1) Dos tòtems del periodisme unionista com Fernando Ónega i José Antonio Zarzalejos ja escrivien el passat 21 d'octubre uns articles impregnats de derrotisme demostrant el desastre que "regna" a Espanya i que les coses no van bé. Aquests darrers dies n'hem tingut més exemples.
2) Tots aquests articles d'opinió (i algun d'informació) que s'han publicat recentment tenen en comú tres titulars: Espanya rebrà fortes garrotades judicials provinents d'EU, l'indult és una derrota en tota regla de l'Estat, i el president @KRLS tornarà relativament aviat.
3) Es podria dir que el derrotisme s'ha instal·lat des de fa temps a la corte y villa i que alguns ja han començat a obrir els ulls a la realitat. I si no, aquí en tenim un dels millors exemples, la recent entrevista a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que deia el següent:
4) "El fracaso del 1-O, unas escenas que eran incomprensibles fuera de nuestro país y que me costó mucho explicar a los que me rodeaban. Ese camino no lo podemos retomar". No hem d'oblidar que Calviño va patir fa un any una dolorosa derrota en la votació per presidir l'Eurogrup.
5) A tot això, cal afegir-hi l'entrevista de l'influent New York Times a Jordi Cuixart (portada en la seva edició internacional), el Consell d’Europa recomanant a Espanya que hauria de retirar les euroordres i alliberar els presos polítics i el
6) Tribunal General de la UE (TGUE) acceptant la mesura cautelar demanada per la defensa dels eurodiputats. Per tot això, no és estrany que un periodista com José Alejandro Vara escrivís que "en pleno corazón de Europa, tras la reunión del Consejo, uno de sus órganos vitales,
7) en presencia de los máximos líderes de la UE, con Merkel y Macron como testigos excepcionales, el jefe del Ejecutivo tejía un manto de descrédito sobre el edificio del Tribunal Supremo que acababa de pronunciarse en forma inequívoca contra los indultos" vozpopuli.com/opinion/presid…
8) Alguns analistes fa temps que avisen que la greu situació social, econòmica i territorial d'Espanya porta el país al col·lapse i que això provocaria:
-augment de l'extrema dreta
-soroll de sabres
-amenaça de Spainexit
9) I a tot això, aquest diumenge, els del PP (sense Feijóo), les escorrialles de C's i VOX (els grans triomfadors) es manifestaran de nou a Colón en contra d'uns indults que per llei està ara obligat a signar Felipe VI. El mateix rei que el 3-O va marcar el camí: "¡a por ellos!"
10) Espanya paga un preu molt alt a causa del conflicte territorial amb Catalunya, i per això perd pes, rellevància i reputació en els centres de decisió i de poder de les institucions europees. I per això alguns magistrats del Tribunal Constitucional ja s'estan desmarcant.
i 11)
I no, tot això no acosta Catalunya a la independència, sinó que obliga Espanya a dialogar. I per a l'Estat, això ja és una derrota: "Quizás porque en España ya no hay Estado. Y a punto estamos de que ni siquiera haya España. Denle tiempo".
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Colón (1a parte)
Domingo 10 febrero 2019. Demostración de fuerza de Partido Popular, Ciudadanos y Vox en el centro de Madrid para defender la unidad de España, pedir elecciones inmediatas y protestar contra la "política de diálogo" de Pedro Sánchez con el Gobierno de Cataluña.
2) Resultado de la manifestación de Colón unos meses después:
-El Partido Popular obtiene los peores resultados de su historia en las elecciones del 28 abril de 2019: 66 diputados (de 137) y pierde unos cuatro millones de votos respecto a las anteriores elecciones generales
3) -Ciudadanos y Manuel Valls, que también participó en la manifestación de Colón, obtienen solo 6 concejales en las elecciones municipales de Barcelona
-El presidente Macron advierte a Albert Rivera que no acepta ambigüedades con Vox y amenaza con romper la "cooperación" en EU
1) Recapitulem i situem-nos al diumenge 10 de novembre de 2019 i així potser entendrem una mica millor tot el que està passant ara. El 10N se celebren eleccions generals, i tot i guanyar-les el PSOE, els resultats han estat força mediocres. Pedro Sánchez és un cadàver polític.
2) El CIS augurava gairebé 150 diputats al PSOE, i no només no s’hi acosta sinó que encara perd terreny respecte a les eleccions del 28 d’abril del mateix any: de 123 diputats (28 abril) a 120 (10 novembre). I clar, comencen les especulacions i el soroll de sabres dins del partit
3) La vella guàrdia li té ganes, a Sánchez, no el pot ni veure. Va guanyar en unes primàries a la candidata oficial, Susana Díaz, tot i el suport que "la sultana" va rebre dels aparells del partit, i a sobre va fer fora Rajoy en una moció de censura amb el suport dels indepes!
1) Recordo un sopar que vam anomenar el dels "12 apòstols" celebrat el febrer de 2020, just unes setmanes abans del confinament, que una persona prou rellevant va deixar anar aquesta afirmació: "la cuestión es saber si Felipe VI está por encima de las altas instancias judiciales
2) (TC, TS, AN) o bien por debajo. En el caso que esté por encima la solución es bastante fácil, ya que los altos representantes judiciales podrían argumentar que cumplían órdenes. En el caso que Felipe VI esté por debajo, la cosa se complica".
3) Qui està per damunt, el rei o l'alta judicatura?
Continuem. Avui, l'actual president del TS, Carlos Lesmes, ha dit que “un indulto, cuando no hay concordia, es difícil de aceptar”.
Recordeu aquesta afirmació de Carlos Lesmes i ara fem un salt enrere, cap al setembre de 2020
1) Manuel Valls va ser l'escollit del Grupo Godó i per això va ser entrevistat desenes de vegades; l'esperança blanca de l'unionisme; el polític que els "analistes" asseguraven que "segons totes les enquestes internes serà el proper alcalde de Barcelona sense cap mena de dubte";
2) l'home que va venir a redimir-nos dels nostres pecats provincians i menjava xurros al carrer Petritxol; el que va idear una "magnífica" campanya electoral basada en una rajola; el sutil, llest i fi "estratega" que va participar a la manifestació de Colón amb l'extrema dreta;
3) qui va enredar a algunes grans fortunes de Barcelona perquè li paguessin un sou mensual "per la seva dedicació a la ciutat"; l'home que va prometre una llista municipal de grans prohoms i gestors i va acabar amb Eva Parera i Celestino Corbacho;
1) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme està desmoralitzat" (així, en general) m'agradaria saber si s'inclouen els 603.607 que van votar ERC el 14F. Del darrer president republicà han passat 41 anys i per tant no crec que ara estiguin precisament desmotivats...
2) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme ha caigut del cavall" (així, en general) m'agradaria saber si es refereix als 568.002 que van votar JxCat el 14F (un partit acabat de néixer) o als 77.059 del PDeCAT que va comptar amb el suport de "patums" i grans mitjans.
3) I a la història em remeto: a les eleccions del 27-S 2015, les que va guanyar JxSí, Unió Democràtica (que ja havia trencat la coalició amb Convergència) va obtenir 103.293 vots i 0 diputats. Poc després desapareixia. Ara, el PDeCAT n'ha tret uns 77.000. La caiguda del cavall...
1) Quan la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño va perdre la votació per dirigir l'Eurogrup el passat 7 de juliol, de sobte alguns van obrir els ulls i es van adonar de l'escassa influència i rellevància d'Espanya en els organismes internacionals.
2) Espanya encara té pes internacional (per població i territori) però no es correspon gens aquest pes amb la influència que hauria de tenir. Dit d'una altra manera, països amb menys població i km2 gaudeixen de molta més rellevància i prestigi diplomàtic que no pas Espanya.
3) Alguns explicàvem (portem alguns anys fent-ho) de la irrellevància d'Espanya en el nou context internacional. Explicar-ho ara amb un enfilall de piulades és difícil, perquè la irrellevància i l'escassa influència d'Espanya en l'esfera internacional es deu a varis factors.