[MISSATGE DEL RAÜL] S'acosta un judici que no serà just i que, per tant, no serà un judici. Cal que tothom en sigui conscient. Per poder compartir la reflexió, des de Lledoners, un fil. 👇🏼 1/8
L'Estat, intueixo que sense massa necessitat de coordinar-se, ha decidit posar per davant de tots els drets fonamentals, per davant dels pilars democràtics més bàsics, la seva integritat territorial. 2/8
La nostra presó n'és la prova més evident. Malgrat els constants cops rebuts per les justícies europees, s'ha decidit mantenir una presó -i, per tant, també un exili- que obeeix a motius purament polítics. No hi ha arguments, no hi ha justícia. Només hi ha nació. 3/8
I l'escàndol no deixa de créixer. Els moviments d'aquestes últimes setmanes per part dels diferents poders de l'Estat, explícits, inequívocs, francs, demolint la separació de poders a cara descoberta, encara fan més patent la ignomínia que vivim i que viurem. 4/8
No som davant d'un judici, per tant, sinó d'un càstig, també per les nostres famílies. Sigui quina sigui la sentència, la pena ja s'ha dictat. No cal esperar a llegir-ne la conclusió final, avui sabem -i ens ho ratifica Europa- que som protagonistes d'una represàlia estatal. 5/8
Per tot això, el judici no ha de ser vist com una meta o cruïlla. No ho és, no ho serà. Fixar-lo al calendari com a cita decisiva, legitimar-lo, és un error que consolidarà l'estratègia de l'Estat. Sense adonar-nos-en, la reforçarem i la farem triomfadora. 6/8
No caiguem en la trampa de donar validesa a una repressió que en última instància prendrà forma de fals judici. No l'apuntalem. Al final, el seu èxit només dependrà de si nosaltres hem acceptat el seu atac a la democràcia o bé l'hem combatut com a poble. 7/8
Un prec, doncs. Combatem-lo. Avancem-nos a una sentència injusta, sigui la que sigui, i dictem-la nosaltres. Treballem cada dia per denunciar al món la vulneració de drets i la repressió d'un Estat fallit que no vol jutjar-nos, sinó sentenciar-nos. Dignitat i futur, sempre. 8/8
