1) Algú amb un mínim de sentit comú pot pretendre q un cop s'arribi a un acord per formar govern, tornarà la "normalitat" a Cat? De q parlem quan parlem de "normalitat"? Potser de la "normalització" d'un 155 encobert que justifica tota acció q es pugui emprendre contra Cat?🔽
2) No, un cop s'hagi format govern no tornarà la normalitat a Cat. No només pq han guanyat "l'opció equivocada", sinó pq tot l'engranatge de l'Estat està al servei d'una "excepcionalitat permanent" q els permeti fer i desfer en funció d'interesos q ens son completament aliens.
3) En "l'excepcionalitat permanent l'Estat monopolitza la potestat de seguir decidint i recuperar la sobirania qüestionada", diu la filòsofa Marina Garcés. I es formula la pregunta clau "Qui decideix què?. L'1-O va ser l'acció col.lectiva de fer-la i de defensar-la...
4) amb la confiança de l'autoorganització i la resistència a la repressió. Totes les eleccions posteriors han ratificat l'esperit 1-O. Per això, el següent pas no pot ser, de cap manera, conformar-nos amb mantenir l'aparença d'utilitat d'unes instituciones buides de contingut...
5) i q están en el punt de mira d l'Estat espanyol i els seus tribunals per invalidar i castigar durament qualsevol decisió q s'aparti la via del "atado y bien atado" No, no és aquesta la "normalitat" q necessitem. Ens ho explica perfectament Marina Garcés, quan ens parla de...
6) "reapropiar-nos de la decisió col.lectivament, cada dia, en tots els àmbits (...). En temps d'excepcionalitat permanent, la veritable repùblica no és la de la normalitat sinó la de la dignitat i la veritable sobirania és la de les lluites q la persegueixen i la defensen,"
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
