Provaré d’explicar-vos la importància de la reunió que ahir va mantenir l’associació d’editors de jocs @hispaorg amb el Ministre de Comerç i Consum @agarzon , escolteu el decàleg del joc d’aquí baix i llegiu el twitt fixat 👇
@hispaorg@agarzon Fa gairebé 10 anys que la indústria dels jocs de taula moderns creix arreu del món, creix amb dobles dígits percentuals, al contrari del que passa amb altres indústries de l’entreteniment.
La pandèmia ha accelerat aquest creixement i la indústria ha explotat arreu del món.
Les causes derivades de la socialització venen de tres factors:
1 Creixement global de la classe mitjana culturitzada
2 Aïllament familiar de molts adults i famílies atomitzades
3 Voluntat d’allunyar-se de les pantalles per trobar espais de relació social
Les causes derivades del producte són:
1 Millor qualitat del producte i adaptat a tots els gustos
2 Augment de l’accessibilitat a tota mena de jocs (preu, complexitat, etc.)
3 Professionalització dels processos de disseny i producció
En termes d’economia:
1 Aparició de un gruix multi-disciplinar de professionals que treballen de manera internacional
2 Naixement d’un clúster generador de Propietats Intel·lectuals globals
3 Consolidació d’un mercat de caràcter global i multilingüe
Davant d’aquest augment del negoci, Catalunya està en una molt bona posició. Moltes de les iniciatives empresarials que han creat aquest mercat són aquí.
Igualment a la resta de l’estat hi ha hagut companyies amb molta empenta que han construït un dels millors mercats d’Europa.
De què es va parlar ahir?
1 El joc és Cultura (decàleg)
2 Reclamar un IVA cultural (ara el 21%)
3 Cobertura d’assistència a fires internacionals pels CREADORS de jocs
4 Evitar l’ús fraudulent de la paraula “joc” en la publicitat “d’apostes” -espero que incloses les públiques!-
Tot bé. Estic content que el sector no hagi anat a demanar diners com fa la resta de sectors culturals, la qual cosa ens destruiria com indústria i crearia un entorn clientelar del qual hem de fugir.
Jo hi hagués afegit dos aspectes molt rellevants:
1 La protecció amb tota la violència, del que sigui capaç de fer ús l’estat, davant les còpies i les falsificacions que ataquen l’esforç dels editors i roben diners als autors. Una praxi massa estesa en aquest país, de sempre.
2 Despertar l’interès de l’estat en la reindustrialització de les arts gràfiques (una cosa de la qual fa anys que en parlo, però que cap polític nostrat ha tingut a bé d’escoltar).
Pel que fa a les còpies, llegiu el que li ha passat darrerament als multi-guanyadors de premis internacionals en disseny de jocs, @jm_allue@viktorbir amb el seu joc “El niu del Cucut” d’ @HABA_es
Pel que fa a la reindustrialització crec que atabalats amb la mort del sector turístic, els polítics catalans no tenen temps d’entendre el merder que hi ha ara amb la producció a Xina i el col·lapse del transport marítim internacional. I haurien de.
Les conseqüències de la caiguda de la “fàbrica xinesa” són brutals
Les fàbriques europees especialistes en jocs (bàsicament alemanyes i poloneses) estan ampliant com boges les seves línies de producció. Però no ho faran ni a Catalunya ni a Espanya.
Això és una oportunitat.
Fabricar joc modern no és fer caixes de camises, és quelcom més sofisticat on hi incideix la tecnologia, les línies d’envasament competents, el just in time, la capacitat de gestió d’estocs i una planificació en adquisició de matèries primeres molt elaborada. No es pot improvisar
El nivell professional d’arts gràfiques del país està preparat per entomar el repte. Les empreses d’obediència local probablement imprimiran al voltant de 3 milions de jocs aquest 2021. Nostamal. I tots els editors europeus matarien per tenir més fàbriques fiables al continent.
El joc de taula modern és una oportunitat de les mides del finançament i la tecnologia que pot enfrontar una PIME, fins i tot una micro. Potser que algú de @vicepresicat i @empresacat en fes cas. Perquè el sector seguirà anant amunt, i ho pot fer a qualsevol altre lloc del món.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Fa uns anys, dècades, en un reportatge sobre Montecarlo vaig llegir que "els esportistes són la nova aristocràcia". Vaig trobar-ho encertat, gent inútil que exerceixen de model platònic per la gent normal. 👇
El temps ha reforçat aquesta bestiesa, la qual cosa ha permès que les opinions polítiques de futbolistes, tennistes i pilots de màquines infernals, esdevinguessin rellevants per la defensa de posicionaments que haurien de ser complexes. La futbolització de la política.
La conseqüència de tot això és el debat intens i sagnant sobre la retirada d'una estrella de la gimnàstica pels seus problemes d'ansietat davant l'èxit i el fracàs.
Per coincidències metafísiques han coincidit en el temps el centenari del Berlanga i la baixada de pantalons davant de Europa del Régimen Constitucional Quenosdimosentretodos, en forma dels indultets concedits pel Gobierno de Pedro Sànchez al Liceu 👇
El posicionament favorable als indults, a corre cuita, per part de les elits econòmiques catalanes del Cercle i Foment, que ahir picaven de mans a la platea del temple operístic, ha estat rebut de manera ferotge pel Deep State espanyol i els seus mitjans.
Aquest fet m’ha fet recordar l’argumentari que fèiem servir a Empresaris x la Independència quan explicàvem la bondat de la secessió des del punt de vista del món dels diners d’obediència catalana, abans l’ANC no caigués en mans del Madí i en Jordi Sànchez.
Després d'escoltar el Conseller d'Economia Jaume Giró al #FAQS dues coses:
1 Em reafirmo amb el que vaig dir en aquest enfilall
2 Comparativament amb el que estem acostumats, el nivell és estratosfèric.
Bany de realitat econòmica i sobre el poder als periodistes presents.
Brutal.
I per acabar-ho d'adobar: estima la,seva gossa i diu que la seva lleialtat l'emociona i considera el seu moment del dia més creatiu de dos quarts de vuit a les nou del matí! 🔝🤣🤣
Si us dic que també vaig començar a Europa Press a treballar (gràcies al senyor @saragones) i que recordo que volia un nou Baratech! Jo no era la persona, vaig marxar a publicitat, el nou periodista d'Economia va acabar essent en Jaume Giró! 😎 Que bo!
Dilluns Espanya posarà tot el que té i més per vendre al món la idea de la reconciliació amb Catalunya fent un acte sobre els indults convocat al Liceu pel President del Gobierno Pedro Sànchez. Cal demostrar que és una pantomima. 👇
La repressió judicial de l'1-O morirà als Tribunals Europeus, i els enemics de la UE tenen en el cas català una mina de comparacions contra la política exterior comunitària que retreu els excessos dels altres i aquí no fa res. Han de fer quelcom quan abans millor.
Espanya necessita els indults i escenificar la fi del conflicte. Per això els mateixos que se’ns van tirar al coll -patronals, església, guàrdia civil (nou cap de Catalunya parlant en català) i policia nacional (cursets de català) gesticulen ara el seu amor per Catalunya.
Diuen que el Pedro Sánchez vindrà a Barcelona a repartir els indults de manera clement en un acte de propaganda davant 300 convidats a aplaudir, ben triats per la foto. 👇
Aquest nivell de superioritat magnànima escenificat per la metròpoli és un altre insult que ha estat habilitat per la rendició dels nostres representants polítics a canvi de seguir enganxats a les institucions autonòmiques.
D'aquí poc reivindicar l'1-O serà pur folklore. Els independentistes de dretes tornaran a ser els bufanuvols que espatllen els dinars de Nadal a les padrines, i els d'esquerres es trobaran defensant utopies compartides de manera inofensiva pel sistema.
Sovint em pregunta gent que es vol introduir en la lectura de llibres sobre història militar ¿per on haurien de començar? És una pregunta trampa, perquè m’agradaria no fallar en la recomanació. La resposta no és fàcil. Per tant, faré una “guia” 👇 (fil llarg, ho sento)
El primer que hem de tenir en compte és que si el primer no ens agrada, correm el risc de no entrar en el tema i ens perdrem veritables joies. Per tant, la primera pregunta que hom cal fer-se és: què hi busco, què és el que m’agradaria saber?
Hem de saber, també, si volem saber sobre una “guerra” (war) o una “manera de fer la guerra” (warfare). No tenen res a veure, només el context de conflicte armat. Els primers parlen del gènere humà i dels fets, els segons dels protagonistes i les tècniques.