Ací teniu este mapa de la Ribera Baixa del Xúquer en època andalusina, fet per @feresquilache. Constituïa un "amal" (equivalent a una comarca) amb capital a Cullera, dividit en dos "husun"/castells o districtes fiscals: Cullera i Corbera. Els punts assenyalen alqueries/aldees.
A partir del mapa es pot deduir fàcilment que en aquell moment esta comarca vivia bàsicament de la marjal, més gran que ara. I no per a plantar arròs, sinó com a zona de caça, recol·lecció de plantes amb finalitats industrials i, sobretot, com a zona pastura per a la ramaderia.
Després de la conquesta moltes alqueries van desaparéixer per l'expulsió dels andalusins, ja que els colons cristians es van concentrar en pocs llocs, com Sueca. Altres com Matada es van poblar amb cristians, però es van despoblar amb la pesta del s. XIV. I alguns han sobreviscut

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Grup Harca

Grup Harca Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @harcamedievalis

9 Oct
Hui és #9dOctubre i no pot faltar el fil del Grup Harca sobre el tema. Intentarem donar una visió actual d'esta festa històrica, i tractar algunes de les conseqüències que més es deixen de banda normalment: la situació en la que van quedar els musulmans amb la conquesta.
1) Primer cal fer una distinció molt important: no és el mateix commemorar (recordar), que celebrar (festejar en positiu). Tothom sap que el 9 d'Octubre es commemora un fet històric concret, que és l'entrada de Jaume I a la ciutat de València dies després de la rendició dels...
2) ...seus habitants andalusins a l'exèrcit feudal encapçalat pel rei que l'havia conquerida. Però els valencians actuals no celebrem això, en absolut. El 9 d'Octubre és la data simbòlica que s'agafa, com es podia agafar una altra, per a celebrar el naixement del poble valencià.
Read 24 tweets
8 Oct
A voltes les coses no són com pareixen. Ja va explicar ací @blaiserver que Jaume I no va dir mai “Ameu i protegiu totes les persones...”: blog.harca.org/2017/10/17/jau…. Ara sabem que tampoc el rei va signar cap Tractat del Pouet amb al-Azraq a la Vall d’Alcalà. Vos expliquem per què!👇
El conegut Tractat del Pouet és un document amb doble redacció: en castellà (a voltes se n’ha dit aragonés, però és castellà) i en àrab, amb la problemàtica que oferix també una doble datació, el primer en abril de 1244 i el segon en abril de 1245. En ell, el fill de Jaume I...
L’infant Alfons d’Aragó pacta amb al-Azraq la cessió durant 3 anys d’una sèrie de castells de les valls d’Alcalà i Gallinera a canvi de rendes i el faculta a prendre’n altres: “de quantos castielos yo pueda ganar d’aquí adelant”. Però quan Roc Chabàs l’estudià fa més de 130 anys
Read 9 tweets
4 Oct
Fa uns dies @beittam ens demanava si podíem fer un fil sobre l'origen de la mocadorada. És un tema recurrent quan s'acosta el 9 d'Octubre, tot i que no està gens clar, però si ens ho demanen no podem dir que no, així que allà va el fil de hui amb alguns aclariments...👇 #amanar😜
1) Primer cal recordar per als despistats que la mocadorà està formada per dos tipus de dolços: d'una banda la piuleta i el tronador (després vorem què són) i per una altra les fruites. Tots són de massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de crema i es couen al forn...
2) ...seguint la mateixa recepta que la casca de Reis, mentres que les fruites no es couen, són una massa crua d'ametla molta, sucre, aigua i colorants. Pareix que no, però la diferència és important per a conéixer l'origen d'un i altre dolç, perquè probablement no fou el mateix.
Read 25 tweets
1 Oct
Durant la Germania de València, en 1520, s’organitzà la defensa de la ciutat establint esquadrons dels gremis en diferents punts de la ciutat. Hui estarien ubicats al Tossal, l'av. de l’Oest, la plaça de l’Ajuntament, la de Tetuan i la de la Mare de Déu. Fil amb l’ordenació! 👇
“Los officis han d’estar repartits en cinch parts ab totes ses banderes en la forma següent. En lo Toçal: Perayres, Sparters, Calderés, Tintorés de seda, Blanquers, Armers, Argenters, Sucrés. Los que han de guardar la plaça dels Pellicers: Velluters, Carnicers...
Corredors de coll, Corders, Ferrers e Manyans, Flaçaders, Pellicers, Peyxcadors, Abaxadors, Aluders. Los que han de guardar lo corral de Sant Francesch: Teixidors de llana e de lli, Sabaters, Assahunadors, Vanoners, Calsaters, Fusters, Traginers, Tapiners. Almudí, Speciers.
Read 5 tweets
29 Sep
Com hui és Sant Miquel aprofitarem per a fer difusió de tres retaules medievals valencians en els quals apareix este "sant". Pareu atenció que fem un fil d'imatges, començant per esta meravella d'autor desconegut, pintada a Itàlia al XV però relacionada amb la pintura valenciana.
En primer lloc este retaule atribuït al pintor Jaume Mateu (deixeble de Marçal de Sas, a qui s'atribuïa abans), pintat molt probablement en la primera meitat del segle XV i que prové del convent de la Puritat de València. Actualment és al Museu de Belles Arts, per compra en 2005.
Ací tenim en detall sant Miquel pintat com a cavaller derrotant al dimoni, que es representa sempre en forma de drac o serp. No l'heu de confondre amb sant Jordi matant el drac, ja que sant Miquel és un arcàngel i porta sempre ales. L'escena representa un passatge de l'Apocalipsi
Read 8 tweets
27 Sep
Fa uns dies el @levante_emv va publicar un article sobre el genoma d'un andalusí de Sogorb que va viure al segle XI. L'article diu coses molt interessants, però algunes necessiten matisacions i aclariments. Llegiu-lo si no ho heu fet, i en fem un fil.👇levante-emv.com/sociedad/2021/…
1) En primer lloc és molt interessant perquè el genoma confirma el mateix que l'estudi dels textos fa més de quaranta anys ja venia defensant, no sense reticències: la berberització de Xarq Alandalús, perquè la majoria de la població que hi va arribar després del 711 era amazic. Image
2) A més, era berber tant per línia masculina com femenina, la qual cosa va en la línia (és només un cas, per descomptat) del que Pierre Guichard va defensar a la seua tesi: que les tribus no es van barrejar inicialment amb la població local, sinó que es casaven entre ells. Image
Read 16 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal Become our Patreon

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(