1) Manuel Valls va ser l'escollit del Grupo Godó i per això va ser entrevistat desenes de vegades; l'esperança blanca de l'unionisme; el polític que els "analistes" asseguraven que "segons totes les enquestes internes serà el proper alcalde de Barcelona sense cap mena de dubte";
2) l'home que va venir a redimir-nos dels nostres pecats provincians i menjava xurros al carrer Petritxol; el que va idear una "magnífica" campanya electoral basada en una rajola; el sutil, llest i fi "estratega" que va participar a la manifestació de Colón amb l'extrema dreta;
3) qui va enredar a algunes grans fortunes de Barcelona perquè li paguessin un sou mensual "per la seva dedicació a la ciutat"; l'home que va prometre una llista municipal de grans prohoms i gestors i va acabar amb Eva Parera i Celestino Corbacho;
4) l'home que donava lliçons de democràcia mentre era condemnat pel TEDH; el candidat que davant l'astorament dels seus "paganos" va fer alcaldessa Ada Colau i aquesta el va acceptar; qui deia que "la ciutat necessita ordre, sempre tolerància, però ordre i tolerància 0 en tot el
5) que és delinqüència" mentre el Tribunal de Comptes detectava "irregularitats de tresoreria" en la seva campanya electoral; l'home "il·lustrat" que va tenir un comportament histriònic en el sopar de lliurament del premi Nadal a @martigau per la seva gran novel·la "La vigília".
6) Manuel Valls, aquest personatge que arran del pregó de la Mercè, pronunciat per Tortell Poltrona, va tuitejar amb indignació: "Prou de relats falsos, de mentides i d'atacs contra la democràcia espanyola". El republicà Valls defensor de Felipe VI: “lo necesitamos más que nunca"
7) Manuel Valls, aquest personatge histriònic que va acusar al president @QuimTorraiPla d'haver gestionat la pandèmia “con fanatismo" mentre ell ha estat el gran absent de les comissions de l'Ajuntament Barcelona perquè en el fons la ciutat i la seva gent li importaven un rave.
8) Si aquest fos un país seriós amb una premsa realment lliure que fes periodisme i no propaganda, Manuel Valls no hauria ni pogut presentar-se a les eleccions. Que un farsant com aquest hagi enredat a certes elits locals i periodístiques demostra el seu grau d'incompetència.
i 9)
Per cert, Manuel Valls va anunciar fa uns anys que "el meu compromís amb Barcelona segueix invariable" tot i perdre les eleccions.
1) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme està desmoralitzat" (així, en general) m'agradaria saber si s'inclouen els 603.607 que van votar ERC el 14F. Del darrer president republicà han passat 41 anys i per tant no crec que ara estiguin precisament desmotivats...
2) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme ha caigut del cavall" (així, en general) m'agradaria saber si es refereix als 568.002 que van votar JxCat el 14F (un partit acabat de néixer) o als 77.059 del PDeCAT que va comptar amb el suport de "patums" i grans mitjans.
3) I a la història em remeto: a les eleccions del 27-S 2015, les que va guanyar JxSí, Unió Democràtica (que ja havia trencat la coalició amb Convergència) va obtenir 103.293 vots i 0 diputats. Poc després desapareixia. Ara, el PDeCAT n'ha tret uns 77.000. La caiguda del cavall...
1) Quan la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño va perdre la votació per dirigir l'Eurogrup el passat 7 de juliol, de sobte alguns van obrir els ulls i es van adonar de l'escassa influència i rellevància d'Espanya en els organismes internacionals.
2) Espanya encara té pes internacional (per població i territori) però no es correspon gens aquest pes amb la influència que hauria de tenir. Dit d'una altra manera, països amb menys població i km2 gaudeixen de molta més rellevància i prestigi diplomàtic que no pas Espanya.
3) Alguns explicàvem (portem alguns anys fent-ho) de la irrellevància d'Espanya en el nou context internacional. Explicar-ho ara amb un enfilall de piulades és difícil, perquè la irrellevància i l'escassa influència d'Espanya en l'esfera internacional es deu a varis factors.
1) Hermanas:
Carmen Lamela: la jueza que llevó el "caso" presos políticos y Sandro Rosell, entre otros
María Luisa Lamela: interventora general del Estado y la encargada de controlar las finanzas de la Generalitat (y también del resto de territorios)
2) Hermanos:
Diego Pérez de los Cobos: responsable de la "coordinación" policial del 1-O
Francisco Pérez de los Cobos: ex TC, militante del PP y el hombre del Estado destinado al Tribunal Europeo Derechos Humanos. Su ineptitud con el inglés y el francés le cerró el acceso al TEDH
3) Familiares:
Iñigo Pérez de Herrasti: autor del ataque a Blanquerna el 11-9-2013. La Sala Segunda del TC acordó suspender ingreso en prisión impuesta por el TS. Herrasti es cuñado del ex portavoz del gobierno Iñigo Méndez de Vigo y primo del ex ministro de Defensa Pedro Morenés
1) Llegeixo alguns titulars que ja circulen de la sessió de control al govern d'avui del 12 de maig que no s'acaben d'ajustar del tot amb la realitat. I crec que els matisos són importants. El president Sánchez, responent al diputat republicà @gabrielrufian, ha dit: "por supuesto
2) este gobierno va a cumplir con su hoja de ruta de reencuentro ENTRE la sociedad catalana y la sociedad catalana con la sociedad española, no le quepa la menor duda", i no pas "este gobierno cumplirá con su hoja de ruta para el reencuentro entre la sociedad catalana y española"
3) Encara que no ho sembli, el matís és important, perquè el president Sánchez, com ja ha fet en altres ocasions, situa el marc mental en un conflicte ENTRE catalans i per això ell lluitarà "por el reencuentro". I per cert, també em sembla sorprenent que els mitjans no recullin
1) @Esquerra + @JuntsXCat. Pacte independentista bipartit que suma 65 diputats i més d’1.170.000 vots. Si hi afegim la @cupnacional ja ens aniríem als 74 diputats (quatre més que en l'anterior legislatura) i 1.360.696 vots. Però... són possibles aquests pactes? Paguen la pena?
2) Què tenen en comú la CUP, ERC i el partit liderat per @KRLS ? Poca cosa excepte l’eix nacional; per tant, si es produeix aquest pacte és per reimpulsar el procés cap a l’autodeterminació i/o un futur canvi de model de país en la forma que així decideixen els seus ciutadans.
3) Però si després d’aquesta legislatura no es produeix cap canvi significatiu pel que fa a la conflictiva relació entre Catalunya i Espanya, la pregunta serà: i per a què ha servit, aquest pacte independentista? Amb quina excusa tornaran a demanar el vot d’aquí a quatre anys?
1)
Quan sento algunes analistes dient que Pedro Sánchez no té més remei que pactar amb "indepes" i Bildu crec que no tenen en compte una variable, i és que el mateix PSOE no ho permetrà. Imaginem el següent escenari: un alcalde/president autonòmic socialista opta a la reelecció.
2) Aquest alcalde tindrà des d'ara mateix tota l'oposició acusant-lo de pertànyer a un partit "amic" d'etarres i dels que volen destruir Espanya. I enmig de tot això, unes retallades brutals i la creació de nous impostos aplicats pel govern "més progressista" de la història.
3) En aquest context, l'alcalde/president autonòmic socialista no cal ni que es presenti a la reelecció; no té res a fer. Per tant, el partit es mourà i anirà a per Sánchez, com el 2016. I l'Estat li donarà un cop de mà, a aquest PSOE-Règim '78, per tal d'enderrocar Sánchez