Naturalment, les concentracions de bons sous porten dinamització als serveis, i tmbé gentrificació... esclar. Però no es pot tenir tot. És allò de la manta que si et tapa el nas de la prosperitat et destapa els peus del preu dels pisos.
Llei de vida.
La gràcia de la concentració de talent sectorial no és només el mimetisme que atrau més companyies del sector o de la activitat. El millor són les lateralitats dins del sector que sorgeixen naturalment quan els professionals s'independitzen i formen noves companyies, per exemple.
Veurem si finalment això cristalitza i donem un impuls fort al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial a Barcelona.
I si em permeteu la boutade... fora hora! perquè la Intel·ligència no Artificial no fa niu darrerament per aquestes contrades.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
L’arribada de la IA de Microsoft a Barcelona ve acompanyada de la nota al marge que explica que el vicepresident de l’àrea de IA de la companyia de Gates és el català Jordi Ribas. I això m’ha portat a una mena d’epifania que voldria compartir amb vosaltres 👇
Desconec totalment si la catalanitat del vp de Microsoft té res a veure en la tria final de Barcelona. Coneixent les multinacionals, soc conscient que les decisions basades en les emocions i simpaties són mal rebudes pels teus pars, per tant es tractarà d’una decisió de negoci.
Tanmateix, la legió de catalans amb talent que tenim repartida per aquests mons de déu, de vegades tenen un retorn en forma de presència, inversió i visibilitat econòmica de Catalunya -gracies als seus esforços estrictament personals- Penso en ells com en una mena de nous indians
L’endemà de la fira, de la Diada, ja tenim les distorsions pertinents dels mitjans del règim autonòmic explicant sopars de duro, a la premsa espanyola fent passar el clau per la seva cabota i als twittàires híper-ventilats traient conclusions. Aquí baix 👇 les meves.
Primer de tot, jo no hi vaig anar, ni vaig convocar els limítrofes amb l’alliberament nacional com havia fet darrerament. Soc responsable, doncs, d’haver fet baixar la xifra d’assistència, igual que molts dels meus amics. Malgrat tot, altres emprenyats sí que hi van anar.
La xifra d’assistència va baixar, cert. Però és evident que tots els mcguffins del règim (aeroport, lluites compartides, recuperació, taula de diàleg) i el silenci dels mitjans a l’entorn de la convocatòria no van assolir l’objectiu de vendre el peix de la desaparició de la gent.
Provaré d’explicar-vos la importància de la reunió que ahir va mantenir l’associació d’editors de jocs @hispaorg amb el Ministre de Comerç i Consum @agarzon , escolteu el decàleg del joc d’aquí baix i llegiu el twitt fixat 👇
@hispaorg@agarzon Fa gairebé 10 anys que la indústria dels jocs de taula moderns creix arreu del món, creix amb dobles dígits percentuals, al contrari del que passa amb altres indústries de l’entreteniment.
La pandèmia ha accelerat aquest creixement i la indústria ha explotat arreu del món.
Les causes derivades de la socialització venen de tres factors:
1 Creixement global de la classe mitjana culturitzada
2 Aïllament familiar de molts adults i famílies atomitzades
3 Voluntat d’allunyar-se de les pantalles per trobar espais de relació social
Fa uns anys, dècades, en un reportatge sobre Montecarlo vaig llegir que "els esportistes són la nova aristocràcia". Vaig trobar-ho encertat, gent inútil que exerceixen de model platònic per la gent normal. 👇
El temps ha reforçat aquesta bestiesa, la qual cosa ha permès que les opinions polítiques de futbolistes, tennistes i pilots de màquines infernals, esdevinguessin rellevants per la defensa de posicionaments que haurien de ser complexes. La futbolització de la política.
La conseqüència de tot això és el debat intens i sagnant sobre la retirada d'una estrella de la gimnàstica pels seus problemes d'ansietat davant l'èxit i el fracàs.
Per coincidències metafísiques han coincidit en el temps el centenari del Berlanga i la baixada de pantalons davant de Europa del Régimen Constitucional Quenosdimosentretodos, en forma dels indultets concedits pel Gobierno de Pedro Sànchez al Liceu 👇
El posicionament favorable als indults, a corre cuita, per part de les elits econòmiques catalanes del Cercle i Foment, que ahir picaven de mans a la platea del temple operístic, ha estat rebut de manera ferotge pel Deep State espanyol i els seus mitjans.
Aquest fet m’ha fet recordar l’argumentari que fèiem servir a Empresaris x la Independència quan explicàvem la bondat de la secessió des del punt de vista del món dels diners d’obediència catalana, abans l’ANC no caigués en mans del Madí i en Jordi Sànchez.
Després d'escoltar el Conseller d'Economia Jaume Giró al #FAQS dues coses:
1 Em reafirmo amb el que vaig dir en aquest enfilall
2 Comparativament amb el que estem acostumats, el nivell és estratosfèric.
Bany de realitat econòmica i sobre el poder als periodistes presents.
Brutal.
I per acabar-ho d'adobar: estima la,seva gossa i diu que la seva lleialtat l'emociona i considera el seu moment del dia més creatiu de dos quarts de vuit a les nou del matí! 🔝🤣🤣
Si us dic que també vaig començar a Europa Press a treballar (gràcies al senyor @saragones) i que recordo que volia un nou Baratech! Jo no era la persona, vaig marxar a publicitat, el nou periodista d'Economia va acabar essent en Jaume Giró! 😎 Que bo!