1) Recordo un sopar que vam anomenar el dels "12 apòstols" celebrat el febrer de 2020, just unes setmanes abans del confinament, que una persona prou rellevant va deixar anar aquesta afirmació: "la cuestión es saber si Felipe VI está por encima de las altas instancias judiciales
2) (TC, TS, AN) o bien por debajo. En el caso que esté por encima la solución es bastante fácil, ya que los altos representantes judiciales podrían argumentar que cumplían órdenes. En el caso que Felipe VI esté por debajo, la cosa se complica".
3) Qui està per damunt, el rei o l'alta judicatura?
Continuem. Avui, l'actual president del TS, Carlos Lesmes, ha dit que “un indulto, cuando no hay concordia, es difícil de aceptar”.
Recordeu aquesta afirmació de Carlos Lesmes i ara fem un salt enrere, cap al setembre de 2020
4) Què va passar el setembre de 2020? Doncs que per primera vegada Felipe VI no va assistir al lliurament de despatxos dels jutges a Barcelona, tot i que una setmana abans havia confirmat la seva presència. Per què? Doncs perquè el govern PSOE-Podemos s'hi va oposar.
5) I esclata tot. El president del CGPJ i del TS, Carlos Lesmes, retreu al govern que no hi ha motius suficients per excloure Felipe VI de la cerimònia. Però la vicepresidenta Carmen Calvo va justificar que sí, que hi havia "raons del dia a dia", però sense concretar quines.
6) Guerra oberta estat-govern. I com va acabar tot plegat? Doncs d'aquesta manera: "El rey llama a Carlos Lesmes y le dice que le "hubiese gustado" ir al acto de entrega de despachos a jueces en Barcelona".
Setembre 2020: 1. Govern s'oposa a què el rei vagi a Barcelona 2. Felipe VI truca a Lesmes per dir "estic enfadat perquè no em deixen anar a Barcelona" 3. Lesmes anuncia que el rei està enfadat
1. Govern PSOE-Podemos ja parla d'indults 2. El TS s’oposa als indults de tots els presos polítics per manca de penediment 3. Carlos Lesmes diu que "un indulto, cuando no hay concordia, es difícil de aceptar”
Hi ha hagut trucada de Felipe VI?
i 9)
Ya sabemos -por si había dudas- quien está por encima de las altas instancias judiciales...
I si hi ha algú que encara dubta de qui mana a Espanya, convindria recordar algunes coses:
1) Recapitulem i situem-nos al diumenge 10 de novembre de 2019 i així potser entendrem una mica millor tot el que està passant ara. El 10N se celebren eleccions generals, i tot i guanyar-les el PSOE, els resultats han estat força mediocres. Pedro Sánchez és un cadàver polític.
2) El CIS augurava gairebé 150 diputats al PSOE, i no només no s’hi acosta sinó que encara perd terreny respecte a les eleccions del 28 d’abril del mateix any: de 123 diputats (28 abril) a 120 (10 novembre). I clar, comencen les especulacions i el soroll de sabres dins del partit
3) La vella guàrdia li té ganes, a Sánchez, no el pot ni veure. Va guanyar en unes primàries a la candidata oficial, Susana Díaz, tot i el suport que "la sultana" va rebre dels aparells del partit, i a sobre va fer fora Rajoy en una moció de censura amb el suport dels indepes!
1) Manuel Valls va ser l'escollit del Grupo Godó i per això va ser entrevistat desenes de vegades; l'esperança blanca de l'unionisme; el polític que els "analistes" asseguraven que "segons totes les enquestes internes serà el proper alcalde de Barcelona sense cap mena de dubte";
2) l'home que va venir a redimir-nos dels nostres pecats provincians i menjava xurros al carrer Petritxol; el que va idear una "magnífica" campanya electoral basada en una rajola; el sutil, llest i fi "estratega" que va participar a la manifestació de Colón amb l'extrema dreta;
3) qui va enredar a algunes grans fortunes de Barcelona perquè li paguessin un sou mensual "per la seva dedicació a la ciutat"; l'home que va prometre una llista municipal de grans prohoms i gestors i va acabar amb Eva Parera i Celestino Corbacho;
1) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme està desmoralitzat" (així, en general) m'agradaria saber si s'inclouen els 603.607 que van votar ERC el 14F. Del darrer president republicà han passat 41 anys i per tant no crec que ara estiguin precisament desmotivats...
2) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme ha caigut del cavall" (així, en general) m'agradaria saber si es refereix als 568.002 que van votar JxCat el 14F (un partit acabat de néixer) o als 77.059 del PDeCAT que va comptar amb el suport de "patums" i grans mitjans.
3) I a la història em remeto: a les eleccions del 27-S 2015, les que va guanyar JxSí, Unió Democràtica (que ja havia trencat la coalició amb Convergència) va obtenir 103.293 vots i 0 diputats. Poc després desapareixia. Ara, el PDeCAT n'ha tret uns 77.000. La caiguda del cavall...
1) Quan la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño va perdre la votació per dirigir l'Eurogrup el passat 7 de juliol, de sobte alguns van obrir els ulls i es van adonar de l'escassa influència i rellevància d'Espanya en els organismes internacionals.
2) Espanya encara té pes internacional (per població i territori) però no es correspon gens aquest pes amb la influència que hauria de tenir. Dit d'una altra manera, països amb menys població i km2 gaudeixen de molta més rellevància i prestigi diplomàtic que no pas Espanya.
3) Alguns explicàvem (portem alguns anys fent-ho) de la irrellevància d'Espanya en el nou context internacional. Explicar-ho ara amb un enfilall de piulades és difícil, perquè la irrellevància i l'escassa influència d'Espanya en l'esfera internacional es deu a varis factors.
1) Hermanas:
Carmen Lamela: la jueza que llevó el "caso" presos políticos y Sandro Rosell, entre otros
María Luisa Lamela: interventora general del Estado y la encargada de controlar las finanzas de la Generalitat (y también del resto de territorios)
2) Hermanos:
Diego Pérez de los Cobos: responsable de la "coordinación" policial del 1-O
Francisco Pérez de los Cobos: ex TC, militante del PP y el hombre del Estado destinado al Tribunal Europeo Derechos Humanos. Su ineptitud con el inglés y el francés le cerró el acceso al TEDH
3) Familiares:
Iñigo Pérez de Herrasti: autor del ataque a Blanquerna el 11-9-2013. La Sala Segunda del TC acordó suspender ingreso en prisión impuesta por el TS. Herrasti es cuñado del ex portavoz del gobierno Iñigo Méndez de Vigo y primo del ex ministro de Defensa Pedro Morenés
1) Llegeixo alguns titulars que ja circulen de la sessió de control al govern d'avui del 12 de maig que no s'acaben d'ajustar del tot amb la realitat. I crec que els matisos són importants. El president Sánchez, responent al diputat republicà @gabrielrufian, ha dit: "por supuesto
2) este gobierno va a cumplir con su hoja de ruta de reencuentro ENTRE la sociedad catalana y la sociedad catalana con la sociedad española, no le quepa la menor duda", i no pas "este gobierno cumplirá con su hoja de ruta para el reencuentro entre la sociedad catalana y española"
3) Encara que no ho sembli, el matís és important, perquè el president Sánchez, com ja ha fet en altres ocasions, situa el marc mental en un conflicte ENTRE catalans i per això ell lluitarà "por el reencuentro". I per cert, també em sembla sorprenent que els mitjans no recullin