Thread by @Bernat_Deltell

1)
Recapitulem i situem-nos al diumenge 10 de novembre de 2019 i així potser entendrem una mica millor tot el que està passant ara. El 10N se celebren eleccions generals, i tot i guanyar-les el PSOE, els resultats han estat força mediocres. Pedro Sánchez és un cadàver polític.

2)
El CIS augurava gairebé 150 diputats al PSOE, i no només no s’hi acosta sinó que encara perd terreny respecte a les eleccions del 28 d’abril del mateix any: de 123 diputats (28 abril) a 120 (10 novembre). I clar, comencen les especulacions i el soroll de sabres dins del partit

3)
La vella guàrdia li té ganes, a Sánchez, no el pot ni veure. Va guanyar en unes primàries a la candidata oficial, Susana Díaz, tot i el suport que "la sultana" va rebre dels aparells del partit, i a sobre va fer fora Rajoy en una moció de censura amb el suport dels indepes!

4)
Però el 10N, amb els mals resultats obtinguts pel PSOE, sembla que la carrera política de Pedro Sánchez arriba al seu final. Durant la nit electoral alguns mitjans apunten ja a un govern del PSOE en minoria, encapçalat per un dirigent històric, amb el suport extern del PP.

5)
El compromís és que el PSOE governi el país durant dos anys i, a mitja legislatura, es convoquin unes noves eleccions sense l’amenaça de Podemos ni la dels partits independentistes catalans perquè ja s’hauria “retocat” la llei electoral.

6)
Però Pedro Sánchez ensuma que li estan fent el llit i es mou amb celeritat. Lliga ràpidament un acord amb Pablo Iglesias davant la sorpresa de tothom. De cop, allò que semblava impossible durant mesos esdevé realitat en qüestió d’hores.

7)
D’aquesta manera, Sánchez evita que l’oposició interna tingui temps d’organitzar-se. I també hi ha una segona lectura: no és el mateix voler enderrocar un candidat amb 120 diputats (els del PSOE) que amb -irònicament- 155 (PSOE + Podemos) i un acord de govern pactat i signat.

8)
Recordem que a les eleccions del 28 d'abril de 2019 el PSOE obté 123 diputats i els Ciudadanos d'Albert Rivera 57. Entre els dos sumen majoria absoluta. L'Estat pressiona per a un acord i així liquidar el conflicte territorial i presentar Albert Rivera al món com el bon català

9)
Però les relacions personals entre Sánchez i Rivera són desastroses, i a més, hi ha un factor que els allunya encara més, i és la pífia que comet C's participant a la manifestació de Colón al costat de VOX. I el president Macron adverteix Rivera:
elmundo.es/internacional/…

10)
Sánchez no pactarà amb C's, però la pressió de l'Estat per a què no ho faci amb Podemos és brutal. La situació s'encalla i finalment es convoquen noves eleccions el 10 de novembre del mateix 2019 amb els resultats que ja he explicat: baixa PSOE i C's passa de 57 a 10 diputats

11)
La nit electoral del 10N l'Estat entra en pànic. S'ho veu a venir: hi haurà pacte d'esquerres amb el suport d'alguns partits independentistes. A la mateixa nit electoral ja hi ha moviments dins del PSOE per rellevar Pedro Sánchez.

12)
Per això, en qüestió d'hores, Sánchez lliga un pacte amb Iglesias. I Iglesias? Per què hores després de les eleccions accepta formar govern amb el PSOE? Alguns periodistes que segueixen l’actualitat política a Madrid afirmen que l’oferta de Sánchez a Iglesias és molt clara:

13)
“si jo caic, tu no arribaràs mai al govern”. L'acord impacta de ple en els poders i ressorts interns de l’Estat. I s’actua. Primer, com ja he dit, es vol que el mateix PSOE elimini políticament Pedro Sánchez. Però aquest es mou ràpid i l’intent queda només en temptativa.

14)
El segon moviment, en canvi, ja és de més calat: González i Rajoy defensen un gran pacte d’estat PSOE-PP per a "l'estabilitat". Però el problema continua sent Pedro Sánchez. Pot haver-hi un pacte de legislatura entre socialistes i populars? Sí, però sense Pedro Sánchez.

15)
Pablo Casado no pot donar suport al candidat socialista que el maig de 2018 impulsa -i guanya!- una moció de censura contra un tal M. Rajoy. Una moció, recordem-ho, que a sobre rep el suport de Podemos, independentistes catalans, nacionalistes bascos i “els etarres” de Bildu

16)
Per tot això, Pablo Casado no pot donar suport a Sánchez. Seria una humiliació al partit, a bona part de la militància, i a un tal M. Rajoy. En els debats electorals el candidat popular diu que no donarà suport a Sánchez, però no tanca mai la porta a un pacte amb el PSOE.

17)
Però Pedro Sánchez lliga el pacte amb Podemos i és investit president gràcies al suport dels "indepes", entre d'altres. I deixa l’Estat i les tres potes sobre les quals se sustenta el Règim 78 (monarquia-guàrdia civil-alta judicatura) profundament ferit, furiós... i rabiós!

18)
I ara fem un salt endavant. Sánchez comet una greu errada a Múrcia, i la seva sort comença a canviar. I arriben els indults. I qui s'hi oposa? L'Estat. I torna a aparèixer Felipe González (qui el 10N ja estava movent fils) i Susana Díaz espera tornar-li la garrotada a Sánchez

19)
No ens enganyem; Al govern del PSOE tant se li en foten els indults, el que passa és que necessita ERC i vol començar a marcar distància davant les sentències que arribaran d'EU, però l'Estat vol venjança. El periodista @apuente l'encerta de ple:

https://twitter.com/apuente/status/1397292263940759555

i 20)
Catalunya ha provocat la implosió de l'Estat i la guerra entre govern i règim 78. Ara, amb l'excusa dels indults, l'Estat veu la manera de rematar a Sánchez, però convindria recordar la frase de la pel·lícula Herida: “La gente herida es peligrosa, sabe que puede sobrevivir”