En aquest “brillant” article escrit a l’Octubre, Xavier Vidal-Folch em va qualificar de “l’economista més sectari de Catalunya”, de “miserable intel·lectual”, de formar part de “l’apparatchik sobiranista” i fins i tot de “traïdor a Catalunya” (Obro FIL) elpais.com/economia/2017/…
La raó per a tants insults era que jo havia dit que l’impacte del trasllat de seus seria limitat i que una gran part des trasllats responien a amenaces del govern central per fer entrar por als independentistes. Ell, en canvi, deia que generarien “paro y pobreza a mansalva”.
Avui dia, ja tenim les dades de PIB, atur, exportacions, inversió i ja sabem qui tenia raó: la catàstrofe econòmica que anunciava Vidal-Folch no s’ha produït. I l’impacte dels trasllats ha estat limitat. I no ho diu un sectari com jo. Ho diu HISENDA! elpuntavui.cat/economia/artic…
També sabem (perquè ho han declarat algun dels implicats, com el president del comitè d’Empresa de SEAT) que, efectivament, hi va haver amenaces i coaccions per part del govern de Madrid. Fins va haver-hi pressions de la casa real. europapress.es/motor/coches-0…
La pregunta és: com pot ser que un periodista de l’alçada intel·lectual de Xavier Vidal-Folch, que pontifica amb aquell aire de sofisticació dels bisbes, faci unes anàlisis tan esbiaixades, equivocades i plenes d’insults? Una explicació és que no té ni idea del què parla.
Una segona explicació és que ell acusa els altres de ser el què, en realitat, és ell: en aquesta època de resurrecció del franquisme espanyol, el doble llenguatge Orwellià segons el qual les coses volen dir el contrari del què pretenen, s’ha posat molt de moda.
Però hi ha una altra explicació més “econòmica”: gràcies a la incompetència de Cebrián, el diari El País està totalment arruïnat. No pot sobreviure econòmicament sense els ajuts financers de Soraya y el govern espanyol.
A canvi de l’ajuda financera, El País ha posat les seves plomes agraïdes a disposició del govern del PP. Els que, com Vidal-Folch, no fa gaire defensaven les bondats del socialisme, ara defensen l’extrema dreta més reaccionària en la seva lluita contra l’independentisme català.
I així és com en Vidal-Folch i els seus col·legues s’han convertit en un exèrcit de soldats socialistes derrotats pel franquisme i la dreta reaccionària. Aquells a qui ells sempre havien odiat i menystingut els obliguen a escriure ara, escarnits, amb els pantalons baixats.
Això explica per què, en lloc de fer anàlisis serioses i intel·ligents, es dediquin a escriure articles plens de mentides, falses acusacions, insults, i desqualificacions. També censuren a tot el què discrepa. Sembla que tot s’hi val per a lluitar contra el sobiranisme català.
Recordo q El Pais va publicar un article de Borrell on preguntava pels 16.000 milions de dèficit fiscal. Jo li vaig explicar on eren però el El Pais NO M'HO VA PUBLICAR. El què si va publicar El Pais és la resposta de Borrell a la meva resposta no publicada! Un diari imparcial!
Ara bé, l’estratègia de la tergiversació té un petit problema: LA REALITAT!!! I és que tard o d’hora apareixen les dades i es demostra que el què deien era mentida i que els insults només demostraven la seva falta d’arguments.
No demanaré a Vidal-Folch que demani perdó o que corregeixi els seus errors. Sé que no ho farà. Tampoc l’insultaré ni li diré que és un traïdor perquè, en el fons, sé que només és un pobre home que fa el què pot per cobrar una miserable nòmina.
Només li diré a Vidal-Folch que arribarà un dia que l’extrema dreta deixarà de necessitar-lo i el deixarà tirat. Llavors perdrà la feina, el poder i tot el que ara valora. I s’adonarà que no li queda res. Ni tan sols la dignitat.
