1) Temps enrere vam creure cegament en la validesa d'aquest raonament: "La repressió és efectiva a curt termini, però mai surt gratis" Doncs be, estàvem equivocats. L'Estat ha practicat una repressió efectiva contra Cat durant un llarg periode de temps i l'hi ha sortit d franc 🔽
2) I no només l'hi ha sortit de franc, sinó q no hi ha cap element q ens faci sospitar que tard o d'hora hagi de pagar algun preu. Ni els "demòcrates espanyols" castiguen electoralment als promotors de la repressió, ni Europa es mou suficientment com per obligar-los a rectificar.
3) Pensar que els Tribunals Europeus puguin reparar el mal que s'ha fet als presos i als exiliats i a milers de represaliats no és cap consol, pq quan es pronunciaràn - molt probablement a favor de les víctimes de la repressió, d'aqui uns quants anys - ja hauran complert...
4) integrament les seves penes i les sentències només tindran efecte de reparació moral, sense cap conseqüència pràctica. L'Estat no haurà de pagar cap preu, només sumarà un quants punts més en el ranking de països q vulneren drets bàsics, i tal dia farà un any. Ja no vé d'aquí.
5) Serà difícil canviar aquesta realitat, sobretot si esperem q vingui algú a canviar-la. Només tenim una solució - la veritat és que sempre només hem tingut aquesta solució: enfrontar-se i plantar cara als repressors amb la contundència q mereixen, sense treva i sense por.
6) No estem parlant de res que no s'hagi fet ja. Des de sempre, les conquestes socials i polítiques s'han fet d'aquesta manera: reventant la repressió enfrontant-se cara a cara amb els repressors, portant fins al final el compromís amb el país i amb nosaltres mateixos.
7) El poble de Catalunya té suficient força i dignitat pq a l'Estat espanyol no li surti de franc tot el mal que ens ha fet i el que encara están disposats a fer-nos. Quan parlem de "Ni oblit ni perdò" no ens estem referint a altra cosa.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Si és cert q a l'emèrit ja se li busca una mansió a l'alçada de la seva categoria, d'aqui 4 dies, els naturals del país q tant estima i q va esquilmar sense mesura ja podran "disfrutar de la seva grata companyia" no gaire lluny del centre operatiu dels seus negocis mafiosos.🔽
2) Suposo q tot això es concretarà quan s'hagi consensuat el "relat" sobre el qual s'edificarà l'estructura de la seva impunitat, en base a q ja ha saldat el deute amb Hisenda i q s'hagi dissenyat fins al mínim detall la inviolabilitat q l'immunitzarà de qualsevol acció judicial.
3) I tot haurà tornat a la normalitat. Fa uns dies em va sorprendre molt un article en el que el corresponsal a Madrid d'un diari alemany deia que l'escàndol de les depredacions reials tenia un aspecte positiu pq "havia obert el debat" sobre la inviolabilitat de la monarquia...
1) A mí em van ensenyar q el Codi Penal era "última ratio", i q s'havia de regir en termes "d'humanitat" fonamentalment en la proporció entre condemna i delicte comés. El Dret Romà així ho va establir, i el Codi Napoleònic ho va consagrar com a base de la Justícia moderna.🔽
2) També ens van ensenyar q a les teocràcies o als països on tenia cert predicament allò de "por la gràcia de Dios" encara hi havia jutges i legisladors q eren molt fans de mirar-se al mirall jurídic dels dèus justiciers, entitats no gaire partidàries de la proporcionalitat.
3) Els dèus i els "caudillos" eren l'exemple més sagnant de la justícia desproporcionada, els primers et podien castigar amb el "fuego eterno" si no els lloaves amb el rigor que t'exigien, i els segons et podien fotre dins d'una càmara de gas o davant un escamot d'afusellament...
1) Algú amb un mínim de sentit comú pot pretendre q un cop s'arribi a un acord per formar govern, tornarà la "normalitat" a Cat? De q parlem quan parlem de "normalitat"? Potser de la "normalització" d'un 155 encobert que justifica tota acció q es pugui emprendre contra Cat?🔽
2) No, un cop s'hagi format govern no tornarà la normalitat a Cat. No només pq han guanyat "l'opció equivocada", sinó pq tot l'engranatge de l'Estat està al servei d'una "excepcionalitat permanent" q els permeti fer i desfer en funció d'interesos q ens son completament aliens.
3) En "l'excepcionalitat permanent l'Estat monopolitza la potestat de seguir decidint i recuperar la sobirania qüestionada", diu la filòsofa Marina Garcés. I es formula la pregunta clau "Qui decideix què?. L'1-O va ser l'acció col.lectiva de fer-la i de defensar-la...
1) Quan tinguem les coses més clares, els catalans anirem prescindint d'expressions com a "dret a decidir el nostre futur", "dret a autodeterminar-nos" i altres similars, i les substituirem per altres com el "deure de decidir el nostre futur" i el "deure d'autodeterminar-nos".🔽
2) Exigir un dret - sobretot a aquell q no te'l vol donar - és entrar en un joc trampós en q la decisió final recau en aquell que ens l'ha de "concedir". I no hauria de ser així: l'exigència s'hauria de centrar exclusivament en el compromís necessari d'aquell que vol exercir-lo.
3) "Exigir drets" comporta reconèixer subordinació a aquell q ens ho ha de concedir. En canvi, "el deure d'exercir drets" interpela l'obligació i compromís de tots, i molt especialment dels líders polítics, per forçar la "ruptura" q garanteixi l'exercici de drets q ens pertanyen.
1) Per blanquejar el feixisme, sigui des d posicions revisionistes o des de l'utilitarisme (no sabria dir quina de les 2 és més perillosa) acostumen a treure del barret la figura del "feixista bó" i la del "professional eficaç", modernitzadors del país i amb "mans netes d sang"🔽
2) A Alemanya hi ha un cas paradigmàtic, el de l'economista Hjalmar Schacht, president del Banc del Reich i ministre d'economia en els primers governs de Hitler. Aquest home va ser l'artífex de la recuperació econòmica i q una pluja de fons internacionals caigués sobre Alemanya.
3) S'ha de reconèixer q no consta cap col.laboració directa amb els crims q es van cometre i q la seva tasca va ser sempre de "servidor de l'Estat" i q la recuperació econòmica va beneficiar a la ciutadania en general, no només als nazis. Però, algú dubta q la recuperació...
1) L'unionisme no paeix la derrota eleccions 14-F. Majoria absoluta independentista folgada i trespassat per 1r cop el llindar del 50% dels vots. El trauma ha estat fort i això explica q els seus camarlencs s'hagin instal-lat en un "nacional-cretinisme" sense precedents. 🔽
2) Una mostra d'aquesta mala digestió la vam veure fa pocs dies quan el "liberal" Carrizosa manifestava la seva predisposició a fer front comú amb l'ultradreta en temes prioritaris q realment interessen als catalans com per exemple "montar un Ulster q os váis a cagar" a Cat.
3) Els socialistes nacionals déu-n'hi-do també amb les flatulències que proposen per "corregir" la distorsió; el delirant discurs de Sánchez al Congreso amb la cantarella del 20% del cens i la baixa participació, la Granados amb una mala baba que no es pot aguantar...