1) A mí em van ensenyar q el Codi Penal era "última ratio", i q s'havia de regir en termes "d'humanitat" fonamentalment en la proporció entre condemna i delicte comés. El Dret Romà així ho va establir, i el Codi Napoleònic ho va consagrar com a base de la Justícia moderna.🔽
2) També ens van ensenyar q a les teocràcies o als països on tenia cert predicament allò de "por la gràcia de Dios" encara hi havia jutges i legisladors q eren molt fans de mirar-se al mirall jurídic dels dèus justiciers, entitats no gaire partidàries de la proporcionalitat.
3) Els dèus i els "caudillos" eren l'exemple més sagnant de la justícia desproporcionada, els primers et podien castigar amb el "fuego eterno" si no els lloaves amb el rigor que t'exigien, i els segons et podien fotre dins d'una càmara de gas o davant un escamot d'afusellament...
4) si tenies alguna "anomalia" ideològica o ètnica. Si la Justícia justifica aquesta bestiesa, tot el dret q emani dels seus cervells corcats haurà de ser posat en qüestió, malgrat bona part de la societat accepti la desproporció com a càstig de delictes inusualment cruels.
5) La conclusió q vaig treure de tot això va ser q allí on hi ha desproporció no hi pot haver "justícia". I aquesta màxima la vaig apuntar en el quadern de "idees q no admeten discusió". I allí es va quedar fins q un dia uns fets puntuals van començar a fer-la trontollar.
6) Us soc sincer, quan veig el tracte q s'ha donat als presos polítics catalans per intentar exercir un dret q ens pertany i veig la impunitat que tan descaradament han disfrutat i disfruten criminals feixistes, psicópates que han comés crims de lesa humanitat, emèrits mafiosos..
7) als que ja se'ls busca una esplèndida mansió en un lloc privil.legiat pq puguin disfrutar "a lo grande" de tot allò que han rapinyat de les butxaques d'una ciutadania cada cop més empobrida i desgraciada, es desperta el Mr. Hyde que tinc dins i no puc evitar pensar que...
8) si per coses de la vida, aquesta gent caigués a les meves mans, ho podrien esperar tot menys proporcionalitat. Ja sé q això q dic no ho ampara ni la prudència ni la decència, però no puc evitar sentir cert plaer al pensar-ho... i no tengo nada más q decir, señor agente.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
