1) "A ningú se li pot exigir compromís pùblic d respecte a la Constitució com a condició d lliurar-se de qualsevol penalització". "L'actuació política fora del marc constitucional no pot ser en si mateixa considerada delicte", escrivia el 2017 l'ex lletrat del TC Joaquín Urías.🔽
2) Urías advertia q la "sacralització" de la C78 pot tenir efecte pervers q impediria exercir un dret inherent a ella: "el dret a defensar en pùblic i amb l'acció quotidiana idees contràries a la Constitució" i estigmatitzaria als discrepants com a "enemics de la Constitució"
3) "Si la C78 no protegeix els drets fonamentals fins i tot dels que volen canviar-la o saltar-se-la, perd la seva legitimitat democràtica. I si és així, jo també soc un enemic de la Constitució". Molt recomanable recuperar aquest article, que no ha perdut vigència, al contrari.
4) "Ja ets un enemic de la Constitució". Article de Joaquín Urías, catedràtic de Dret Constitucional i ex lletrat del Tribunal Constitucional. Publicat al @diariARA l'1 de desembre del 2017. ara.cat/opinio/joaquin…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Les evidències deixen de ser-ho quan l'acusat és càrrec del Pp. El culpable és un delinqüent, però mai és el deliqüent q assenyalen les evidències. L'absurd crea un forat negre q engoleix el culpable q té el mateix nom i la mateixa cara d'aquell q repeteix "ese no soy yo". 🔽
2) Sempre apareixerà un punt cec q farà impossible demostrar la culpabilitat dels capos d'aquella banda criminal. I els tribunals servils així ho proclamarán: "no hay ninguna evidència que demuestre que la anotación M punto Rajoy se refiera a Don Mariano Rajoy"
3) Hi ha algún altre M Rajoy al Pp o a les màfies col.laterals amb les quals interactuen? No, no hi ha cap. Doncs millor, això prova l'existència del forat negre y no tengo más preguntas señoría.
1) Fa uns dies em va seguir un perfil molt curiós, una senyora brasilera q només havia escrit 2 tuits: un exculpant a déu de les catàstrofes q pateix l'humanitat i un altre recomanant oblidar-se de la ciència i acollir-se a l'oració per acabar amb el patiment del gènere humà. 🔽
2) Sembla contradicció evident, però, al cap i a la fi planteja una pregunta q els creients (jo no ho soc) crec q s'han de formular sovint: Quin paper juga déu en les catàstrofes del món? Per molts és una pregunta fora de lloc, pq déu és un factor q no entra en les equacions...
3) que hem de resoldre (al menys no d'una manera estrictament racional) però que per un creient és fa absolutament necessària: els serveix encara la teodicea de Leibniz, en el sentit que aquest no és el millor dels mons possibles, sinó el millor que podía crear la divinitat?
1) L'incapacitat de l'independentisme per formar govern després d'obtenir majoria absoluta i superar el llindar del 50% és, ens agradi o no, una situació anòmala q no ha passat desapercebuda a Eu: "Voleu construir un Estat i no podeu ni tan sols construir acord entre vosaltres"🔽
2) El retret, q és pot deduir fàcilment darrere d'alguns articles de premsa, no només provoca malestar, sinó q posa de manifest q hi ha un problema greu a resoldre: les diferències arriben ja a un nivell que pot afectar d'una manera irreversible el propi projecte independentista.
3) La veritat és q no puc evitar moments en q em sento menyspreat per la classe política que, en teoria, em representa. Jo pensava q m'havia guanyat el "dret a saber", el dret a ser tractat com un adult, q s'havien acabat els contes vora el foc per disfressar la realitat.
1) Suposo que la immensa majoria de vosaltres té més informació sobre el "cas Cuevillas" que jo. Per tant, segurament podeu parlar amb més coneixement de causa. Però jo diria que no és tan tràgic com alguns volen que sembli. M'explico: 🔽
2) Tema entrevista: El professor Cuevillas parla de la desobediència civil. La DC consisteix en l'acte en si i l'assumpció de les conseqüències q comportarà l'acte. A partir d'aquí ens podem fer la pregunta de la idoneïtat d'assumir i patir conseqüències per actes simbólics...
3) que no tinguin efectes materials o reals, és a dir, que no vagin més enllà del missatge que es vol difondre a través de l'acte, (tenint en compte, evidentment, que les conseqüencies o les represàlies seran ben reals i materials, gens simbòliques).
1) Tenim unes condicions més que favorables: majoria absoluta folgada, trespassat el llindar del 50%, un Estat espanyol en hores baixes que cada cop és més qüestionat des d'Europa... I, tot i això, tinc la impressió que no som capaços de donar un pas endavant, tot el contrari.🔽
2) Partits i polítics independentistes q donen una sensació de desconcert difícilment explicable (no em refereixo a un partit ni a uns polítics en concret, sinó a l'ambient que es respira a les relacions entre polítics i les declaracions que recolleixen els mitjans).
3) Jo no sé si es tracta d'allò q en diuen "les inèrcies de la política" una espècie de "fàtum" q regeix el món polític i, que con tots els "fàtums" té una lògica que no està al nostre abast, o és tracta simplement del vell vici d'anteposar els interesos particulars als generals.
1) Avui fa 3 anys q van detenir al President @KRLS Puigdemont a Alemanya. Més o menys a aquesta hora, només sabíem que havia estat interceptat en una benzinera entre les localitats de #Schuby y #Jagel i que havia estat traslladat a la presó de #Neumünster. 🔽
2) Mentre l'espanyolada ja celebrava eufòrica "el principio del fin", a Neumünster hi feien cap catalans vinguts de tot arreu i molts alemanys per donar suport al President i demanar la seva llibertat. Dia i nit. Fins que va sortir en llibertat.
3) Van ser dies q es van viure amb molta intensitat, amb moments d'incertesa i d'optimisme q s'anaven alternant en funció de noticies i rumors q arribàven d'un i altre lloc. Finalment, tot allò q va començar a Neumünster va acabar al Tribunal Sup Regional de Schleswig-Holstein...