1) Albert Rivera ha estat un dels polítics més sobrevalorats del nostre país. Ni coherència, ni intel·ligència, ni empatia, ni encara menys visió estratègica. Un bluf que durant uns anys ha ocupat hores i pàgines als mitjans que el presentaven com un estadista quan en realitat és
2) un populista aprenent d'Alejandro Lerroux. Rivera es despertava socialdemòcrata, dinava liberal, feia el cafè conservador i se n'anava a dormir amb VOX. Un partit de frikis i violents emparat per l’Íbex35 i certs "intel·lectuals" que s'autoproclamaven "d'esquerres", rabiosos
3) amb l'alcalde Pasqual Maragall a qui acusaven de traïdor per haver pactat amb el "nacionalisme" quan es van crear els tripartits amb ERC. Rivera no ha aportat absolutament res ni a la societat catalana ni a l’espanyola. El seu partit, Ciudadanos, no sabies si era de dretes o
4) esquerres, si socialdemòcrata, conservador o liberal, sense programa, contra la cultura i la llengua catalana, que es declarava antinacionalista i defensava els toros i es presentava amb la bandera espanyola a tot arreu, un partit amb un líder com Rivera que posava a la picota
5) professors de l’IES Palau amb falses acusacions, que aplaudia concentracions feixistes, que es vantava de ser un estadista quan era un vulgar populista, que els mitjans el consideraven “un polític amb altura de mires” mentre Emmanuel Macron el desautoritzava públicament,
6) un partit que mitjans com la Sexta i La Vanguardia feien créixer al so de trompetes i tambors i titulars del tipus “la nova Catalunya demana pas” per acabar sent un contenidor reciclador d’elements estrambòtics que havien militat en totes les sigles possibles i antagòniques.
7) En una entrevista a @vcliments, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB i Doctor en Sociologia per la UB, Climent reflexionava sobre C's i va dir: “que neix de l'odi acaba morint d'odi".
8) Ciudadanos i Albert Rivera han estat devorats pel seu propi odi perquè tot era fum, fang i brossa. I fruït d'aquest odi van ser els pactes amb VOX a Andalusia, per exemple, i d'aquí els avisos de Macron, que públicament va desautoritzar Rivera. Tot un president de la República
9) desautoritzant a un polític espanyol davant el silenci còmplice dels mitjans de comunicació. I és per això, per personatges com Rivera, que Espanya no entén ni com funciona el món, ni la diplomàcia internacional ni la justícia europea. I això els passa perquè viuen tancats en
10) una bombolla mediàtica d'autoconsum i referència constant. I per això organitzen manifestacions a la plaça Colón amb l'extrema dreta davant la sorpresa d'Europa, i per això C's (amb PP i VOX) va rebutjar debatre una moció d'urgència sobre l'homenatge a la División Azul en la
11) qual es van fer proclames antisemites, i per això Inés Arrimadas convoca una manifestació a Barcelona contra els indults (a la qual hi assisteixen quatre gats) perquè l'odi és contrari al diàleg i la "lideressa" té el cervell corcat per l'odi i no pot oferir res més que odi.
12) Però els anys d'èxit de C's té responsables que no hauríem d'oblidar mai: "intel·lectuals" que els van donar suport en els seus articles, opinadors que els van arropar, mitjans que els van promocionar (i molts d'ells catalans), politòlegs que els van blanquejar, i empreses
13) que van pagar les seves festes i neures nacionalistes que han desembocat en VOX. C's és un partit de fanàtics que als debats de @tv3cat la seva gran proposta de país era donar una carta de dimissió al director de la cadena.
i 14)
Pablo Casado ha fitxat Albert Rivera com a conseller i probablement anirà a les llistes del PP
El PP ha tornat a la plaça Colón
L'exlíder taronja va avisar: "Si prohibimos los toros habría que prohibir la caza, la pesca y el circo"
Que cadascú ho interpreti com li sembli
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Dos tòtems del periodisme unionista com Fernando Ónega i José Antonio Zarzalejos ja escrivien el passat 21 d'octubre uns articles impregnats de derrotisme demostrant el desastre que "regna" a Espanya i que les coses no van bé. Aquests darrers dies n'hem tingut més exemples.
2) Tots aquests articles d'opinió (i algun d'informació) que s'han publicat recentment tenen en comú tres titulars: Espanya rebrà fortes garrotades judicials provinents d'EU, l'indult és una derrota en tota regla de l'Estat, i el president @KRLS tornarà relativament aviat.
3) Es podria dir que el derrotisme s'ha instal·lat des de fa temps a la corte y villa i que alguns ja han començat a obrir els ulls a la realitat. I si no, aquí en tenim un dels millors exemples, la recent entrevista a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que deia el següent:
1) Colón (1a parte)
Domingo 10 febrero 2019. Demostración de fuerza de Partido Popular, Ciudadanos y Vox en el centro de Madrid para defender la unidad de España, pedir elecciones inmediatas y protestar contra la "política de diálogo" de Pedro Sánchez con el Gobierno de Cataluña.
2) Resultado de la manifestación de Colón unos meses después:
-El Partido Popular obtiene los peores resultados de su historia en las elecciones del 28 abril de 2019: 66 diputados (de 137) y pierde unos cuatro millones de votos respecto a las anteriores elecciones generales
3) -Ciudadanos y Manuel Valls, que también participó en la manifestación de Colón, obtienen solo 6 concejales en las elecciones municipales de Barcelona
-El presidente Macron advierte a Albert Rivera que no acepta ambigüedades con Vox y amenaza con romper la "cooperación" en EU
1) Recapitulem i situem-nos al diumenge 10 de novembre de 2019 i així potser entendrem una mica millor tot el que està passant ara. El 10N se celebren eleccions generals, i tot i guanyar-les el PSOE, els resultats han estat força mediocres. Pedro Sánchez és un cadàver polític.
2) El CIS augurava gairebé 150 diputats al PSOE, i no només no s’hi acosta sinó que encara perd terreny respecte a les eleccions del 28 d’abril del mateix any: de 123 diputats (28 abril) a 120 (10 novembre). I clar, comencen les especulacions i el soroll de sabres dins del partit
3) La vella guàrdia li té ganes, a Sánchez, no el pot ni veure. Va guanyar en unes primàries a la candidata oficial, Susana Díaz, tot i el suport que "la sultana" va rebre dels aparells del partit, i a sobre va fer fora Rajoy en una moció de censura amb el suport dels indepes!
1) Recordo un sopar que vam anomenar el dels "12 apòstols" celebrat el febrer de 2020, just unes setmanes abans del confinament, que una persona prou rellevant va deixar anar aquesta afirmació: "la cuestión es saber si Felipe VI está por encima de las altas instancias judiciales
2) (TC, TS, AN) o bien por debajo. En el caso que esté por encima la solución es bastante fácil, ya que los altos representantes judiciales podrían argumentar que cumplían órdenes. En el caso que Felipe VI esté por debajo, la cosa se complica".
3) Qui està per damunt, el rei o l'alta judicatura?
Continuem. Avui, l'actual president del TS, Carlos Lesmes, ha dit que “un indulto, cuando no hay concordia, es difícil de aceptar”.
Recordeu aquesta afirmació de Carlos Lesmes i ara fem un salt enrere, cap al setembre de 2020
1) Manuel Valls va ser l'escollit del Grupo Godó i per això va ser entrevistat desenes de vegades; l'esperança blanca de l'unionisme; el polític que els "analistes" asseguraven que "segons totes les enquestes internes serà el proper alcalde de Barcelona sense cap mena de dubte";
2) l'home que va venir a redimir-nos dels nostres pecats provincians i menjava xurros al carrer Petritxol; el que va idear una "magnífica" campanya electoral basada en una rajola; el sutil, llest i fi "estratega" que va participar a la manifestació de Colón amb l'extrema dreta;
3) qui va enredar a algunes grans fortunes de Barcelona perquè li paguessin un sou mensual "per la seva dedicació a la ciutat"; l'home que va prometre una llista municipal de grans prohoms i gestors i va acabar amb Eva Parera i Celestino Corbacho;
1) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme està desmoralitzat" (així, en general) m'agradaria saber si s'inclouen els 603.607 que van votar ERC el 14F. Del darrer president republicà han passat 41 anys i per tant no crec que ara estiguin precisament desmotivats...
2) Quan es fan afirmacions del tipus "l'independentisme ha caigut del cavall" (així, en general) m'agradaria saber si es refereix als 568.002 que van votar JxCat el 14F (un partit acabat de néixer) o als 77.059 del PDeCAT que va comptar amb el suport de "patums" i grans mitjans.
3) I a la història em remeto: a les eleccions del 27-S 2015, les que va guanyar JxSí, Unió Democràtica (que ja havia trencat la coalició amb Convergència) va obtenir 103.293 vots i 0 diputats. Poc després desapareixia. Ara, el PDeCAT n'ha tret uns 77.000. La caiguda del cavall...