L’endemà de la fira, de la Diada, ja tenim les distorsions pertinents dels mitjans del règim autonòmic explicant sopars de duro, a la premsa espanyola fent passar el clau per la seva cabota i als twittàires híper-ventilats traient conclusions. Aquí baix 👇 les meves. 
Primer de tot, jo no hi vaig anar, ni vaig convocar els limítrofes amb l’alliberament nacional com havia fet darrerament. Soc responsable, doncs, d’haver fet baixar la xifra d’assistència, igual que molts dels meus amics. Malgrat tot, altres emprenyats sí que hi van anar.
La xifra d’assistència va baixar, cert. Però és evident que tots els mcguffins del règim (aeroport, lluites compartides, recuperació, taula de diàleg) i el silenci dels mitjans a l’entorn de la convocatòria no van assolir l’objectiu de vendre el peix de la desaparició de la gent.
La “bèstia” necessita que la gent deixi de sortir al carrer per poder tornar als despatxos les decisions polítiques, els pactes, el repartiment de poder i dels quartos.
Mai va deixar de funcionar així, però formalment els partits havien de fer el teatre “d’escoltar al poble”.
Mai va deixar de funcionar així, però formalment els partits havien de fer el teatre “d’escoltar al poble”.
Els ha sortit el tret per la culata. L’elefant de les iaies irredemptes armades d’estelades no ha desaparegut. Ai las! Ans al contrari, la capacitat de resiliència i la tossuderia nacional no s’aturen posant una Conselleria de Feminisme, ni “exigint” el no-se-què de la Ricarda.
Una altra veritat derivada de la manifestació d’ahir no és tant la “divisió del moviment”, com ens volen colar, sinó la rasa insalvable entre la classe política i la gent que va fer l’1-O i les consultes.
Trobeu normal que els polítics presos, no adrecessin un discurs combatiu al poble la primera Diada en llibertat? Perdre aquest moment de glòria per humilitat? No.
Sabien que serien xiulats i es van amagar darrera dels mossos. Aquesta és la victòria independentista d’ahir.
Sabien que serien xiulats i es van amagar darrera dels mossos. Aquesta és la victòria independentista d’ahir.
La gent n’és ben conscient que el poder intenta crear una nova realitat basada en la “conllevanza”, en el conflicte etern i irresoluble de la supervivència nacional catalana dins d’una Espanya assimiladora. El peix al cova i l’estira i arronsa mentre gestionen l’autonomia.
L’objectiu final dels qui no van proclamar la independència és vendre’ns la pastanaga del reconeixement “futur” del nostre dret a l’autodeterminació per part de la metròpoli.
Un desgavell del dret natural, perquè AUTO-determinació significa fer-t’ho tu mateix. O no?
Un desgavell del dret natural, perquè AUTO-determinació significa fer-t’ho tu mateix. O no?
És evident que no podem ser optimistes amb aquests polítics. Alguns dels que han passat anys a la presó, farien bé de buscar-se ajuda professional en comptes de decidir per nosaltres, o tractar de fer aliances amb els que miraven com ens pegaven des dels seus observatoris.
Tanmateix, i en resum. Avui dia 12 de setembre estem millor que el dia 10 de setembre.
L’independentisme és com el Barça, molt més gran que els seus jugadors i sempre disposat a reconstruir-se malgrat els Bartomeus de torn.
L’independentisme és com el Barça, molt més gran que els seus jugadors i sempre disposat a reconstruir-se malgrat els Bartomeus de torn.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
