiuen, avui sentim una cosa i demà en sentirem una altra. Diuen que és perquè la COVID és una malaltia nova que encara estan descobrint. I tenen raó, no els critico. L’Homo Deus del Y.N. Harari no és diví, per molt que ens ho semblés.
Una de les coses que repeteixen els mitjans es que la humanitat ja n’ha viscut de pandèmies, i que la ciència era més rudimentària i no estàvem tan preparats. Mai ho havíem estat tant en termes científics, però i en termes d’acceptació de la mort i la petitesa humana?
Bé... sembla que hi ha quatre (o tres, que m'he perdut) iniciatives de independentisme no-processista que tractaran de presentar-se a les eleccions del Parlament. 👇
Crec que és un tema de confiança en els equips, l'independentisme ja no se'n refia de ningú. Només hi veu submarins, CNIs, i demés paranoies, quan un nucli de confiança intenta muntar una llista. Talps arreu!!!
Els matisos ideològics, (que n'hi ha!) són absolutament incomprensibles quan sabem que farien prou amb entrar al Parlament i que a la Ciutadella no s'hi decideix res de debò. Només passen aquelles lleis que no emprenyen Madrid.
Sembla que no hi haurà escola aquest curs, o com a mínim que hi haurà un daltabaix important. Porto donant-hi voltes uns dies i volia compartir el que m’ha vingut al cap. Aviso que és un fil llarg i que fa giragonses, però ho haig de treure del pap. 👇
A part d’amic i de ser el millor editor de jocs del món, en @xavigarriga sempre m’ha aportat aquells detalls que em clarifiquen les coses i esdevenen pilars de saviesa incontestables.
Un gran exemple és “el coixí i la farmaciola”.
L’anècdota era que als anys 60 al nord d’Europa es va fer obligatori portar una farmaciola al cotxe. Les senyores europees van idear posar-la dins d’un coixí, ben maco, que duien al seient del darrera.
El resum de tot plegat es que els espanyols volen transformar la divisio nacional, transversal e interclassista, per una divisió social, una majoria espanyola oprimida per una minoria catalana reaccionària.👇
En aquest sentit, i amb els antecedents de la República espanyola, es tracta de un relat perillosíssim, que ja sabem com acaba. Malament.
Trobo incomprensible que ERC i CUP no aturin aquest lliscar cap a l'enfrontament entre catalans només per motius electorals.
La traició a l'1-O de la gent, no el dels polítics sinó el que ens vàrem guanyar sota les porres, per part de la CUP allitant-se amb Podemos i ERC demanant àrnica al PSOE, no és un problema moral -només-, sinó polític perquè ens condemna a l'aniquilació nacional.
El meu pare va treballar a Borsa tota la vida, va començar a anar al Mercat Lliure de Valors als catorze anys -mai va dir que fos explotació infantil- i es va retirar abans de la reestructuració del 1988. (Es aquest senyor d'aquí -amb ma mare-) FIL sobre Borsa 👇
Mon pare es va retirar per raons de salut, quan la Maria Àngels Vallvé -dona de l’Hortalà- es va fer càrrec de la cartera del Xavier Ribó -pare del Síndic- amb qui treballava mon pare-, qui havia heretat la clientela de Cambó. Tot quedava a casa en aquells temps.
Quan jo era petit a casa hi havia els anuaris de Foment, els quals jo devorava ajagut per terra buscant-hi les diferències entre les cotitzacions, els beneficis, i el número de treballadors de les cotitzades a Madrid i Barcelona. Era un hobby infantil com qualsevol altra, no?