Thread by @xavidomenech99

1) Fa uns dies em va seguir un perfil molt curiós, una senyora brasilera q només havia escrit 2 tuits: un exculpant a déu de les catàstrofes q pateix l'humanitat i un altre recomanant oblidar-se de la ciència i acollir-se a l'oració per acabar amb el patiment del gènere humà. 🔽

2) Sembla contradicció evident, però, al cap i a la fi planteja una pregunta q els creients (jo no ho soc) crec q s'han de formular sovint: Quin paper juga déu en les catàstrofes del món? Per molts és una pregunta fora de lloc, pq déu és un factor q no entra en les equacions...

3) que hem de resoldre (al menys no d'una manera estrictament racional) però que per un creient és fa absolutament necessària: els serveix encara la teodicea de Leibniz, en el sentit que aquest no és el millor dels mons possibles, sinó el millor que podía crear la divinitat?

4) És això el q mou a persones com la senyora brasilera: la creença en que, tot i les "imperfeccions" estem en un món perfecte i q el bé no seria possible sense l'existència del mal?. No ho sé. Només sé q això va servir als "descreguts" per construir la seva pròpia teodicea...

5) q és pot resumir perfectament en la frase "l'única excusa de déu és que no existeix". Aquest dilema va fer reaccionar esperits poc ordinaris com Dostoievski q va reconèixer que en el mal, concretament en el patiment dels innocents, es trobava l'obstacle més gran per a la fe.

6) Heu llegit "Els Germans Karamazov"? Recordeu aquell fragment on Ivan es rebel-la i clama q tota l'armonia de l'univers no justifica una sola llàgrima d'un nen, i q no vol saber res d'un dèu q permet q torturin als nens, i q no vol anar a un cel construït amb tant de dolor...

7) i q si s'ha guanyat el passaport al cel, el refusa pq no vol estar al costat d'un creador tan cruel? El seu germà Aliosha, només és capaç de referir-se als patiments de Jesucrist, una tasca inùtil, com inútils van ser les teologies posteriors de Kitamori i Moltmann...

8) tal vegada efectives per explicar mals causats per l'èsser humà, amb l'argument q déu dona llibertat a les seves criatures, incloent-hi la capacitat per fer el mal, (i més si hi afegim el sentit "redemptor" del patiment), però d'una ineficàcia total davant desastres naturals.

9) Però la millor resposta es pot trobar en una altre llibre: "La pesta" de Camus, concretament quan la pesta es comença a extendre i el predicador Paneloux l'atribueix als pecats de l'home, però quan comencen a morir nens, el doctor Rieux davant el cadàver d'un nadò, l'increpa:

10) "Ell era innocent. I vosté ho sap molt bé!" En un món on la pandèmia produeix patiments insoportables a nens, i acaba amb les seves vides, no hi ha cap coartada pel responsable (si és q existeix). Només mereixen el.logi, segons Camus, "aquells q no es resignen a la pesta...

11) i q, com no poden ser sants. s'esforcen per ser metges". Ara, al segle XXI i en plena pandèmia Covid, no hi ha lloc per la teodicea, per culpar o disculpar a un èsser superior, però si hi ha lloc per culpar o disculpar l'statu quo, la societat (sociodicea?).

12) El discurs dels q governen es panglossià: El món q ens han construït està ben fet, vivim en la millor de les societats possibles, Espanya és democràcia modèlica, EU la menys imperfecta de les europes possibles i d'aqui poc temps el món tornarà a ser el d'abans de la pandèmia.

13) Doncs no, ni parlar-ne. Hem de refusar aquesta teo-sociodicea perversa i hem de recollir el testimoni d'Ivan Karamazov, refusar el passaport a un paradís obscé construït a base de patiment dels exclosos, dels "no persona", dels "untermenschen". Pq aquest món está mal fet...

14) i ho sabem perfectament, tenim centenars de proves i evidències al respecte. I si un dia decidim obrir els ulls, que no sigui per perdre el temps amb mitologies i especulacions abstruses, sino per construir una societat radicalment diferent i radicalment justa i justificable.

15) Ens fa falta canviar la societat, no justificar-la. Ens fan més falta revolucionaris, activistes, persones que no estan disposades a acceptar les desigualdats i el patiment dels més vulnerables, que sants i erudits experts en respondre preguntes que no tenen resposta.

16) Està molt bé, i és una tasca molt noble la de tractar d'interpretar el món, fins i tot diria que és necessari. Però, ara per ara, la prioritat és canviar-lo. O preparar-se per edificar un món nou sobre les ruïnes del vell, tot i que alguns prefereixin blanquejar-les...

17) fidels a la doctrina del canviar-ho tot pq res canvïi.
I aqui acabo. Perdoneu el "rotllo" que us he fotut, però es que a vegades m'embalo sense mesura i després se'm fa difícil parar. Els que em coneixeu ja ho sabeu. És genètic. 🙏🙏🙏🙏🙏🙏🙏🙏