Thread by @Bernat_Deltell

1)
Quan la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño va perdre la votació per dirigir l'Eurogrup el passat 7 de juliol, de sobte alguns van obrir els ulls i es van adonar de l'escassa influència i rellevància d'Espanya en els organismes internacionals.

2)
Espanya encara té pes internacional (per població i territori) però no es correspon gens aquest pes amb la influència que hauria de tenir. Dit d'una altra manera, països amb menys població i km2 gaudeixen de molta més rellevància i prestigi diplomàtic que no pas Espanya.

3)
Alguns explicàvem (portem alguns anys fent-ho) de la irrellevància d'Espanya en el nou context internacional. Explicar-ho ara amb un enfilall de piulades és difícil, perquè la irrellevància i l'escassa influència d'Espanya en l'esfera internacional es deu a varis factors.

4)
Un d'aquests factors és l'1-O. La manera que l'Estat (i dic Estat, no pas el govern) va intentar resoldre el conflicte (a cops de porra) va fer obrir els ulls a mig món i que aquest es plantegés si realment la transició espanyola havia estat tan exitosa com s'intentava vendre.

5)
A partir d'aquí, els desencerts d'Espanya s'acumulen: Felipe VI autoconvidant-se a Davos com si fos un rei d'una monarquia àrab, The Guardian definint al ministre d'Exteriors (!) Alfonso Dastís com un "polític autoritari" al costat de Nicolás Maduro i Bashar al-Assad,

6)
Josep Borrell irritat quan els mitjans internacionals li preguntaven sobre Catalunya, garrotades judicials a diversos països europeus, persecució política, "rapers" a la presó, Juan Carlos I fugit de la justícia amb milions d'euros en paradisos fiscals, una gestió de la

7)
pandèmia deplorable, mitjans ancorats al segle XX, un deute públic que aquestes darreres hores ja ha arribat al 125% del PIB marcant un nou rècord històric, autoritats polítiques reclamant que el BCE perdoni 300.000 milions prestats a Espanya en un pla europeu de condonació...

8)
Tot això ens porta a què Espanya cada cop pinta menys en els organismes internacionals. D'aquí que quan Borrell, responsable de la diplomàcia EU, viatja a Rússia li esmenen la plana amb CAT i que 248 eurodiputats (i 45 abstencions) votessin en contra del suplicatori a @KRLS.

9)
Tothom s'atreveix amb Espanya perquè aquest és un estat dèbil que viu ancorat al segle XIX, somiant un imperi que ja no existeix i que sobreviu en l'actualitat enmig de portades de diaris delirants que amaguen un sistema polític i econòmic corromput i en descomposició.

10)
És Holanda, és Rússia, és Kosovo, ara és el Marroc i demà serà qualsevol altre. Amb el dèbil tothom s'hi atreveix, sobretot si aquest ha demostrat una gran incompetència i inoperància. Per això l'eurodiputat González Pons ja va advertir:

https://twitter.com/populares/status/1017395292075888642?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1017395292075888642%7Ctwgr%5E%7Ctwcon%5Es1_&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.elnacional.cat%2Fes%2Fpolitica%2Fgonzalez-pons-irritado-suspension-tratado-schengen_287358_102.html

i 11)
Joe Biden, sis mesos després de la seva victòria, ja havia mantingut converses amb 33 mandataris, però a principi de maig encara no havia despenjat el telèfon per parlar amb Pedro Sánchez. I això dóna una idea de la posició que ocupa Espanya en el nou context internacional.

PD.
Per a qui vulgui aprofundir una miqueta més en el tema d'Espanya i la seva lenta irrellevància internacional i que en el seu moment ja va fer disparar les alarmes del Real Instituto Elcano:

bernatdeltell.cat/espanya-paga-u…