Hui és #9dOctubre i no pot faltar el fil del Grup Harca sobre el tema. Intentarem donar una visió actual d'esta festa històrica, i tractar algunes de les conseqüències que més es deixen de banda normalment: la situació en la que van quedar els musulmans amb la conquesta.
1) Primer cal fer una distinció molt important: no és el mateix commemorar (recordar), que celebrar (festejar en positiu). Tothom sap que el 9 d'Octubre es commemora un fet històric concret, que és l'entrada de Jaume I a la ciutat de València dies després de la rendició dels...
2) ...seus habitants andalusins a l'exèrcit feudal encapçalat pel rei que l'havia conquerida. Però els valencians actuals no celebrem això, en absolut. El 9 d'Octubre és la data simbòlica que s'agafa, com es podia agafar una altra, per a celebrar el naixement del poble valencià.
3) Perquè a penes uns pocs mesos després de la conquesta de la capital, Jaume I va proclamar els Furs que definien la creació d'un nou regne amb lleis i institucions pròpies que, a la llarga, crearien una primera identitat valenciana. Ací està el gran simbolisme del 9 d'Octubre.
4) Per això és important diferenciar la commemoració de la celebració, ja que celebrar la conquesta al segle XXI, com es feia abans, seria una aberració. Hem de reinterpretar la data per a donar-li el seu vertader sentit actual, que va més enllà de lloar reis i guerres medievals.
5) Per descomptat, no tot és tan fàcil, puix no es tracta d'esborrar una part de la història per a centrar-nos sols en la que ens interessa. Cal ser conscients com a societat actual i moderna que el nostre origen remot com a poble està basat en la destrucció d'una altra societat.
6) I això és precisament del que volem parlar ara, dels vençuts al segle XIII. Perquè nosaltres com a societat no podem flagel·lar-nos, ni tampoc amagar el que no ens agrada del nostre passat, sinó que cal conéixer-lo com va ser, comprendre què va passar i per què, i aprendre'n.
7) Durant la conquesta l'estratègia fou clara. Quan es posava setge a una ciutat o un castell, si la població es resistia molt després era expulsada, o potser acabava sent esclavitzada i venuda als mercats europeus. Si es rendien de seguida, signaven un pacte i es podien quedar.
8) Així, les primeres conquestes acabaren en expulsió, i això explica que el nord del regne quedara buidat de musulmans. Però a partir de 1236 això va canviar, perquè la por funcionava i els andalusins es rendien de seguida, evitant l'esclavitud i aconseguint pactes avantatjosos.
9) El desenvolupament de la guerra, amb la intromissió castellana al sud en plena conquesta, va fer que Jaume I signara molts pactes i que inicialment hi haguera poques expulsions. No perquè volguera permetre als andalusins seguir amb la seua vida, sinó per l'estratègia bèl·lica.
10) Per això en 1248, amb la conquesta cristiana formalment acabada però sense controlar del tot el territori, els andalusins van decidir reprendre la guerra i intentar fer fora els conqueridors. És el que es coneix com la revolta d'al-Azraq, tot i que hi va participar més gent.
11) Una vegada vençuts, com a represalia, Jaume I va trencar tots els pactes i decretà l'expulsió de tots els musulmans del regne de València. Eixe era el seu desig des del principi, però no ho podia fer pels pactes signats i per la por a buidar el regne i no poder repoblar-lo.
12) De fet, per això la majoria de senyors feudals amb vassalls musulmans es van negar a obeir el rei. Tenien por a no poder substituir-los, en un context d'escassesa de colons cristians vinguts del nord, i ja s'havien adonat que als vassalls musulmans se'ls podia explotar més.
13) Encara així, van eixir per la frontera del regne fins a cent mil andalusins, que es diu prompte, tots en filera, que serien poc menys de la meitat de la població total andalusina prèvia a la conquesta. Imagineu l'escena en l'actualitat, amb cues de refugiats camí de l'exili.
14) No és que els que es van quedar (per voluntat del senyor, o resistint-se per la força a l'expulsió i signant nous pactes) van córrer millor sort. Sí, van poder seguir a les seues cases i terres, però a canvi de sotmetre's al pagament de fortes rendes i a treballs obligatoris.
15) D'altra banda, no tot van ser expulsions, també va haver trasllats interns reallotjant població musulmana per la força allà on interessava posar-los. Així és com es van crear algunes moreries com la de Vila-real, en 1279, amb andalusins deportats de Biar i Castalla al sud.
16) Les moreries van ser barris externs a les viles cristianes, sense muralles, on famílies de musulmans desarrelats s'afinaven. Però totes les viles volien una moreria, perquè eren una gran font d'ingressos per al senyor i una font de mà d'obra barata per a l'oligarquia local.
17) En resum, doncs, entre els morts per la guerra, els esclaus, els expulsats i els deportats, més de la meitat de la població nativa del regne va desaparéixer. I uns anys abans, a Mallorca, tota la població fou esclavitzada. Imagineu el que significaria això en l'actualitat.
18) Però nosaltres no podem jutjar això quasi 800 anys després des de la nostra talaia de superioritat moral contemporània. Hem de saber-ho i difondre que allò va passar, per a prendre'n i no repetir-ho, ja que fer això hui sí seria un crim de guerra amb els valors ètics actuals.
19) Tornem al principi. És normal lloar actualment un rei que va fer tot açò i que, d'acord amb els valors actuals, seria qualificat de criminal de guerra i genocida? Evidentment no. Però nosaltres no ho fem per això, sinó pel que va fer després i les conseqüències que va tindre.
20) És necessari entendre que una societat actual no pot celebrar la conquesta com si fora un fet bo i positiu. Però tampoc no podem jutjar els fets ni les persones del passat amb els nostres ulls, perquè per a la societat medieval això era molt normal, i sempre hi ha un context.
21) De fet, la conquesta valenciana no es pot entendre fora del seu context en l'expansió feudal. No sols a la península Ibèrica, sinó també de manera paral·lela a Irlanda amb els celtes, als països bàltics amb els eslaus pagans o a Terra Santa amb els musulmans. Poca diferència.
22) Que hui açò en dia aquells fets ens horroritzen és la prova que alguna cosa hem avançat. Som conscients que molta gent discreparà en un sentit o altre. Això és sa en una societats democràtica. Però així ho veiem nosaltres, com a historiadors i ciutadans valencians actuals.
23) Al remat, només desitjar-vos que passeu un bon 9 d'Octubre, celebreu el nostre origen com a poble pel que de veritat ha de significar hui dia i, a més, tingueu sempre present la història d'eixos altres valencians andalusins que ho van perdre tots perquè altres ho guanyaren.

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Grup Harca

Grup Harca Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @harcamedievalis

8 Oct
A voltes les coses no són com pareixen. Ja va explicar ací @blaiserver que Jaume I no va dir mai “Ameu i protegiu totes les persones...”: blog.harca.org/2017/10/17/jau…. Ara sabem que tampoc el rei va signar cap Tractat del Pouet amb al-Azraq a la Vall d’Alcalà. Vos expliquem per què!👇
El conegut Tractat del Pouet és un document amb doble redacció: en castellà (a voltes se n’ha dit aragonés, però és castellà) i en àrab, amb la problemàtica que oferix també una doble datació, el primer en abril de 1244 i el segon en abril de 1245. En ell, el fill de Jaume I...
L’infant Alfons d’Aragó pacta amb al-Azraq la cessió durant 3 anys d’una sèrie de castells de les valls d’Alcalà i Gallinera a canvi de rendes i el faculta a prendre’n altres: “de quantos castielos yo pueda ganar d’aquí adelant”. Però quan Roc Chabàs l’estudià fa més de 130 anys
Read 9 tweets
4 Oct
Fa uns dies @beittam ens demanava si podíem fer un fil sobre l'origen de la mocadorada. És un tema recurrent quan s'acosta el 9 d'Octubre, tot i que no està gens clar, però si ens ho demanen no podem dir que no, així que allà va el fil de hui amb alguns aclariments...👇 #amanar😜
1) Primer cal recordar per als despistats que la mocadorà està formada per dos tipus de dolços: d'una banda la piuleta i el tronador (després vorem què són) i per una altra les fruites. Tots són de massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de crema i es couen al forn...
2) ...seguint la mateixa recepta que la casca de Reis, mentres que les fruites no es couen, són una massa crua d'ametla molta, sucre, aigua i colorants. Pareix que no, però la diferència és important per a conéixer l'origen d'un i altre dolç, perquè probablement no fou el mateix.
Read 25 tweets
1 Oct
Durant la Germania de València, en 1520, s’organitzà la defensa de la ciutat establint esquadrons dels gremis en diferents punts de la ciutat. Hui estarien ubicats al Tossal, l'av. de l’Oest, la plaça de l’Ajuntament, la de Tetuan i la de la Mare de Déu. Fil amb l’ordenació! 👇
“Los officis han d’estar repartits en cinch parts ab totes ses banderes en la forma següent. En lo Toçal: Perayres, Sparters, Calderés, Tintorés de seda, Blanquers, Armers, Argenters, Sucrés. Los que han de guardar la plaça dels Pellicers: Velluters, Carnicers...
Corredors de coll, Corders, Ferrers e Manyans, Flaçaders, Pellicers, Peyxcadors, Abaxadors, Aluders. Los que han de guardar lo corral de Sant Francesch: Teixidors de llana e de lli, Sabaters, Assahunadors, Vanoners, Calsaters, Fusters, Traginers, Tapiners. Almudí, Speciers.
Read 5 tweets
29 Sep
Com hui és Sant Miquel aprofitarem per a fer difusió de tres retaules medievals valencians en els quals apareix este "sant". Pareu atenció que fem un fil d'imatges, començant per esta meravella d'autor desconegut, pintada a Itàlia al XV però relacionada amb la pintura valenciana.
En primer lloc este retaule atribuït al pintor Jaume Mateu (deixeble de Marçal de Sas, a qui s'atribuïa abans), pintat molt probablement en la primera meitat del segle XV i que prové del convent de la Puritat de València. Actualment és al Museu de Belles Arts, per compra en 2005.
Ací tenim en detall sant Miquel pintat com a cavaller derrotant al dimoni, que es representa sempre en forma de drac o serp. No l'heu de confondre amb sant Jordi matant el drac, ja que sant Miquel és un arcàngel i porta sempre ales. L'escena representa un passatge de l'Apocalipsi
Read 8 tweets
27 Sep
Fa uns dies el @levante_emv va publicar un article sobre el genoma d'un andalusí de Sogorb que va viure al segle XI. L'article diu coses molt interessants, però algunes necessiten matisacions i aclariments. Llegiu-lo si no ho heu fet, i en fem un fil.👇levante-emv.com/sociedad/2021/…
1) En primer lloc és molt interessant perquè el genoma confirma el mateix que l'estudi dels textos fa més de quaranta anys ja venia defensant, no sense reticències: la berberització de Xarq Alandalús, perquè la majoria de la població que hi va arribar després del 711 era amazic. Image
2) A més, era berber tant per línia masculina com femenina, la qual cosa va en la línia (és només un cas, per descomptat) del que Pierre Guichard va defensar a la seua tesi: que les tribus no es van barrejar inicialment amb la població local, sinó que es casaven entre ells. Image
Read 16 tweets
5 Apr
1) Hui és festa a bona part d’Europa, Dilluns de Pasqua, i, pandèmies a banda, és moment d’eixir a gaudir de la primavera, a jugar en colla, empinar el catxerulo i, per descomptat, a menjar-se la mona. Però quin és l'origen de la mona? És un costum només nostre? Obrim fil! 👇😉
2) La mona és el ‘brioix’, ‘panou’ o ‘pa socarrat’ tradicional de textura esponjosa amb un o diversos ous durs incrustats, a la qual generalment es dona forma de rosca, cistella o d’animal perquè són sobretot per als infants.
3) De fet, el costum per ací és que la regalen els padrins, els avis o els tios als seus fillols, nets o nebots, i antigament es posava un ou dur per cada any d’edat del xiquet/a, però això ha desaparegut i ja fa temps que hi ha tendència a reduir-ho a un únic ou per mona.
Read 30 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Too expensive? Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal Become our Patreon

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(